Focus

El pèndol vol exportar

La contracció del mercat interior ha obligat a Catalunya a un esforç de compensació impulsant l'activitat exportadora

L'esforç exportador ve després d'un creixement excessiu del consum intern

Tot obeint una llei més pròpia de la física que de l'eco­no­mia, la reducció de les ven­des de Cata­lu­nya a les diver­ses comu­ni­tats autonòmiques de l'Estat durant el període 2008-2013 ha estat direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a un esforç més gran en el capítol expor­ta­dor: si en els anys 1995-2000 les ven­des de Cata­lu­nya a l'estran­ger eren del 26% del total de ven­des, al període 2008-2013 van créixer fins al 36,1%. En un sen­tit con­trari, les ven­des al con­junt d'auto­no­mies van pas­sar del 38,3% al 31,4%.

Alfons Labra­dor, ponent de l'estudi Les balan­ces comer­ci­als de Cata­lu­nya amb la resta de l'Estat i l'estran­ger, rea­lit­zat pel Con­sell de Tre­ball Econòmic i Social de Cata­lu­nya (CTESC), des­taca que “si durant el període 1995-2006 el saldo exte­rior pre­sen­tava un balanç nega­tiu, per un crei­xe­ment exces­siu en el con­sum intern, cosa que va acce­le­rar l'endeu­ta­ment, del 2007 al 2013 va millo­rar con­si­de­ra­ble­ment el saldo amb l'estran­ger, que ha estat molt supe­rior al saldo amb la resta de l'Estat”. Així mateix, com remarca Labra­dor, les com­pres de Cata­lu­nya a la resta de l'Estat s'han reduït del 23,4% (1995-2000) al 19,5% (2008-2013). Com explica Modest Guin­joan, direc­tor d'Eco­no­mia i Empresa de Pimec, “és per­fec­ta­ment lògic que les empre­ses vul­guin ven­dre arreu, on puguin tenir marge, i si ha bai­xat el mer­cat espa­nyol per un feno­men de con­tracció de la demanda, és nor­mal que gua­nyi pes la UE i altres mer­cats, amb el benentès que les empre­ses cata­la­nes ja fa temps que estan embar­ca­des en el procés de glo­ba­lit­zació”.

En l'anàlisi per àrees durant el període 2008-2013, la prin­ci­pal des­ti­nació de les expor­ta­ci­ons cata­la­nes són el con­junt de mer­cats de la zona euro, amb 28.129 mili­ons d'euros, un 19,5% de les ven­des fora del país, seguit per la resta de mer­cats de la UE-28, amb 5.814 mili­ons (6%). Cal des­ta­car que en ter­cer lloc, a no gaire distància, hi ha Àsia, amb 5.292 mili­ons (3,9%). Tot seguit hi tro­bem la resta d'Europa, amb 3.766 mili­ons (3,9%); Amèrica Cen­tral i Amèrica del Sud, 3.151 mili­ons (3,2%); Àfrica del Nord, 2.099 mili­ons (2,2%); Nord-amèrica, 1.617 mili­ons (1,7%) i resta d'Àfrica, 722 mili­ons (0,7%).

Si exa­mi­nem el saldo comer­cial -el quo­ci­ent entre expor­ta­ci­ons i impor­ta­ci­ons-, Cata­lu­nya manté un saldo comer­cial nega­tiu en la majo­ria de grans àrees comer­ci­als, amb espe­cial incidència en països de la zona euro, com Ale­ma­nya, Itàlia i Holanda, i Àsia -Xina i Japó, bàsica­ment–. Totes dues àrees supo­sen el 88% del dèficit comer­cial de Cata­lu­nya amb l'estran­ger. Actu­al­ment, el saldo comer­cial de Cata­lu­nya amb l'estran­ger és nega­tiu, en 16.114 mili­ons d'euros.

Superàvit amb França.

En canvi, Cata­lu­nya sí que ha pogut man­te­nir un saldo comer­cial posi­tiu amb grans àrees com Amèrica del Sud i Cen­tral i Oce­a­nia, i mer­cats com Por­tu­gal i França, que en el període 2008-2011 han arri­bat a superar els sal­dos posi­tius amb el País Valencià, Madrid i les Bale­ars, que­dant només per sota d'Aragó.

Si entrem a obser­var què exporta Cata­lu­nya, en els dar­rers anys han gua­nyat encara més pes en la balança expor­ta­dora de Cata­lu­nya sec­tors com el químic i l'agro­a­li­men­tari, que ja supo­sen el 20,2% i el 17,3%, res­pec­ti­va­ment. En un segon ren­gle hi tro­baríem el sec­tor d'auto­moció (9,6%), metal·lúrgia (8,4%) i mate­rial i equips elèctrics, electrònics i òptics (8%). En un altre nivell hi tenim les indústries extrac­ti­ves (7,4%), la indústria del paper, edició i arts gràfiques (6,6%) i la indústria tèxtil i de la con­fecció. Al grau més baix del rànquing, la indústria del cautxú i les matèries plàsti­ques (3,7%) i la fabri­cació de maquinària i equip mecànic (3,7%).

L'evo­lució de l'expor­tació ha tin­gut, però, els seus alts i bai­xos, segons les estadísti­ques d'Inter­reg, base estadística que com­par­tei­xen el govern esta­tal i les comu­ni­tats autònomes.

Un cop vam entrar en la crisi, a par­tir del dar­rer tri­mes­tre del 2009 les expor­ta­ci­ons van créixer a Cata­lu­nya amb passa ferma, a un ritme de crei­xe­ment del 18%, que va arri­bar al seu sos­tre a finals del 2010, quan es va superar amb escreix el 20%. Ales­ho­res el fort ritme expe­ri­men­tat ante­ri­or­ment es va alen­tir, i si el 2011 la vari­ació anual regis­trava un 12,5%, el 2012 ja es queia al 7,1% i l'esgo­ta­ment de les pos­si­bi­li­tats dels mer­cats glo­bals ja era una cosa ben per­cep­ti­ble el 2013, quan les expor­ta­ci­ons feien un 0,8% de recu­lada.

Enguany, el sec­tor exte­rior sem­blava que tor­nava a empènyer el crei­xe­ment del PIB català en el pri­mer tri­mes­tre, amb una pro­gressió del 4,1%, men­tre que al segon tri­mes­tre l'afe­bli­ment de l'ímpetu expor­ta­dor tor­nava a ser ben palès, amb un 0,3% nega­tiu. Cal ano­tar per la seva sig­ni­fi­cació que, durant el pri­mer tri­mes­tre d'enguany, les impor­ta­ci­ons inter­na­ci­o­nals van créixer un con­si­de­ra­ble 9,4%, men­tre que les com­pres de Cata­lu­nya al mer­cat espa­nyol que­ien un 5,9%. Una altra mos­tra que la llei del pèndol mira cap a l'exte­rior.

Les altres comunitats també van cap a fora

No ha estat només Catalunya qui ha fet de necessitat virtut i ha potenciat el negoci exportador. Segons l'estudi del CTESC, l'economia de la Comunitat de Madrid, que durant els anys 1995-2000 les seves vendes als mercats exteriors pesaven un 32,1% en el PIB, al període 2001-2007 ja suposaven el 36,6% i arribaven al 44,2% als anys 2008-2011. Galícia, que en els darrers anys ha potenciat la relació transfronterera amb Portugal, partia als anys 1995-2000 d'un 36,1% de pes de les exportacions en el PIB, va passar a un 46,8% al període següent (2001-2007) i va acabar en el 2008-2010 amb un 50,8%, esdevenint així una de les poques comunitats en què el comerç exterior té més pes que l'interior. Una de les comunitats que fa temps que basa el seu creixement en els mercats exteriors és Balears: als anys 1995-2000 el pes de les exportacions sobre el PIB era d'un 51,3% i va arribar a un 56,3% al període següent, un sostre que s'ha mantingut fins ara. El País Basc també ha reaccionat en els anys de la crisi, tot passant del 39,5% del 1995-2000 al 48,2% del 2008-2011. El País Valencià també s'ha anat encaminant cap als mercats exteriors, tot passant del 41,6% del període 1995-2000, al 43,4% del 2001-2007 i assolint el 46,4% els anys 2008-2011.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.