0
Gran angular
Professor de Política Econòmica de la UB - 15 novembre 2014 2.00 h

DE MEMÒRIA

La segona globalització

Als anys de la segona globalització, també es mundialitzen els recursos naturals. Una fita inicial va ser, al 1969 (i procedent dels jaciments del desert del Sàhara en territori de Líbia), l'arribada de gas natural liquat al port de Barcelona. Una peça bàsica de la revolució energètica dels anys 70, protagonitzada per Catalana de Gas i Pere Duran Farell.
Una altra fita és la important presència del primer banc català –CaixaBank- a la petroliera Repsol. Una empresa pública privatitzada que té els seus orígens a Campsa i Cepsa, dues iniciatives empresarials dels anys 1920 dels reusencs Recasens
- Professor de Política Econòmica de la UB

La inserció de l'eco­no­mia cata­lana, a par­tir dels anys 1970, en el món de la segona glo­ba­lit­zació va tenir, fins al 2007, efec­tes posi­tius. L'atracció de la soci­e­tat cata­lana es mani­festà de mol­tes for­mes. Podem pre­sen­tar-la seguint els tres fac­tors: capi­tal, tre­ball i terra (o recur­sos natu­rals).

Els capi­tals.

La inversió estran­gera (ale­ma­nya, japo­nesa, fran­cesa, suïssa, xinesa, nord-ame­ri­cana, isra­e­li­ana, qata­ri­ana, etc.) és més impor­tant que mai, tot i que les mul­ti­na­ci­o­nals indus­tri­als ja havien ater­rat a Cata­lu­nya al dar­rer terç del segle XIX. Però també hi ha la inversió cata­lana a l'estran­ger. Al 1998 (i, de nou, al 2001), Jordi Fon­tro­dona i Joan Miquel Hernández van des­co­brir les noves (i no tan noves) mul­ti­na­ci­o­nals indus­tri­als cata­la­nes: 106 empre­ses, amb 199 plan­tes de pro­ducció a un total de 39 estats euro­peus, ame­ri­cans, afri­cans i asiàtics. Després dels anys del tan­ca­ment autàrquic de l'eco­no­mia cata­lana (1939-59), dels feliços 60 i de les cri­sis dels 70, la xifra de mul­ti­na­ci­o­nals cata­la­nes indus­tri­als (i no indus­tri­als) es dis­pa­rava. I con­ti­nua. Per exem­ple, al 2014, el Banc Saba­dell cele­bra els 20 anys de la seva ins­tal·lació a l'Índia.

El tre­ball.

La segona glo­ba­lit­zació també és la de la mun­di­a­lit­zació del fac­tor tre­ball. Les migra­ci­ons –i altres fenòmens com, per exem­ple, les adop­ci­ons de cri­a­tu­res- tenen un caràcter inter­na­ci­o­nal. L'ori­gen de les immi­gra­ci­ons vers l'àrea cata­lana s'ha anat ampli­ant molt. El salt de només 50 anys entre els altres cata­lans de 1964 de Fran­cesc Can­del és de grans dimen­si­ons. Però hi ha pre­ce­dents. Hi havia: els ale­manys de l'Ebre, els esco­ce­sos de Bor­gonyà, un cal Rus a cap Roig, la Cana­denca, la His­pano-Suïssa, els holan­de­sos del Prat, les esco­les fran­ce­ses de Bar­ce­lona, el Mari­cel de Sit­ges (obra del nord-ame­ricà Char­les Dee­ring). I gita­nos, des del segle XV.

Hi ha, també, les esta­des tem­po­rals d'estu­di­ants (uni­ver­si­ta­ris, o no) i de con­gres­sis­tes de tota mena. Pel que fa al volum total de par­ti­ci­pants en con­gres­sos, Bar­ce­lona va esde­ve­nir, al 2013, la pri­mera ciu­tat d'Europa. Per damunt de Viena i d'Ams­ter­dam.

Seguint amb el fac­tor humà, també s'ha obser­vat l'existència de direc­tius exe­cu­tius cata­lans en els con­sells d'admi­nis­tració d'algu­nes de les grans empre­ses del món. Al 2007, als Papers d'eco­no­mia indus­trial del Depar­ta­ment d'Inno­vació, Uni­ver­si­tats i Empresa de la Gene­ra­li­tat, n'entre­vis­ta­ven 30.

Terra.

Als anys de la segona glo­ba­lit­zació, també es mun­di­a­lit­zen els recur­sos natu­rals. Una fita ini­cial va ser, al 1969 (i pro­ce­dent dels jaci­ments del desert del Sàhara en ter­ri­tori de Líbia), l'arri­bada de gas natu­ral liquat al port de Bar­ce­lona. Una peça bàsica de la revo­lució energètica dels anys 70, pro­ta­go­nit­zada per Cata­lana de Gas i Pere Duran Farell.

Una altra fita és la impor­tant presència del pri­mer banc català –Cai­xa­Bank- a la petro­li­era Rep­sol. Una empresa pública pri­va­tit­zada que té els seus orígens a Campsa i Cepsa, dues ini­ci­a­ti­ves empre­sa­ri­als dels anys 1920 dels reu­sencs Reca­sens.

Públic i pri­vat.

Per a les empre­ses cata­la­nes, un dels grans obs­ta­cles d'aquests anys és, jus­ta­ment, la mala gestió i els ele­vats preus finals de les empre­ses públi­ques espa­nyo­les (exem­ples: Aena o Renfe), i les pri­va­tit­za­ci­ons espa­nyo­les d'empre­ses d'interès públic (com Endesa, Telefónica o Argen­ta­ria) seguint cri­te­ris cli­en­te­lars.

L'altre gran obs­ta­cle és la per­sis­tent i crei­xent dis­cri­mi­nació fis­cal prac­ti­cada per l'Estat espa­nyol envers les àrees amb les empre­ses més dinàmiques: la cata­lana, la balear i la valen­ci­ana. Al Prin­ci­pat, la lluita es va repren­dre el 2010.

Les multinacionals

Abans de la segona globalització, alguns empresaris catalans, dins i fora de Catalunya, van posar en marxa empreses que esdevindrien, anys després, empreses multinacionals. En sectors tan diversos com l'alimentació (Borges, Danone, Gallina Blanca), la beguda (Codorniu, Bacardí, Freixenet, Torres), l'edició (Espasa, Gallach), el tèxtil (Casablancas), l'automòbil (Hispano-Suïssa), la construcció (Foment d'Obres i Construccions, Roca), el petroli (Cepsa), el suro (Mundet, Chicago Cork Co.), els laboratoris farmacèutics (Grífols, Andrómaco), la cosmètica (Puig, Dana), la banca (Sabadell, CaixaBank), el joc (Pari Mutuel).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a