Finançant la innovació biomèdica
Un amic emprenedor m'explica que no troba inversors per al seu projecte. És tracta d'una empresa que desenvolupa productes farmacèutics, alguns dels quals són francament prometedors pels beneficis que suposarien per als malalts si s'arriben a aprovar, tot i els riscos inherents a qualsevol desenvolupament en el sector de la biotecnologia: entre 10 i 15 anys de recerca per portar un producte al mercat, moltes probabilitats de fracassar en aquest camí i una inversió mitjana de gairebé 800 milions d'euros per posar un producte al mercat. En aquest context, els inversors que financen les companyies busquen una promesa de beneficis grans per invertir en qualsevol projecte. Al nostre país aquesta expectativa està francament limitada per molts factors, per dir-ne alguns, la falta de gestors especialitzats, la dificultat d'accedir a mercats internacionals, i la difícil situació de les empreses farmacèutiques locals, pressionades contínuament pels preus de referència, cada dia més ajustats. La indústria farmacèutica és un sector altament regulat, com així ha de ser un sector que ven productes ètics que impacten directament en la salut dels ciutadans, però precisament la mateixa legislació que protegeix els consumidors (tota la normativa reguladora del desenvolupament de fàrmacs que busca desenvolupar medicaments segurs i eficaços) fa que calgui una inversió alta per treure productes nous al mercat. Cal un sector industrial fort perquè pugui portar al mercat els productes que investiga el sistema de ciència, que per més excel·lent que sigui, no té la funció ni l'experiència, ni els mitjans necessaris per portar un producte al mercat. Per tant, resulta una paradoxa molt difícil d'entendre dir que s'ha d'aprofundir en l'economia del coneixement, finançar projectes de recerca pública i no fer res en la banda del finançament de les empreses. En cap cas no vol dir que el sector públic hagi de substituir el privat, i menys en el context econòmic actual, en què hi ha necessitats molt més immediates. Però sí que seria important afavorir algunes mesures (poques, clares i concretes) que permetin impulsar l'atractiu de les inversions al sector biotecnològic: des de beneficis fiscals per als inversors que participin en empreses amb alt nivell de despesa de recerca, fins a fons d'inversió en què el capital públic doni suport a la inversió privada, fins a posar en pràctica autèntiques polítiques de compra pública que permetin que l'administració adquireixi productes innovadors desenvolupats al país. Si no es fa res, els emprenedors continuaran sense trobar inversió, i potser, haurà d'anar a muntar l'empresa a Londres, on té més possibilitats de finançar-se. Tot això que ens perdem.
