A aques­tes altu­res de l'exer­cici, amb un mes exacte de dies de nego­ci­ació hàbils, els inver­sors neces­si­ten motius per man­te­nir les com­pres que havien domi­nat la pri­mera part de l'any. Però aquests no arri­ben. Les bor­ses euro­pees estan sumi­des en un movi­ment late­ral que domina l'ope­ra­tiva des de l'estiu, quan van aparèixer senyals més evi­dents de la feblesa de l'eco­no­mia euro­pea. Fins lla­vors, els inver­sors havien anat com­prant acci­ons amb l'expec­ta­tiva que la recu­pe­ració macro arri­ba­ria i les valo­ra­ci­ons de mol­tes de les empre­ses esta­rien jus­ti­fi­ca­des. Però a poc a poc aquests desit­jos s'han con­ver­tit en fum i els preus de molts valors no s'ajus­ten a la rea­li­tat macro que hi ha en aquests moments. S'ha des­comp­tat un esce­nari de recu­pe­ració econòmica que no arriba i la crua rea­li­tat s'està impo­sant al Vell Con­ti­nent, amb con­flic­tes no resolts (Ucraïna) i noves incer­te­ses (cai­guda del petroli).

No obs­tant, el bon to que encara per­dura a Wall Street i al Japó gràcies a la recu­pe­ració econòmica del país i a la inter­venció del Banc del Japó donant liqui­di­tat als mer­cats, res­pec­ti­va­ment, està sos­te­nint les pla­ces euro­pees en aquest canal late­ral. Però això no és sufi­ci­ent i el desànim i el can­sa­ment dels inver­sors queda patent set­mana rere set­mana a mesura que els dub­tes sobre la feblesa econòmica a la zona euro pre­nen cos. Els dar­rers dies s'han succeït les notícies pes­si­mis­tes sobre l'esde­ve­nir econòmic.

El Banc d'Angla­terra ha reta­llat les pre­vi­si­ons de crei­xe­ment del país. Per la seva part el Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) ha adver­tit que el crei­xe­ment de l'euro­zona podria ser pit­jor de l'espe­rat, men­tre que les pres­si­ons sobre el Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) aug­men­ten perquè actuï de forma clara i con­tun­dent per fre­nar l'alen­ti­ment i rea­ni­mar una eco­no­mia que fla­queja.

En aquest esce­nari ple d'ombres, la borsa espa­nyola és una de les poques que es man­te­nen en posi­tiu d'ençà que va començar l'any, però cada set­mana li costa més esforços no con­ta­giar-se dels fan­tas­mes que pla­nen pels par­quets. Així, l'índex selec­tiu ha tan­cat diven­dres en els 10.148 punts, cota que suposa un repunt del 0,21% en cinc ses­si­ons. Amb aquesta alça l'índex trenca amb les pèrdues de la set­mana pre­ce­dent i suma un guany del 2,33% en el con­junt de 2014.

La feblesa econòmica està sac­se­jant els valors que més relació tenen amb el cicle econòmic i si en les set­ma­nes pas­sa­des el tras­bals més gran se'l van endur els bancs, en aquesta ocasió la bas­to­nada l'han rebut les cons­truc­to­res. Sacyr, OHL, ACS, Acci­ona i Fer­ro­vial ocu­pen els pri­mers llocs de la llista dels valors més bai­xis­tes.

No obs­tant, els inver­sors han con­ti­nuat cas­ti­gant Aben­goa, que ha tor­nat a ser -amb diferència- el valor més pena­lit­zat del selec­tiu en la set­mana que aco­mi­a­dem. Les acci­ons d'aquesta empresa s'han pre­ci­pi­tat un 50% en cinc ses­si­ons, després que els seus res­pon­sa­bles hagin anun­ciat un pro­fit war­ning (revisió a la baixa dels bene­fi­cis).

Feia set­ma­nes que els inver­sors espe­cu­la­ven amb aquesta pos­si­bi­li­tat i dub­ta­ven sobre la valo­ració de la com­pa­nyia en un moment de feblesa macro­e­conòmica. Cal recor­dar que les acci­ons d'Aben­goa van doblar el seu valor en el 2014, en pas­sar dels poc més de 2 euros de final de 2013 als 4,69 de prin­ci­pis de setem­bre. Des de lla­vors i fins ara, la dava­llada d'Aben­goa ha anat en aug­ment i en aquests moments el valor arros­sega una minusvàlua del 27% anual i cau més d'un 66% des dels màxims tocats al setem­bre.