Focus

Adolf Tobeña

psiquiatre

“Ser un corrupte i un predador social es porta, en part, de fàbrica”

Con­vi­dat per la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili (URV) a la Set­mana de la Psi­co­lo­gia, el catedràtic Adolf Tobeña (premi Crítica Serra d'Or de recerca 2014) va ofe­rir una ponència sobre neu­rociència i cor­rupció política. Ana­lit­zava els meca­nis­mes neu­rals de la pro­cli­vi­tat a la des­ho­nes­te­dat en les interac­ci­o­nes econòmiques.

L'ésser humà està pro­gra­mat per cor­rom­pre?
No. Estem pro­gra­mats per a acci­ons com, per exem­ple, créixer, sal­tar o engo­lir. Però per a les con­duc­tes com­ple­xes la pro­gra­mació no és mai fixa.
Vostè parla de “pro­cli­vi­tat a la des­ho­nes­te­dat”.
Pro­clius vol dir pro­pen­sos, pre­dis­po­sats. Pro­pensió no implica pro­gra­mació, implica tendències que duem a la matriu biològica cris­tal·lit­zada.
Les tendències a ser cor­rupte què les motiva?
Igual com Messi té una pre­dis­po­sició a saber ori­en­tar el seu cos al vol­tant d'una pilota, ser un men­ti­der, un cor­rupte o un mani­pu­la­dor que actua com un pre­da­dor social també es porta, en part, de fàbrica. Ara bé, Messi s'ha hagut d'entre­nar per arri­bar als nivells d'excel·lència que mos­tra i els artis­tes de la pre­dació, per tirada que hi tin­guin, també han anat evo­lu­ci­o­nant a mesura que han anat prac­ti­cant. Els indi­vi­dus real­ment lle­ials, com­pli­dors i fia­bles ni tan sols neces­si­ten que se'ls recor­din les nor­mes perquè són com­pli­dors de mena. I d'aquests també n'hi ha, ni que siguin una mino­ria.
El bon cor­rupte no neix sinó que es per­fec­ci­ona?
Duu atri­buts des­ta­cats de base però els ha de poder exer­cir. En un deter­mi­nat entorn on això no s'afa­vo­reixi no arri­barà a mos­trar aques­tes capa­ci­tats geni­als per ser un ele­ment tòxic per a la resta de la soci­e­tat.
Si ja hi ha una pre­dis­po­sició neu­ro­nal per ser cor­rupte, no es pot usar com a ate­nu­ant de la res­pon­sa­bi­li­tat igual com passa amb l'ali­e­nació men­tal?
Ja s'ha inten­tat diver­ses vega­des i no ha tin­gut mai èxit. Hi ha hagut molts advo­cats, aquí no em consta però sí en d'altres països, que han inten­tat acon­se­guir exi­ments per les pre­dis­po­si­ci­ons a delin­quir. Però els jut­ges no s'ho han cre­gut perquè igual com al cap hi ha pre­dis­po­si­ci­ons a defrau­dar, al nos­tre meca­nisme neu­ral també hi ha dis­po­si­ci­ons per saber quins límits hi ha i qui­nes nor­mes s'han de com­plir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a