John Silver, el capità Garfi o Jack Sparrow són noms de pirates de fama internacional (ni que sigui una fama fictícia), però a Catalunya la bandera pirata es pot relacionar de manera més directa als almogàvers i les seves brutals carnisseries o al malèvol Barba-rossa (les seves incursions a Badalona, l'Empordà o Ebre amunt fins Amposta deixaven un rastre de mort i destrucció).

D'un temps ençà el terme pirateig ha perdut sang i fetge i s'associa, més que no pas a personatges d'ull tapat i lloro a l'espatlla, a aquell company de feina que està al cas de totes les sèries, a aquell cunyat que ha aconseguit enllaunar una fonoteca d'enveja o a aquell nebot que porta la darrera samarreta del Barça abans fins i tot que sigui presentada i que té un amic que et pot passar l'última novetat de la cartellera cinematogràfica.

Calcular l'impacte global de la pirateria és una feinada ingent de sumar i sumar números; segons la Lliga de Futbol Professional (LFP) el pirateig del senyal d'emissió dels partits resta cada any 500.000 abonats a les televisions de pagament i té un impacte de 150 milions d'euros. Igualment, un estudi fet per CEG TEK International, una companyia nord-americana experta en protecció dels drets d'autor, revela que 3,7 milions d'usuaris d'internet accedeixen diàriament i de manera il·legal als serials de moda.