examen obligatori.

Una autèntica revolució, sobretot si es té en compte que ara com ara més del 90% de les sol·licituds de patents espanyoles opten pel procediment sense examen. Al cap i a la fi, si el sistema et permet una via fàcil és bastant racional optar per aquesta en comptes de per la via més complicada de l'examen.

Però de què serveix tenir una patent si aquesta és feble? Entre els sol·licitants de patents nacionals destaquen sobretot les pimes i les universitats. Per a les primeres la patent es pot veure com una manera de vendre innovació, de fer marca, mentre que per a les universitats també resulta important disposar d'aquests títols en el terreny curricular. És a dir, es demanen patents no tant per la necessitat de protegir una invenció que es vol comercialitzar sinó pel fet de tenir el certificat. I aquestes patents cauran en el nou sistema.

El govern ja està contemplant un escenari en el qual la sol·licitud de patents nacionals, si més no en el curt termini, es reduirà considerablement, però argumenta que més val poques però de qualitat. Segons Isern la caiguda en les sol·licituds pot ser de més del 50%, “al principi hi haurà un terratrèmol important”, assegura.

Per al vicerector de projectes estratègics i planificació de la UAB, Lluís Tort, el món universitari es veurà fortament impactat pel canvi. “Ara les universitats participen en més de la meitat de les sol·licituds de patents nacionals, així que si es preveu una reducció important en el nombre de sol·licituds, almenys transitòriament l'escenari que tindrem serà pitjor.” En aquest sentit Tort reconeix que la “tradició majoritària” entre les universitats ha estat la de demanar patents sobretot per un aspecte curricular tot i que en el cas de la UAB, puntualitza, “ja fa temps que vam optar per no fer gaires patents curriculars perquè al cap i a la fi el procediment no deixa de tenir despeses i si aquella innovació no ha d'acabar arribant al mercat no paga la pena”.

Una de les universitats més actives en la sol·licitud de patents és la UPC. El 2012 en va sol·licitar prop d'un centenar, de les quals 57 van ser per la via espanyola i d'aquestes una bona part van anar per la via sense examen previ. El director de l'oficina de patents de la UPC, Oscar Carbó, explica que en el seu cas això es fa així “perquè en la majoria dels casos acabem anant a la fase internacional amb aquestes patents i per tant ja farem l'examen quan fem el salt internacional”.

Aquesta és de fet la lògica que apliquen bona part de les pimes que opten per sol·licitar patents a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques sense passar un examen previ, perquè si la intenció d'entrada és estendre la patent a altres països s'haurà d'acabar passant un examen internacional “perquè l'espanyol no et salva de fer l'altre i, per tant, al final et saltes el d'aquí per estalviar recursos”, diu Carbó.

També ho veu així el director de propietat industrial d'Esteve, Nicolás Vincent Ruiz. “La majoria dels sol·licitants de patents espanyoles optaven per la via de no passar per l'examen previ perquè paral·lelament tens l'oportunitat d'anar a buscar una patent europea que després podràs validar a Espanya”. Esteve es mou en un sector avesat a patentar, i a patentar per les diferents vies possibles, tant amb patents nacionals com europees o internacionals. Per a Vincent, però, el canvi en la llei espanyola pot acabar provocant un cert canvi d'estratègia. “fer que l'examen previ sigui obligatori implica un compromís per part de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques tant pel que fa al termini com a la qualitat, i si això es compleix podem veure més interessant anar per aquesta via”, explica.

Reduir terminis.

El problema dels 15 mesos és que els sol·licitants han de decidir si fan una extensió internacional de la patent als 12 mesos “i per tant moltes vegades han de fer una inversió a cegues perquè han de prendre la decisió abans de tenir la informació d'aquest informe”, destaca Mumbrú.

Precisament una de les coses que vol canviar la llei és aquest termini i garantir que els sol·licitants tinguin aquesta informació als 10 mesos.“Si el canvi de llei significa que podem tenir la mateixa informació en qualitat i amb un temps menor potser ens podem plantejar anar primer per la via espanyola en comptes d'anar directament a la europea”, apunta el responsable d'Esteve. I aquest és en última instància un dels objectius que es persegueix en reforçar la patent espanyola.

Però evidentment això dependrà de la capacitat que tingui l'Oficina Espanyola de Patents i Marques per complir amb això. I aquí hi pot quedar algun dubte ja que la llei en principi no preveu una major dotació de recursos si bé des del govern es recorda que l'oficina espanyola té caràcter internacional i els 630 empleats de què disposa es consideren suficients per assumir els nous reptes.

Sigui com vulgui l'escenari amb la nova llei serà segur diferent. I si hi ha algú que ho notarà a banda de pimes i universitats seran els particulars que avui copen bona part de les estadístiques de sol·licituds de patents espanyoles i que constitueixen una de les anomalies del sistema derivat de la llei del 86. I és que de les 3.133 sol·licituds presentades el 2013 a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques 1.254 les van presentar particulars. Ara els experts esperen que la majoria d'aquests inventors desisteixin de seguir copant les estadístiques. “Aquests particulars no poden gastar gaires diners i per tant cauran majoritàriament del sistema”, apunta Mumbrú.

El que està per veure és l'abast que aconsegueix la reforma més enllà d'homologar procediments als dels països del nostre entorn. Ara la patent nacional és una via residual dins el global de les patents que se sol·liciten i del conjunt de patents vigents. I en una primera fase tot fa pensar que la nova llei reduirà significativament les sol·licituds així que a priori l'escenari pot ser la d'una patent encara més residual. La clau, doncs, serà aconseguir que pimes i universitats incrementin la seva activitat inventiva i que apostin per la nova patent reforçada.

Des de les universitats, però, es posa l'accent també en la necessitat que el nou escenari contempli fons per ajudar aquests centres a assumir el cost d'un procediment que tot i ser millor serà més complex. “Tant a les universitats com a les pimes ens aniria molt bé que es contemplés algun tipus de mesura d'ajuda en aquest sentit”, destaca el vicerector de la UAB. La llei contempla bonificacions del 50% en les taxes tant per a emprenedors com per a universitats, que podran en aquest darrer cas assolir el 100% “sempre que acreditin una explotació econòmica real i efectiva de la patent”. De recerca bàsica a recerca aplicada. Un canvi que també han de fer les empreses. “Han de veure les patents no com un mer dret sinó com una eina d'informació tecnològica, una pauta especialment important per a les pimes que comencen a exportar”, destaca Pepe Isern.