“Tenir patents més fortes atorgarà seguretat jurídica a la resta del mercat”

Sí, això és així perquè la llei del 86 esta­blia dues moda­li­tats de con­cessió i una d'elles donava ori­gen a aques­tes patents febles. És la moda­li­tat en la qual, inde­pen­dent­ment del resul­tat de l'informe que fan els exa­mi­na­dors per veure si la sol·lici­tud de patent o la invenció és nova i té acti­vi­tat inven­tiva, és a dir, inde­pen­dent­ment de si el resul­tat d'això és nega­tiu, es con­ce­deix la patent de totes for­mes. I a més, aquest és el sis­tema més uti­lit­zat.

És difícil saber exac­ta­ment els motius de cada sol·lici­tant res­pecte de fer ser­vir un sis­tema o un altre, però pen­sem que un dels pri­mers motius pot ser el des­co­nei­xe­ment. També supo­sem que és per no temp­tar la sort, si és més fàcil que et con­ce­dei­xin una patent d'una tirada, doncs fas ser­vir aquesta via. I en ter­cer lloc, pel que ano­me­nem patents cur­ri­cu­lars, és a dir, aque­lles patents que et donen punts al teu currículum, i és més fàcil que te la donin per un sis­tema de con­cessió en el qual no hi ha exa­men que arris­car-te a un sis­tema de con­cessió amb exa­men previ, on al final és pro­ba­ble que te l'aca­bin dene­gant.

A pri­ori no podem saber quin serà el com­por­ta­ment, però hem estu­diat dife­rents esce­na­ris pos­si­bles i lògica­ment pen­sem que sí que hi haurà un des­cens de sol·lici­tuds de patents, però aquest des­cens cor­res­pondrà a les que nosal­tres ano­me­nem patents febles, per això no ens pre­o­cupa. Aquells que sol·lici­ta­ran les patents seran els qui tenen unes inven­ci­ons impor­tants, seri­o­ses i que, per tant, obtin­dran una patent forta que ator­garà segu­re­tat jurídica a la resta del mer­cat. També cal tenir en compte que la nova llei pro­posa un escurçament dels ter­mi­nis perquè els sol·lici­tants, i això és molt impor­tant, tin­guin tan aviat com sigui pos­si­ble tota la infor­mació necessària amb vista a una pos­si­ble inter­na­ci­o­na­lit­zació de la patent.

La legis­lació, també en el pla inter­na­ci­o­nal, esta­bleix que la sol·lici­tud de patents no es pot publi­car fins als 18 mesos des de la data d'aquesta sol·lici­tud, però el que fem és avançar al sol·lici­tant les dades de l'informe, de manera que l'aju­dem que pugui adop­tar les mesu­res que con­si­deri opor­tu­nes. El ter­mini en el qual li apor­ta­rem aquest informe serà d'uns 10 mesos, amb la qual cosa li avan­cem 8 mesos una infor­mació que per ell és molt relle­vant.

Cal tenir en compte que aquesta ofi­cina té una estruc­tura que es cor­res­pon amb l'estruc­tura d'una ofi­cina inter­na­ci­o­nal, perquè l'ofi­cina espa­nyola és una de les poques admi­nis­tra­ci­ons al món encar­re­ga­des de l'exa­men pre­li­mi­nar inter­na­ci­o­nal en el marc del trac­tat de coo­pe­ració de patents (PCT). Per tant, ja tenim aquesta estruc­tura tant pel que fa al nom­bre d'exa­mi­na­dors com d'accés a la infor­mació per­ti­nent per fer les recer­ques. Per tant, l'únic que hau­rem de fer és raci­o­na­lit­zar aquests recur­sos.

És que l'ofi­cina espa­nyola no es nodreix només dels ingres­sos per sol·lici­tud de patents naci­o­nals, aquesta és només una part. També ens nodrim de sol·lici­tuds de patents euro­pees, de mar­ques, etc. Així que no tin­drem cap pro­blema en aquest sen­tit.

Jo crec que sí i fona­men­tal­ment pel fac­tor temps que comentàvem abans, i a banda perquè sem­pre és molt més fàcil sol·lici­tar una patent en l'idi­oma d'ori­gen que anar per una via per exem­ple euro­pea que exi­geix un dels tres idi­o­mes ofi­ci­als: l'anglès, el francès o l'ale­many.

L'any 86 el pano­rama era abso­lu­ta­ment dife­rent, sobre­tot a les uni­ver­si­tats, no tenien ni ofi­cina de trans­ferència de tec­no­lo­gia ni res simi­lar. Avui la situ­ació és molt dife­rent, la uni­ver­si­tat és prou madura per pas­sar al sis­tema que pro­po­sem, que, a més, els apor­tarà més segu­re­tat jurídica, els dirà: allò que vostè ha inves­ti­gat està ben inves­ti­gat. I en el cas dels empre­ne­dors, cal tenir en compte que no només tin­dran la via de patent, també la del model d'uti­li­tat, que surt reforçat també amb la nova llei.