Focus

Pessigolles al nas de l'imperi cava

L'escissió d'alguns cellers és només un dels elements que alteren el sector

Tot i algunes teories, Catalunya segueix produint el 97,4% de tot el cava a l'estat
Un decret acaba de fulminar l'exclusivitat d'ampolla
que tenia el cava
Si n'hi ha que se'n van, alguna cosa falla. Qui no ho vegi, que vagi a l'oculista

Una pàgina web que esti­gui bate­jada amb un nom tan poc ambigu com cavas­no­ca­ta­la­nes.com no deixa gaire marge per a la ima­gi­nació si es vol jugar a intuir quina classe de con­tin­guts s'hi poden tro­bar. De tota manera, l'estu­pe­facció sem­pre pot ser impul­sada a cotes més altes quan els vents de la cre­a­ti­vi­tat bufen amb força i es posen a afir­mar, per exem­ple, que “el con­sum de caves i escu­mo­sos valen­ci­ans, extre­menys, ara­go­ne­sos, gallecs, de la Rioja, man­xecs, anda­lu­sos i fins i tot cana­ris s'ha dis­pa­rat”.

La rea­li­tat és, però, tos­suda i les xifres cer­ti­fi­quen que inten­tar des­vin­cu­lar el cava de Cata­lu­nya és, almenys el dia d'avui, escriure un guió de ciència-ficció. Segons dades del Con­sell Regu­la­dor del Cava, en el cens d'ela­bo­ra­dors de cava cor­res­po­nent al vigent 2014, d'un total de 246 empre­ses ins­cri­tes només 26 tenen el seu domi­cili fora de Cata­lu­nya. Es tracta, doncs, d'un minso 10,5%.

Més evi­dent es fa encara el caràcter fan­tasiós de cer­tes afir­ma­ci­ons quan es fixa l'anàlisi en els paràmetres de la pro­ducció: Cata­lu­nya pro­du­eix el 97,4% de tot el cava que s'ela­bora a l'Estat espa­nyol i és punt de par­tida del 95% de tot el cava que s'exporta.

Amb aquests números, Cata­lu­nya pre­serva el cava com un potent actiu de país i no només els cellers i les mar­ques estan ama­tents a les incidències, per peti­tes que siguin, que puguin fer per­dre gas a aquest vigorós negoci.

Glop de calma.

Amb una pro­ducció anual que s'ha esta­bi­lit­zat al vol­tant dels 240 mili­ons d'ampo­lles, el sec­tor no tre­mola per les pos­si­bles pun­xa­des en ter­mes de volum i des de 2012 cada any s'han anat regis­trant xifres molt simi­lars, amb sen­si­bles vari­a­ci­ons tant a l'alta com a la baixa però sem­pre infe­ri­ors a l'1%. Tam­poc el ritme de les expor­ta­ci­ons repre­senta un mal­de­cap per a la indústria ja que, men­tre s'està en espera dels números de 2014, que es pre­sen­ta­ran pas­sada la cam­pa­nya de Nadal, els dos últims exer­ci­cis han estat molt regu­lars (lleu­gera cai­guda de l'1,5%) i, per tant, el mer­cat exte­rior segueix com­pen­sant la poca set de cava que sem­bla tenir el mer­cat espa­nyol (només un terç del cava produït es queda omplint copes a l'estat).

Ara bé, tot i tenir uns fona­ments robus­tos, sí hi ha ele­ments que gene­ren sen­si­bles balan­ce­jos i ines­ta­bi­li­tat en els pilars sobre els quals s'aixeca l'imperi cavista.

En alerta.

L'escissió d'un grup de cellers de la DO Cava per crear la DO Clàssic Penedès ali­menta el debat obert des de fa temps per pro­duc­tors que no ama­guen que se'ls fa difícil la con­vivència amb empre­ses que pri­o­rit­zen les altes pro­duc­ci­ons per davant de la qua­li­tat. Des del sec­tor més con­ser­va­dor de la família cava es diu que els escin­dits són pocs i petits (s'asse­gura que els que han mar­xat són menys dels que pre­go­nen haver-ho fet) però queda palès que no se'ls perd la pista.

Paral·lela­ment, la potent Codor­niu també ha ini­ciat els movi­ments per mar­car per­fil propi i la seva dar­rera cam­pa­nya publi­citària, pre­sen­tada tot just fa uns dies, esquiva les referències al terme cava. “No som cham­pagne, som Codor­niu” és el lema. Igual­ment, en les invi­ta­ci­ons per a l'acte de pre­sen­tació de la cam­pa­nya, Codor­niu par­lava de “mani­fest de la nova era”. No obs­tant això, Xavier Pagès, direc­tor de la com­pa­nyia, nega que la marca bus­qui apar­tar-se del sopluig del cava.

L'amoïnament del sec­tor per pre­ser­var la imatge, fama i bona repu­tació del con­cepte cava dis­corre, de moment, més pels camins de la dis­creció que no pas pels de la bullícia, però sí s'ha fet notori i, de fet, des del con­sell regu­la­dor asse­gu­ren que no s'estal­vien esforços per rei­vin­di­car el cava com a pro­ducte gur­met i per tren­car amb la idea de beguda només apte per a postres, brin­dis i cele­bra­ci­ons.

Pere Bonet és, a banda d'un mem­bre de la nis­saga fami­liar que comanda Frei­xe­net, pre­si­dent del Con­sell Regu­la­dor del Cava. Bonet ha decli­nat fer decla­ra­ci­ons per a aquest repor­tatge i fonts del con­sell regu­la­dor tan sols han apun­tat que l'apa­rició de la DO Clàssic Penedès no ha pro­vo­cat cap canvi en l'estratègia de pro­moció del cava perquè una nova eti­queta no és ni un pro­blema ni una amenaça per a la con­so­li­dada repu­tació del cava.

Xavier Nadal, gerent de Caves Nadal i vice­pre­si­dent de Pime­cava, l'asso­ci­ació de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses ela­bo­ra­do­res de cava, mani­festa que “si n'hi ha que se'n van és que alguna cosa falla”. Apunta que “fa uns anys ningú no es podia per­me­tre pro­duir sense ser sota el parai­gua de la DO Cava” i sen­ten­cia que “qui no ho vegi, que vagi a l'ocu­lista perquè ho neces­sita”. No obs­tant això, con­si­dera que la situ­ació de sac­seig que tra­vessa el cava no dife­reix gaire del que pugui estar suc­ceint en altres sec­tors: “El con­text econòmic actual és com­plex per a tots i el cava intenta adap­tar-s'hi de la millor manera”.

En aquest sen­tit, admet que “estem en un moment en què s'estan pro­duint movi­ments i pro­pos­tes noves, però els grans can­vis reque­rei­xen temps”. Nadal no mos­tra estra­nyesa pel fet que hi hagi des­con­ten­ta­ment entre alguns mem­bres de la família cava i entén que s'hagin fet públi­ques les pre­o­cu­pa­ci­ons rela­ci­o­na­des amb la pre­ser­vació de les essències.

I és que sota del parai­gua cava s'hi aixo­plu­guen pro­duc­tors que tenen vinyes pròpies i que regei­xen tot el procés, comer­ci­a­lit­zació inclosa, fins a pro­duc­tors que es limi­ten a com­prar vi base i que s'encar­re­guen, només, de la fase final de fer­men­tació i embo­te­lla­ment. Xavier Nadal inter­preta que “seg­men­tar és una neces­si­tat” i es refe­reix a “tenir en compte les carac­terísti­ques pròpies de cada pro­ducte, la seva tipo­lo­gia i la filo­so­fia de cada pro­duc­tor”. “En el cava, igual com passa en d'altres sec­tors, el mínim esforç es pre­mia i no es dóna valor a l'esforç de con­tro­lar tot el cicle del pro­ducte.” Entén que el “con­su­mi­dor agrai­ria que li dones­sin aquesta infor­mació”.

De la mateixa manera, la “zoni­fi­cació” és una altra de les recla­ma­ci­ons ja que, mal­grat que el Penedès gai­rebé mono­po­litza la pro­ducció de cava, també pot rebre aquest potent nom comer­cial vi escumós que hagi estat produït en llocs tan dis­pars com Extre­ma­dura, València, la Rioja, Galícia, Anda­lu­sia i, segons diuen a cavas­no­ca­ta­la­nes.com, “fins i tot Canàries”. Per al vice­pre­si­dent de Pime­cava aquesta laxi­tud en el fil­tratge no té sen­tit i és un fre per donar-li valor afe­git i pres­tigi al cava perquè “fins i tot dins el mateix Penedès hi ha diferències d'alçada, de zones, de pràcti­ques de tre­ball i de trac­ta­ments del pro­ducte”.

Per últim, con­si­dera que la situ­ació d'enre­nou i de bar­reja de deno­mi­na­ci­ons deriva en una deso­ri­en­tació del con­su­mi­dor, que acaba per “no enten­dre-hi res”.

Més lle­nya al foc.

I des de fa unes set­ma­nes encara s'ha ampliat més el ven­tall de pro­duc­tes que, ni que sigui per pre­sen­tació i embo­te­lla­ment, con­vi­den a pen­sar en cava. La Direcció Gene­ral d'Ali­men­tació, Qua­li­tat i Indústries Agro­a­li­mentàries de la Gene­ra­li­tat ha apro­vat un decret que ful­mina l'exclu­si­vi­tat que tenia el cava per embo­te­llar el pro­ducte usant la clàssica ampo­lla de vidre verdós i tapo­nar-lo amb el carac­terístic suro i pre­cinte metàl·lic. Des d'ara també els vins escu­mo­sos poden anar embo­te­llats en el mateix for­mat.

Domènec Vila, direc­tor gene­ral d'Ali­men­tació, explica que el depar­ta­ment ha actuat res­po­nent a les neces­si­tats plan­te­ja­des pel sec­tor i que s'hapo­sat fi a la infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons amb què es tro­ba­ven els pro­duc­tors de vins escu­mo­sos cata­lans a l'hora de ven­dre els seus pro­duc­tes a Europa. “Fins ara no hi havia hagut volun­tat política per publi­car el decret. Pels motius que fos, el cert és que no s'ate­nien les deman­des que sí que es feien des del sec­tor.” Vila raona que costa d'enten­dre aquesta tar­dança quan, sem­pre que es res­pec­tin uns cri­te­ris marc que estan fixats per la Unió Euro­pea, és la Gene­ra­li­tat qui té com­petència sobre la matèria: “Per limi­tació pròpia de Cata­lu­nya, els cellers del país que pro­du­ei­xen vi escumós no tenien la pos­si­bi­li­tat de com­pe­tir en el mer­cat.” El decret ja està vigent i la pres­tesa res­pon a la volun­tat d'inten­tar apro­fi­tar la sobre­de­manda que es genera per dates de Nadal.

Un mer­cat, el dels vins carbònics, que és fecund i ren­di­ble als països nòrdics i al cen­tre d'Europa (Ale­ma­nya, Àustria, Holanda i Bèlgica) i on el cli­ent rela­ci­ona l'escumós amb un embo­te­lla­ment con­cret: al tipus d'ampo­lla que aquí fins ara era exclu­siva per al cava.

“Els mer­cats asso­cien cada pro­ducte a cada for­mat, no és exclu­siu dels escu­mo­sos”, diu Vila, i apunta que “per exem­ple, als països nòrdics el vi tran­quil s'asso­cia a ampo­lles de tap de rosca i aquí és gai­rebé impen­sa­ble”.

L'ade­quació de la nor­ma­tiva cata­lana a les regles del joc que regei­xen per als pro­duc­tors fran­ce­sos o ita­li­ans posa els cellers cata­lans en dis­po­sició (almenys per for­mat) de com­pe­tir per fer-se forat en un mer­cat que, a més, pre­senta uns índexs d'ingesta de litres per càpita dels més ele­vats d'Europa.

La “llarguíssima tra­dició del cava que tenim aquí”, aven­tura Domènec Vila, pot ser un dels motius pels quals aquest tema de l'embo­te­lla­ment no s'hagi agi­lit­zat abans. D'altra banda, també asse­gura que el sec­tor del cava ha reac­ci­o­nat “sense cap tipus de pro­blema” a la publi­cació del decret. Una falta d'opo­sició que troba “lògica” perquè els habi­lita també a ells, als cavis­tes, a bus­car el seu tros de pastís en aquesta lluita per sado­llar la set del con­su­mi­dor de vi escumós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.