Serra Hunter i Montoliu

El Cen­tre d'Història Con­tem­porània de Cata­lu­nya, la Soci­e­tat Cata­lana d'Estu­dis Històrics i la Càtedra Josep Ter­mes de la UB han orga­nit­zat, entre la tar­dor de 2014 i l'hivern del 2015, un cicle de 9 con­ferències sobre Els invi­si­bles de la soci­e­tat cata­lana del segle XX. El 4 de desem­bre els invi­si­bles foren Jaume Serra i Húnter i Cebrià Mon­to­liu. Curi­o­sa­ment, fa 20 anys, el 1993, el pri­mer capítol d'un lli­bre de 7 autors de la col·lecció Gent de la Casa Gran de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona es titu­lava: Cebrià Mon­to­liu, l'home de la cul­tura moderna a Cata­lu­nya.

Segons Joan Mont­ser­rat, el pro­fes­sor –i rec­tor- de la UB, Jaume Serra i Húnter (Man­resa, 1878-Cuer­na­vaca, Mèxic, 1943) fou qui va acon­se­guir, a l'estiu del 1936, que les ini­ci­a­ti­ves de la reno­vació pedagògica de l'escola nova empresa als pri­mers anys del segle XX esde­vin­gues­sin l'eix de l'escola pública cata­lana. Segons Mont­ser­rat, la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, amb la cre­ació del Con­sell de l'Escola Nova Uni­fi­cada (CENU) fou el pri­mer govern euro­peu que adoptà el model de l'escola activa o fun­ci­o­nal a tots els nivells de l'ense­nya­ment. L'impacte econòmic d'aquesta decisió no es pot menys­va­lo­rar, car la for­mació del capi­tal humà del con­junt de la població cata­lana de més de 3 anys (abans i després del període del 1936-39) és deci­siva en qual­se­vol procés de crei­xe­ment.

Cebrià Mon­to­liu (Palma de Mallorca, 1873-Albu­quer­que, Nou Mèxic, USA, 1923) és, encara, un gran des­co­ne­gut, per­fec­ta­ment invi­si­ble. Però bona part de les seves idees i les seves pro­pos­tes en camps tan diver­sos com la pla­ni­fi­cació urbana i ter­ri­to­rial, l'orga­nit­zació del tre­ball, la reforma esco­lar, o la soci­e­tat mun­dial han anat avançant i con­fi­gu­rant l'eco­no­mia –i la soci­e­tat- cata­lana del segle XX.

Comen­cem pel per­so­natge. Va nàixer el 1873 a Palma de Mallorca, on el seu pare (que era un libe­ral enno­blit per Alfons XII) s'havia refu­giat fugint de les guer­res car­li­nes i s'havia casat amb una noble mallor­quina. La família tornà aviat al palau de Tar­ra­gona (i a la casa pai­ral del Morell), i Mon­to­liu estudià als jesuïtes de Man­resa i la car­rera de dret, a la UB. El seu nom sen­cer era així de llarg: Cebrià de Mon­to­liu i de Togo­res, marquès de Mon­to­liu. Els seus lli­bres i arti­cles, però, eren sig­nats com a “Cebrià Mon­to­liu”, o amb un dis­cret pseudònim, Civis”.

Aviat, però, Mon­to­liu esde­vingué fun­ci­o­nari, per opo­sició, del depar­ta­ment d'Hisenda de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. El 1909 par­ti­cipà acti­va­ment a la cre­ació del Museu Social de Bar­ce­lona, el MSB, una ins­ti­tució semi­nal, el ter­cer museu social del món.

El MSB era alhora: 1) una col·lecció de màqui­nes entorn de la segu­re­tat en el tre­ball; 2) un cen­tre de docu­men­tació econòmica; 3) un ins­ti­tut d'ela­bo­ració d'estadísti­ques sobre els diver­sos sec­tors del món del tre­ball; i 4) un viver d'empre­ses i d'enti­tats públi­ques: la Borsa de Tre­ball, l'Ins­ti­tut d'Ori­en­tació Pro­fes­si­o­nal, l'Ins­ti­tut Muni­ci­pal de l'Habi­tació Popu­lar.

Al mateix temps, Mon­to­liu va par­ti­ci­par en un assaig d'Uni­ver­si­tat noc­turna des­ti­nada als tre­ba­lla­dors, seguint el model britànic: l'Ins­ti­tut Obrer Català. I, alhora, era mem­bre de l'Asso­ci­ació Wag­ne­ri­ana i un deci­dit par­ti­dari d'incor­po­rar tota l'obra de Shakes­pe­are al reper­tori habi­tual dels tea­tres cata­lans (que, per cert, és el que ha aca­bat pas­sant, sem­pre hi ha un Shakes­pe­are a un tea­tre o una pan­ta­lla cine­ma­togràfica).

Serra i Húnter s'exilià, forçosa­ment, l'any 1939. I, va morir, al cap de qua­tre anys, a Mèxic. Mon­to­liu, s'exilià, voluntària­ment, el 1920, als Estats Units. Va par­ti­ci­par en la pla­ni­fi­cació d'una nova ciu­tat, Fair­hope, a l'estat d'Ala­bama, defi­nida, a una web d'Albq­Fi­refly del 19 de juny del 2010, com a un “expe­ri­men­tal orga­nic uto­pian sett­le­ment”.