0
Gran angular
Professor de Política Econòmica de la UB - 20 desembre 2014 2.00 h

DE MEMÒRIA

Abans de Merkel

La indústria catalana del XIX –la tèxtil, la paperera, l'agrària- podia millorar molt els seus rendiments gràcies a certs nous productes químics: la sosa càustica, el clor i altres. La força energètica per produir-los podia ser la hidroelectricitat. El resultat fou la construcció, a partir de 1897, de la gran fàbrica i la colònia internacional que seria coneguda com a Societat Electroquímica de Flix. La iniciativa fou de la Chemische Fabrik Griesheim–Elektron de Frankfurt. La de Flix fou la tercera planta industrial electrolítica d'Europa
- Professor de Política Econòmica de la UB

L'interès de les empre­ses ale­ma­nyes per la soci­e­tat i l'eco­no­mia cata­la­nes ve de lluny. I és prou variat. Diver­si­fi­cat. Sovint, a més, es basa en apor­ta­ci­ons con­cre­tes de tècnics i empre­sa­ris cata­lans. Els exem­ples esco­llits són una empresa surera de Pala­fru­gell, l'elec­troquímica de Flix, la Indus­trial Elèctrica-Sie­mens de Cor­nellà, la CHADE de Berlín-Bue­nos Aires.

Taps.

Els taps de suro, durant dècades, també s'usa­ven per tapar les ampo­lles de cer­vesa. D'aquí, l'interès dels ale­manys -i dels nord-ame­ri­cans- per la indústria surera cata­lana. Una de les grans fàbri­ques sure­res –esta­blerta a mit­jan XIX - fou una ini­ci­a­tiva con­junta de H.A. Ben­der, un empre­sari de Bavi­era, i Joan Miquel, de Sant Feliu de Guíxols.

Químics.

La indústria cata­lana del XIX -la tèxtil, la pape­rera, l'agrària- podia millo­rar molt els seus ren­di­ments gràcies a certs nous pro­duc­tes químics: la sosa càustica, el clor i altres. La força energètica per pro­duir-los podia ser la hidro­e­lec­tri­ci­tat. El resul­tat fou la cons­trucció, a par­tir de 1897, de la gran fàbrica i la colònia inter­na­ci­o­nal que seria cone­guda com a Soci­e­tat Elec­troquímica de Flix. La ini­ci­a­tiva fou de la Che­mische Fabrik Gri­es­heim–Elek­tron de Frank­furt. La de Flix fou la ter­cera planta indus­trial elec­trolítica d'Europa. Pre­si­dida per Josep Man­sana Tarrès i el comte de Roma­no­nes, el seu con­sell d'admi­nis­tració, i el seu direc­tor, eren ale­manys.

Una colònia indus­trial lluny del Llo­bre­gat i del Ter, que s'ha defi­nit com la d'“els ale­manys de l'Ebre” (tot i que hi tre­ba­lla­rien, també, suïssos, austríacs, rus­sos, cana­dencs i tècnics d'altres naci­o­na­li­tats). L'apor­tació cata­lana fou la demanda, el mer­cat i cer­tes infra­es­truc­tu­res: l'assut a l'Ebre (d'ori­gen aràbic medi­e­val), una línia i una estació de fer­ro­car­ril (des de 1892, inte­grada a la xarxa fer­roviària cata­lana), les explo­ta­ci­ons de lig­nits (des de 1890) i de sals (a Sant Car­les de la Ràpita), el neces­sari con­trol del ter­ri­tori tant des de l'Ajun­ta­ment de Flix (que, al 1897, era a mans dels car­lins), com des de la Dipu­tació de Tar­ra­gona. I, és clar, el tre­ball: el salt des dels 94 tre­ba­lla­dors (inclo­sos 4 tècnics) de 1899 als 762 (13 tècnics) de 1936.

Indústria elèctrica.

El cas de Sie­mens és dife­rent. Més sem­blant, com a con­cepte, al cas dels taps de suro. Lluís Mun­ta­des i Rovira, el fill engi­nyer indus­trial d'un dels Mun­ta­des fun­da­dor de La España Indus­trial, la gran fàbrica tèxtil inte­gral de Sants i Bar­ce­lona, va deci­dir can­viar de xip i entrar en el que era nou a començaments dels segle XX: la indústria de motors, gene­ra­dors i trans­for­ma­dors elèctrics. El 1897 va posar en marxa, al car­rer Mun­ta­ner de Bar­ce­lona, una empresa, la Indus­tria Eléctrica. Uns anys més tard, es tras­lladà a Cor­nellà de Llo­bre­gat, on hi tre­ba­lla­ven 600 obrers i tècnics. El 1910, es fusionà amb l'ale­ma­nya Sie­mens. La nova empresa de Cor­nellà fou Sie­mens-Sch­meckert Indus­trial Elèctrica.

La idea de Mun­ta­des, doncs, fou con­nec­tar-se amb una empresa ale­ma­nya com la Sie­mens, que era, en el seu camp, tec­nològica­ment pun­tera.

La idea de Sie­mens era acce­dir al “mer­cat comú espa­nyol” per la via cata­lana. Aquest mer­cat comú era una gran xarxa comer­cial pro­te­gida que els indus­tri­als cata­lans esta­ven cons­truint, en uns anys, els noranta del XIX, on el “mer­cat comú euro­peu” cos­tava d'ima­gi­nar.

LA CHADE.

La CHADE, la Compañía His­pano Ame­ri­cana de Elec­tri­ci­tat, fou una gran empresa elèctrica ale­ma­nya pre­si­dida per un català, Fran­cesc Cambó, cre­ada a Berlín el 1920 amb la intenció d'evi­tar les represàlies dels gua­nya­dors de la I Guerra Mun­dial. La CHADE con­ti­nu­a­ria l'elec­tri­fi­cació de Bue­nos Aires ini­ci­ada el 1898 per l'AEG. Dins d'un núvol de pos­si­bles can­di­dats de tot el món, els ale­manys van esco­llir Cambó (a qui ofe­ri­ren l'1% de les acci­ons de la com­pa­nyia) i el seu equip (Miquel Vidal i Guar­di­ola seria el secre­tari del con­sell d'admi­nis­tració de la com­pa­nyia).

La con­tinuïtat de l'elec­tri­ci­tat a la regió del Plata seria diri­gida des de Bar­ce­lona (i des de Bue­nos Aires) per un equip català alta­ment com­pe­tent. I Cambó, com feien els mili­o­na­ris nord-ame­ri­cans, posà en marxa fun­da­ci­ons i col·lec­ci­ons d'art. L'elec­tri­ci­tat pot il·lumi­nar l'espe­rit.

Vocabulari molt profitós

La relativa intensitat de les relacions econòmiques entre els països de llengua catalana i Alemanya a l'inici dels temps moderns pot explicar l'interès de l'impressor-editor alemany Joan Rosembach per publicar, al 1502, un diccionari català-alemany/alemany-català. El títol del llibre és inconfusible: Vocabulari molt profitós per aprendre lo catalan alamany y lo alamany catalan. Un dels primers diccionaris bilingües entre dues llengües modernes, per cert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Francesc Roca Rosell
Altres articles de l'autor

Publicat a