Focus

L'FP ocupacional busca un nou model

Casos de frau amb subvencions per part de sindicats i patronals han accelerat la voluntat del PP per reformar un sistema dominat pels agents socials

Sindicats i patronals alerten que la liberalització no ha
de ser bona ‘per se'
Els comicis electorals podrien acabar retardant l'aprovació de la reforma

Havia d'entrar en vigor aquest pas­sat 1 de gener però encara caldrà espe­rar perquè les nego­ci­a­ci­ons entre el govern del Par­tit Popu­lar, patro­nal i sin­di­cats per refor­mar l'actual model de for­mació pro­fes­si­o­nal per a l'ocu­pació estan de moment atu­ra­des. L'objec­tiu de l'admi­nis­tració és rede­fi­nir un sis­tema vigent des de fa dues dècades que ha permès a les orga­nit­za­ci­ons patro­nals i sin­di­cals -direc­ta­ment o a través de sub­con­tra­tes- mono­po­lit­zar el gruix dels recur­sos des­ti­nats a aquesta for­mació. El pro­blema del model actual, des­ta­quen els crítics, és que ha con­ver­tit aquests agents soci­als en jutge i part, perquè a través de la seva par­ti­ci­pació a la Fun­dación Tri­par­tita per a la For­mació en l'Ocu­pació pla­ni­fi­quen els cur­sos i alhora són els bene­fi­ci­a­ris de les sub­ven­ci­ons i els exe­cu­tors d'aquests cur­sos, ja que la nor­ma­tiva actual els reco­neix quasi en exclu­siva aquest paper.

Aquest mono­poli no ha faci­li­tat pre­ci­sa­ment la trans­parència del sis­tema i la suc­cessió de greus casos de frau com el pro­ta­go­nit­zat per la UGT anda­lusa o per part de diver­ses orga­nit­za­ci­ons patro­nals a la Comu­ni­tat de Madrid han posat sota sos­pita tot el model. “I això és el que ha uti­lit­zat el govern per plan­te­jar una reforma radi­cal argu­men­tant que és un model que no fun­ci­ona i donant la idea que el frau, que s'ha donat i no ho neguem, ha estat gene­ra­lit­zat, però la rea­li­tat és que el model ha permès a mili­ons de tre­ba­lla­dors acce­dir a una for­mació que abans no havien tin­gut al seu abast”, des­taca la res­pon­sa­ble de for­mació de CCOO a Cata­lu­nya, Cris­tina Faciabén.

La reforma labo­ral de 2012 ja va ser­vir perquè l'exe­cu­tiu de Mari­ano Rajoy introduís una major libe­ra­lit­zació, però l'objec­tiu ara és que tot el sis­tema es basi en la lliure con­currència. És a dir, que qual­se­vol cen­tre de for­mació homo­lo­gat pugui acce­dir a les sub­ven­ci­ons per fer aquests cur­sos de for­mació. Per a l'exe­cu­tiu aquesta és una manera que ha de per­me­tre gua­nyar eficiència i, tot i que ni sin­di­cats ni patro­nal s'hi opo­sen d'entrada, sí aler­ten dels perills d'aquesta libe­ra­lit­zació. En aquest sen­tit Faciabén alerta que la lliure con­currència no serà més efi­ci­ent si no es matisa. “Si el que es pri­o­ritza a la con­vo­catòria pública és qui fa l'oferta més barata ja ens podem obli­dar que es facin cur­sos a deter­mi­nats ter­ri­to­ris poc poblats o sobre deter­mi­na­des matèries que neces­si­ten més que un aula i una pis­sarra per expli­car-les”, apunta la res­pon­sa­ble de CCOO. Per a Jordi García, res­pon­sa­ble de for­mació de la CEOE, les orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als han de poder tenir veu en la tria dels cen­tres que facin la for­mació. “El que volem és par­ti­ci­par com a patro­nal en aquest procés de vali­dació dels cen­tres”, apunta.

De fet, però, la pro­posta de la CEOE va molt més enllà. Si es vol can­viar el model, apunta la patro­nal, l'alter­na­tiva ha de pas­sar pel que ano­me­nen el ‘xec for­mació'. L'argu­ment és sen­zill. El gruix dels recur­sos per a aquesta for­mació contínua per l'ocu­pació surt del 0,7% que paguen tre­ba­lla­dors (0,1%) i empre­ses (0,6%) a través de quo­tes a la Segu­re­tat Social. “En base a això el que diem és que ens dei­xin deci­dir com gas­tem aquests diners, amb tots els con­trols i segui­ment que faci falta, però les empre­ses hem de poder deci­dir sobre aquests fons”, diu García. Aquest és un clam com­par­tit amb els sin­di­cats. “Pot­ser té sen­tit sepa­rar les fun­ci­ons de govern i d'exe­cució del sis­tema, però sem­pre man­te­nint la presència dels repre­sen­tants dels tre­ba­lla­dors i de les empre­ses en aquest govern, perquè són aquests els qui conei­xen de pri­mera mà les neces­si­tats de for­mació”, apunta la res­pon­sa­ble de for­mació de la UGT a Cata­lu­nya, Adela Carrió.

En el docu­ment marc que van sig­nar els mem­bres de la Fun­dación Tri­par­tita el pas­sat juliol recull aquest com­promís de diàleg social però alhora l'exe­cu­tiu ha posat sobre la taula la con­veniència que a l'òrgan de govern d'aquest sis­tema de for­mació hi gua­nyin pes els mem­bres desig­nats per la mateixa admi­nis­tració. “Això no supo­sarà en cap cas gua­nyar eficiència perquè els ser­veis públics no són els qui conei­xen millor les neces­si­tats del mer­cat labo­ral ni els qui tenen la infor­mació de pri­mera mà”, des­taca el res­pon­sa­ble de la CEOE.

Aquesta és la prin­ci­pal línia ver­me­lla dels agents soci­als en les nego­ci­a­ci­ons amb l'exe­cu­tiu cen­tral, que ara com ara estan atu­ra­des ja que les dar­re­res reu­ni­ons pro­gra­ma­des per a finals d'any es van sus­pen­dre.

La pro­posta de reforma també inclou limi­tar la sub­con­trac­tació dels cur­sos al 50%, igual que el per­cen­tatge de fons que es poden avançar abans de la rea­lit­zació d'aquests cur­sos. “És absurd, si no podem pagar per exem­ple el pro­fes­sor abans només incre­men­ta­rem la moro­si­tat i qui patirà serà l'últim graó de la cadena, el més feble”, apunta Faciabén.

Cata­lu­nya.

La reforma del govern també se segueix de molt a prop des de Cata­lu­nya per les impli­ca­ci­ons que pot tenir sobre el seu model. De fet va ser gràcies al con­tenciós ini­ciat per la Gene­ra­li­tat que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va fallar ara fa deu anys reco­nei­xent que les com­petències en matèria de for­mació contínua per a l'ocu­pació havien d'estar en mans de les Comu­ni­tats Autònomes. Amb la sentència a la mà, el govern, jun­ta­ment amb les patro­nals Foment del Tre­ball, Fepime, Pimec i els sin­di­cats majo­ri­ta­ris CCOO i UGT, va crear el Con­sorci per la For­mació Contínua, apos­tant per un model de diàleg social que no ha repli­cat cap altra CA. Així, un cop l'Estat ter­ri­to­ri­a­litza els fons per a aquesta for­mació a Cata­lu­nya és el Con­sorci qui pla­ni­fica com s'han de gas­tar. “Des d'aquest orga­nisme hem impul­sat amb forma la for­mació sec­to­rial, per a la qual comp­tem amb la par­ti­ci­pació de dese­nes d'orga­nit­za­ci­ons”, des­taca la pre­si­denta del Con­sorci, Olga Cap­many. Per a qui és alhora direc­tora del SOC “el perill, com hem vist ja en altres refor­mes, és que el govern del PP apro­fiti per a recen­tra­lit­zar”. Cam­pany es mos­tra també crítica amb la dua­li­tat del sis­tema, ja que si bé la com­petència està reco­ne­guda a les CA, l'Estat, a través de la Fun­dació Tri­par­tita, es reserva la con­vo­catòria dels seus pro­pis plans de for­mació d'àmbit esta­tal. “És el que ells ano­me­nen plu­ri­re­gi­o­na­li­tat, però tots els fons s'hau­rien de ter­ri­to­ri­a­lit­zar”, afe­geix. El perill d'un gir cen­tra­lit­za­dor el veuen també a la Pimec. La seva direc­tora de for­mació i ocu­pació, Lour­des Este­ban, afirma que a la patro­nal de pimes els pre­o­cupa, “i molt”, aquest risc cen­tri­fu­ga­dor, però també “com dei­xarà la reforma la for­mació a demanda, la que fan direc­ta­ment les empre­ses”.

El que vigila molt de prop la Pimec és que les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes no en sur­tin mal­pa­ra­des, ja que tot just l'any pas­sat el govern del PP va pro­var de supri­mir la garan­tia mínima de 420 euros de crèdit per a empresa per des­ti­nar a aquests cur­sos. “Vam llui­tar i van fer marxa enrere, però caldrà estar pen­dents.” I és que tal i com explica Cam­pany “un dels prin­ci­pals pro­ble­mes que es donen en la for­mació a demanda és que està molt infrau­ti­lit­zada pre­ci­sa­ment perquè el nos­tre tei­xit pro­duc­tiu està for­mat sobre­tot per pimes que no dis­po­sen de gai­res recur­sos”.

Per la seva banda, el res­pon­sa­ble de la CEOE creu que la clau del nou model hau­ria de pas­sar en part pre­ci­sa­ment per poten­ciar la for­mació que es fa a les empre­ses. “La for­mació boni­fi­cada és tan sols un terç dels diners que es recap­ten per les quo­tes que paguen empre­ses i tre­ba­lla­dors, la resta va a cur­sos per a atu­rats i el model ideal seria aquell que pri­o­ritza la for­mació als ocu­pats perquè és una manera de pre­pa­rar-los per evi­tar que aca­bin a l'atur”, apunta García. “Amb tot, aquest és un canvi cul­tu­ral que no es pot fer d'un dia per l'altre, demana temps”, admet. En tot cas per a la res­pon­sa­ble de la Pimec el debat sobre com ha de ser el nou model “no pot limi­tar-se als titu­lars i a si el pastís es repar­teix entre 4 o 34, perquè estem par­lant d'una qüestió estratègica, de la for­mació que ha de suplir el dèficit en for­mació ini­cial que té bona part de la nos­tra població, tant deso­cu­pada com ocu­pada”. El govern pre­veu rei­ni­ciar les con­ver­ses en les pròximes set­ma­nes, però els com­pro­mi­sos elec­to­rals d'aquest 2015 podrien fer retar­dar tot el procés.

Cursos útils?

Independentment del model de gestió i execució d'aquesta formació, les crítiques al sistema també han anat dirigides els darrers anys a la qualitat del contingut d'aquests cursos. Tot i acceptar que tot és millorable, tant sindicats com patronals rebutgen que s'invalidi el sistema “perquè pel mateix motiu s'hauria de donar la volta a la formació ordinària, l'FP inicial i la universitària, perquè en tots els casos tenim informes que ens diuen que els resultats són dolents. Els agents socials també posen sobre la taula les dràstiques reduccions en els pressupostos destinats a aquesta matèria, cosa que dificulta planificar cursos d'àmbits específics que necessiten classes pràctiques. I segons Faciabén (CCOO) “cal no oblidar que els cursos d'anglès i d'informàtica són els que més demanen els treballadors”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.