L'ombra del Prat és allargada
La forta pujada de viatgers de l'aeroport de Barcelona (+6,7%) contrasta amb la caiguda lliure de Girona (-21,1%) i de Reus (-12,4%)
El mapa aeroportuari català s'està concentrant sense aturador. El remolí del Prat ho succiona tot. Dels 40,57 milions de passatgers que van passar pels aeroports catalans d'Aena (Barcelona, Girona i Reus), 37,56 milions ho van fer a través del Prat (un 6,7% més), 2,16 milions, per Girona (un 21,1% menys) i 850.648, per Reus (un 12,4% menys).
En conjunt, les instal·lacions de Girona i Reus van perdre vora de 700.000 usuaris, bàsicament clients de Ryanair que des de 2010 està traslladant bona part dels seus vols d'aeroports secundaris a Barcelona. Aquests 700.000 passatgers de menys expliquen una part del creixement del Prat. De fet, el 2014, Ryanair va portar mig milió més de passatgers des de la capital catalana en relació a 2013. Ara bé, el rècord de viatgers del Prat representa, en xifres absolutes, uns 2,34 milions d'usuaris més. La principal aerolínia de la T-1 és Vueling, que ha incrementat el seu passatge l'any passat en 1,5 milions de persones, consolidant el seu lideratge a Barcelona.
Norwegian.
D'altra banda, el descens de trànsit a Girona i Reus preocupa les autoritats locals. Cal pensar que el 2008 l'aeroport de Vilobí d'Onyar va transportar 5,5 milions de passatgers en el que ha estat el seu any rècord. L'any passat el passatge no representava ni el 40% d'aquella xifra. En el cas de la instal·lació reusenca, l'any de més afluència va ser el 2009, quan hi van passar 1,7 milions d'usuaris. Ara, els clients són la meitat. La gran dependència que les dues instal·lacions tenen de l'aerolínia de baix cost irlandesa explica aquesta situació. A Girona la segona companyia és Transavia i el 2014 va portar només el 5% de passatgers que Ryanair. A Reus, hi ha aerolínies com ara Thomson Airways o Thomas Cook que mantenen un diferencial no tan gran respecte a Ryanair, però que només operen duran la temporada d'estiu.
Els mals de Girona i Reus coincideixen amb l'estrena de la Terminal 1 del Prat, que consagra les velles instal·lacions a les companyies de baix cost. Aquesta especialització va fer decidir Ryanair a portar progressivament vols a Barcelona, de manera que si el 2009 no operava al Prat, la seva entrada el 2010 va ser vertiginosa i el 2012 ja movia prop de 5,2 milions de passatgers, que de moment és el seu sostre. La desaparició de Spanair el 28 de gener del 2012 va donar ales a l'aerolínia líder del baix cost a Europa, però també a Vueling, que ha realitzat un fort desplegament de rutes des de Barcelona però també des d'altres punts del continent.
“A Girona i Reus ho tenen complicat -explica Pere Pla, soci d'Estel Consulting-. Mentre hi hagi capacitat a l'aeroport de Barcelona, estan massa a prop i depenen massa de tota l'activitat de la capital. ”, assegura. A aquest ritme de pèrdua de passatges el risc de quedar com a instal·lacions d'estiu hi és, si bé és cert que si Ryanair manté rutes és perquè li resulta rendible. En aquest sentit, les previsions per al 2015 són bones: Catalunya continua sent atractiva per al turisme i la baixada del preu del carburant ajudarà.
El turisme exhibeix fortalesa
F.MEl sector turístic ha tornat a demostrar la seva robustesa en créixer un 7,2% en nombre de visitants estrangers i un 6,1% en ingressos, el 2014, en un context d'incertesa i de reculada de mercats com el rus, que va patir una caiguda del 14,4% i del nord-americà, del 9,8%. Per al balanç definitiu del sector falten les dades del turisme domèstic (catalans i espanyols), que normalment faran esperar uns mesos, però el conseller Felip Puig ja va avançar que, a diferència dels darrers anys, havien tingut una evolució positiva.
El fet és que els 16,75 milions d'estrangers del 2014 marquen un nou rècord de visitants. “Són dades increïblement expansives i poc previsible”, subratlla Juan Antonio Duro, professor del departament d'economia de la URV i director de l'índex UAB d'activitat turística, que cada any s'aventura a pronosticar com anirà el sector. Per al 2014 havien previst un increment, del 4,3%, molt inferior a l'assolit.
Per a Duro, el més positiu és que Catalunya ha aconseguit créixer en tots els seus grans mercats tradicionals. Sorprenent és l'augment de l'alemany (+12,3%); el 2014 han vingut 157.000 turistes germànics més; i un 9,7% més de francesos, és a dir, 400.000 turistes d'aquesta nacionalitat més; però també del Regne Unit (+5,6%), Itàlia (+19,9%) o Països Baixos (+17,1%).
D'aquesta manera s'ha pogut compensar el descens del turisme rus i l'estatunidenc, que té un alt nivell de despesa. Això explica que allò que es deixen els turistes estrangers hagi crescut per sota del nombre de visitants. En qualsevol cas, el conseller Felip Puig recorda que des del 2010 la despesa turística global ha pujat un 43% i la mitjana diària, un 21%.
De les dades facilitades per la Generalitat sorprèn una: la de les pernoctacions en establiments hotelers i extrahotelers, que ha caigut un 1,3% en el segment d'estrangers. Juan Antonio Duro no s'explica què pot provocar aquest desfasament. Han vingut més d'1,1 milions de persones de fora, en canvi han generat unes 650.000 nits d'hotel menys. La caiguda dels russos, que tenen una estada mitjana superior a la resta de mercats, ha incidit, però la clau està a saber per què els mercats europeus tradicionals han crescut sense dinamitzar les estades, segons que diu el professor de la URV.
Per al conseller del ram, Felip Puig, el balanç turístic d'aquest any consolida Catalunya com a una de les grans destinacions europees i l'objectiu ara és, segons va dir, reforçar-se en una posició de lideratge en el context mundial. Que no vol dir seguir creixent en nombre de viatgers, però sí en qualitat i ingressos.
En aquest sentit, Puig va afirmar que les línies de treball són potenciar l'ús de les xarxes socials en la comunicació, la diversificació de mercats i el desenvolupament de producte. També va assenyalar la importància de fidelitzar el turisme de proximitat, que és el 50% del total.