Opinió

Grècia i Espanya: diferències i similituds

La situ­ació econòmica grega, en prin­cipi, és molt dife­rent de la d'Espa­nya. Així ho veuen les agències de ràting, que qua­li­fi­quen el deute públic grec amb una B i, per tant, es tracta de bons por­que­ria. Per això, Grècia té els mer­cats finan­cers pràcti­ca­ment tan­cats i a tipus d'interès molt ele­vats (10% anual). En canvi, la qua­li­fi­cació d'Espa­nya és BBB, que no és per tirar coets però que per­met obte­nir finançament sense pro­ble­mes i a cos­tos pro­pers a zero.

Entre els motius que expli­quen aques­tes diferències hi ha el nivell de des­pesa pública sobre el PIB (59% a Grècia i 42% a Espa­nya), el dèficit dels comp­tes públics (-12% a Grècia i -6% a Espa­nya), el nivell de deute públic sobre el PIB (170% a Grècia i 92% a Espa­nya) i el nivell de deute públic per habi­tant (29.000 euros a Grècia i 20.500 euros a Espa­nya), entre d'altres. Per si això no fos prou, la crisi i les reta­lla­des han estat devas­ta­do­res per a l'eco­no­mia grega, ja que el PIB s'ha reduït un 25% des del 2007, men­tre que a Espa­nya la reducció ha estat del 6%. La cai­guda del PIB grec explica l'ele­vat dèficit públic i el fort aug­ment del deute públic, mal­grat les dues qui­tan­ces que s'han fet en els dar­rers anys. Per tant, Grècia ho té molt més com­pli­cat per redreçar l'eco­no­mia.

Fins aquí, les prin­ci­pals diferències. Però també hi ha sem­blan­ces entre Grècia i Espa­nya. Els dos països que tenen rècords euro­peus en temes molt impor­tants. Per una banda, l'eco­no­mia sub­mer­gida, el frau i la cor­rupció. Segons VISA Europe, l'eco­no­mia sub­mer­gida grega és del 25% i l'espa­nyola, del 20%. Però segons un estudi del pro­fes­sor Jordi Sardá de la URV, l'eco­no­mia sub­mer­gida espa­nyola és també del 25%. Pel que fa a la cor­rupció, segons la Unió Euro­pea, Grècia i Espa­nya són els dos països més pre­o­cu­pats per aquesta xacra. Men­tre que a Europa un 75% de la població pensa que la cor­rupció està molt estesa, a Grècia el per­cen­tatge és del 99% i a Espa­nya, del 95%. Aquest tema no és menor, ja que el frau i la cor­rupció són les prin­ci­pals cau­ses que expli­quen els alts nivells de dèficit públic. Tant Espa­nya com Grècia són països que no hau­rien de reta­llar ni apu­jar impos­tos si els nivells de frau i cor­rupció fos­sin molt menors.

Un altre pro­blema greu dels dos països és l'atur, que supera el 23% i que té dades dramàtiques en l'atur juve­nil, que supera el 50%. En aquest últim aspecte, la dada d'Espa­nya és pit­jor que la de Grècia, de la mateixa manera que la desi­gual­tat, ja que segons l'OCDE Espa­nya és el país on més han aug­men­tat en els dar­rers anys de crisi.

En defi­ni­tiva, en temes de dèficit, deute públic i per­cepció dels mer­cats finan­cers, la situ­ació espa­nyola és molt més favo­ra­ble que la grega. Ara bé, si anem a les cau­ses d'aquests pro­ble­mes com són l'atur, la desi­gual­tat, el frau i la cor­rupció, Grècia i Espa­nya s'assem­blen massa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.