Tres Gri­fería, un grup fami­liar amb fàbri­ques a l'Ordal (Subi­rats, Alt Penedès) i a Valli­rana (Baix Llo­bre­gat), va patir dura­ment els dos pri­mers anys de la crisi però ràpida­ment es va refer i des del 2010 no ha dei­xat d'aug­men­tar les ven­des a l'Estat espa­nyol i Europa, alguns anys amb crei­xe­ments de dos dígits. El 2014 va acon­se­guir ven­dre aixe­tes per valor de 62 mili­ons d'euros, un 7% més. “El mer­cat no ha aug­men­tat; per tant, ho hem fet pre­nent una part del pastís als nos­tres com­pe­ti­dors”, explica Daniel Tres, con­se­ller dele­gat de la com­pa­nyia. Tres s'atri­bu­eix al vol­tant del 19% del mer­cat espa­nyol i aspira a tenir-ne una quarta part.

Molt infe­rior és la posició que ostenta en els dife­rents mer­cats euro­peus on és pre­sent, que en con­junt ja repre­senta un 55% del negoci total del grup. No obs­tant això, aspi­ren a con­ver­tir-se en “l'alter­na­tiva a les grans mar­ques euro­pees del sec­tor”, segons diu Daniel Tres, que hi afe­geix: “Això és una obsessió.”

Aques­tes ambi­ci­ons evi­den­cien la posició de força en què se sent Tres per afron­tar el futur. I no és infun­dat, perquè el temps sem­bla que els ha donat la raó en les deci­si­ons estratègiques que en un moment de la seva història van pren­dre a con­tra­cor­rent de la indústria, en espe­cial, la de no fabri­car a la Xina. Avui dia, Tres és l'única fàbrica de l'Estat que inte­gra tot el procés de fabri­cació d'una aixeta. El recinte ocupa uns 25.000 metres qua­drats d'un total de 35.000 metres que el grup té als afo­res de Valli­rana, als quals cal sumar-ne uns 3.000 més a l'Ordal, ori­gen de l'empresa i on encara hi ha acti­vi­tat. El con­junt és un gran com­plex indus­trial, com en que­den pocs a Cata­lu­nya, on es con­ser­ven acti­vi­tats que altres han segre­gat i fins i tot es fabri­quen les seves màqui­nes, tenen una finan­cera i ben aviat una uni­tat d'electrònica perquè el futur de les aixe­tes va rela­ci­o­nat amb la incor­po­ració dels micro­pro­ces­sa­dors.

El con­se­ller dele­gat recorda que van a estar a punt de com­prar una fàbrica xinesa però en el dar­rer moment van fer marxa enrere. “Molts d'aquells que van des­lo­ca­lit­zar ja han tan­cat”, es lamenta Tres.

Aque­lla decisió va ser com una potent sac­se­jada sísmica que va tenir les seves rèpli­ques en forma de can­vis de rumb. Van deci­dir dei­xar de fabri­car per a ter­cers, que en aquell moment era una font d'impor­tants ingres­sos, i apos­tar pel pro­ducte propi bus­cant un lloc en el mer­cat entre les aixe­tes de qua­li­tat però a un bon preu i amb un dis­seny atrac­tiu però a l'abast del gran públic.

A par­tir d'aquest plan­te­ja­ment el repte era doble: un de tipus indus­trial i un altre de comer­cial. Dels dos ger­mans Tres Casas que són al cap­da­vant del grup, Joan Josep, direc­tor gene­ral, va assu­mir la part indus­trial i Daniel, la comer­cial. La fàbrica s'ha ori­en­tat al cli­ent de manera que aquest no neces­sita estoc: “Tri­guem 3,8 dies des que rebem la comanda, fabri­quem el pro­ducte i el ser­vim a qual­se­vol part d'Europa.”

D'altra banda, l'estratègia comer­cial s'ha cen­trat en el canal tra­di­ci­o­nal amb l'objec­tiu de ser a tots els punts de venda. I això és vàlid per a Espa­nya i per a l'estran­ger. Amb aquest objec­tiu s'han obert soci­e­tats comer­ci­als a tots els països de la zona euro i dues dele­ga­ci­ons amb magat­zem a Ale­ma­nya i Polònia. Ara aca­ben de sig­nar un acord amb cen­tres for­ma­tius ale­manys per por­tar a Valli­rana estu­di­ants de dife­rents països on estu­di­a­ran durant dos anys i després es faran càrrec de les dele­ga­ci­ons. “En els dar­rers vuit anys hem inver­tit 30 mili­ons en sis­te­mes de gestió de fabri­cació i for­mació del per­so­nal”, subrat­lla Daniel Tres.