Tres Grifería, un grup familiar amb fàbriques a l'Ordal (Subirats, Alt Penedès) i a Vallirana (Baix Llobregat), va patir durament els dos primers anys de la crisi però ràpidament es va refer i des del 2010 no ha deixat d'augmentar les vendes a l'Estat espanyol i Europa, alguns anys amb creixements de dos dígits. El 2014 va aconseguir vendre aixetes per valor de 62 milions d'euros, un 7% més. “El mercat no ha augmentat; per tant, ho hem fet prenent una part del pastís als nostres competidors”, explica Daniel Tres, conseller delegat de la companyia. Tres s'atribueix al voltant del 19% del mercat espanyol i aspira a tenir-ne una quarta part.

Molt inferior és la posició que ostenta en els diferents mercats europeus on és present, que en conjunt ja representa un 55% del negoci total del grup. No obstant això, aspiren a convertir-se en “l'alternativa a les grans marques europees del sector”, segons diu Daniel Tres, que hi afegeix: “Això és una obsessió.”

Aquestes ambicions evidencien la posició de força en què se sent Tres per afrontar el futur. I no és infundat, perquè el temps sembla que els ha donat la raó en les decisions estratègiques que en un moment de la seva història van prendre a contracorrent de la indústria, en especial, la de no fabricar a la Xina. Avui dia, Tres és l'única fàbrica de l'Estat que integra tot el procés de fabricació d'una aixeta. El recinte ocupa uns 25.000 metres quadrats d'un total de 35.000 metres que el grup té als afores de Vallirana, als quals cal sumar-ne uns 3.000 més a l'Ordal, origen de l'empresa i on encara hi ha activitat. El conjunt és un gran complex industrial, com en queden pocs a Catalunya, on es conserven activitats que altres han segregat i fins i tot es fabriquen les seves màquines, tenen una financera i ben aviat una unitat d'electrònica perquè el futur de les aixetes va relacionat amb la incorporació dels microprocessadors.

El conseller delegat recorda que van a estar a punt de comprar una fàbrica xinesa però en el darrer moment van fer marxa enrere. “Molts d'aquells que van deslocalitzar ja han tancat”, es lamenta Tres.

Aquella decisió va ser com una potent sacsejada sísmica que va tenir les seves rèpliques en forma de canvis de rumb. Van decidir deixar de fabricar per a tercers, que en aquell moment era una font d'importants ingressos, i apostar pel producte propi buscant un lloc en el mercat entre les aixetes de qualitat però a un bon preu i amb un disseny atractiu però a l'abast del gran públic.

A partir d'aquest plantejament el repte era doble: un de tipus industrial i un altre de comercial. Dels dos germans Tres Casas que són al capdavant del grup, Joan Josep, director general, va assumir la part industrial i Daniel, la comercial. La fàbrica s'ha orientat al client de manera que aquest no necessita estoc: “Triguem 3,8 dies des que rebem la comanda, fabriquem el producte i el servim a qualsevol part d'Europa.”

D'altra banda, l'estratègia comercial s'ha centrat en el canal tradicional amb l'objectiu de ser a tots els punts de venda. I això és vàlid per a Espanya i per a l'estranger. Amb aquest objectiu s'han obert societats comercials a tots els països de la zona euro i dues delegacions amb magatzem a Alemanya i Polònia. Ara acaben de signar un acord amb centres formatius alemanys per portar a Vallirana estudiants de diferents països on estudiaran durant dos anys i després es faran càrrec de les delegacions. “En els darrers vuit anys hem invertit 30 milions en sistemes de gestió de fabricació i formació del personal”, subratlla Daniel Tres.