Barcelona - 21 febrer 2015 2.00 h

La depreciació de l'euro dóna ales als exportadors

Les empreses que venen a mercats de l'òrbita del dòlar han vist com els seus productes són ara més competitius. En canvi, la mesura penalitza els negocis que volen fer inversions en aquesta zona o que importen components de països que s'han encarit

Camions carregan i descarregant contenidors al Port de Barcelona. ARXIU/ALBERT SALAMÉ.

Des de maig del 2014, la moneda europea ha perdut un 18% del seu valor respecte al dòlar

El conseller delegat de La Farga es declara “encantat” perquè impulsa el creixement

El benefici està més vinculat a l'origen del competidor que no al mercat

Com que tenim filial als EUA, la caiguda ens beneficia, però no excepcionalment

També som més atractius aquí perquè la competència ve de la Xina i s'ha encarit

Ens estem plantejant substituir proveïdors asiàtics per locals que són més competitius

Preveiem obrir tres o quatre locals més a Londres, però ara la inversió s'ha disparat

La societat s'equivoca si pensa que una moneda forta ens fa més rics, és al contrari

La recuperació dels marges perduts és bona per a la inversió i l'estabilitat del negoci

Hem reprès converses amb distribuïdors dels EUA que es van aturar quan l'euro estava alt

Francesc Muñoz - Barcelona

Jovi vol convertir els Estats Units en una de les palanques del seu creixement internacional. La firma de material escolar coneguda per la seva plastilina va ser pionera de la internacionalització, ja que va començar a exportar Als anys 60 i actualment envia a l'exterior el 50% de la seva facturació (uns 14 milions d'euros). Però encara els seus productes arriben de manera molt testimonial als EUA. Pensen que és el moment de prendre-s'ho seriosament i, en aquest context, l'abaratiment de l'euro ha estat una gran notícia: “En els darrers mesos els nostres productes s'han fet progressivament més competitius en els mercats de l'òrbita del dòlar i això facilita que els clients ens provin i repeteixin”, explica Alejandro Tejedo, conseller delegat de Jovi.

La caiguda de la moneda europea -que ha arribat a depreciar-se un 18,7% respecte al dòlar des del maig del 2014- ha estat rebuda com un premi als esforços de les 16.000 empreses catalanes que exporten regularment i que durant la crisi han guanyat quota al món en el context advers d'un euro fort. Malgrat que el principal mercat continua sent Europa, els darrers anys s'han abordat destinacions més llunyanes i Catalunya ja envia el 35,7% de les mercaderies fora de l'eurozona.

El regal les agafa amb els deures fets. La crisi i l'exposició a l'exterior les ha fet més fortes. És cert que una part de la competitivitat s'ha aconseguit via salaris i marges empresarials, però també ha millorat la productivitat. La Cambra de Comerç de Barcelona subratlla que des del 2007 l'empresa catalana ha exportat un 15,3% més de béns i serveis, per sobre de la mitjana de l'eurozona (12,9%). I observant només les vendes de béns, l'increment fins al 2014 ha estat del 21,7%, en aquest cas, lleugerament per sobre d'Alemanya. Aquest salt ha comportat l'assoliment d'una fita amb una gran càrrega simbòlica: Catalunya ja ven més a l'estranger que a la resta de l'Estat. Per tot això, la Cambra afirma que la internacionalització de l'empresa catalana “és un canvi irreversible”, segons diu Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'estudis econòmics.

Oli d'oliva.

Per a una nau que viatja a bon ritme, la depreciació de l'euro és com un vent a favor. Així ho viuen a la cooperativa agrària Riudecanyes, on tenen l'esperança que en els pròxims mesos es puguin concretar algunes operacions importants amb distribuïdors dels EUA. Aquesta cooperativa ha fet un gir estratègic i de vendre oli d'oliva a granel ha passat a cuidar els processos d'elaboració per obtenir un producte de gran qualitat que ara comercialitza amb marca pròpia. Així està aconseguint importants fites comercials com ara un acord per enviar dos contenidors cada any d'ampolles d'oli a la Xina. “Als EUA les converses es van aturar perquè l'euro estava molt alt i ara les reprendrem al març amb l'esperança que aquest cop es puguin concretar. Tant de bo tornéssim a la paritat 1 euro=1 dòlar perquè ens facilitaria molt les coses!”, afirma Gonzalo Cambra, director comercial de la cooperativa del Baix Camp.

La patronal Pimec fa anys que va designar els EUA com a un dels mercats prioritaris en les seves tasques d'assessorament i suport a les empreses que s'estan obrint a l'exterior. Ara bé, Víctor Campdelacreu, president de la comissió d'internacional de Pimec, reconeix que és un país molt competitiu que “suscita respecte” i que no és fàcil convèncer les empreses que l'abordin. “El tipus de canvi és un factor que ens ajuda ens els nostres arguments, però l'empresa és molt prudent i no pren decisions per escenaris conjunturals, es mou més per tendències”, diu Campdelacreu.

En aquest cas, la tendència també està del costat de l'exportador. En el rerefons de l'apreciació del dòlar està la disparitat entre les polítiques monetàries a un costat i altre de l'Atlàntic. Doncs bé, mentre a Europa el BCE ha anunciat una agressiva ofensiva per estimular l'economia i elevar la inflació, als EUA, la Fed es prepara per refredar-la i tothom ja espera la primera pujada de tipus per a mitjans d'any.

Envasos.

L'anàlisi de la situació varia quan l'empresa està instal·lada als EUA. És el cas de Giró G.H., un fabricant de maquinària per a l'envasat de fruites i verdures, que cap a l'any 2003 va obrir una planta de producció a l'estat de Georgia. Els primers contactes comercials havien començat una dècada abans i quan el mercat va assolir prou dimensió es va valorar la necessitat de millorar la resposta al mercat local, tant en vendes com en servei tècnic, amb una filial. D'aquesta manera, també s'evitaven els aranzels i l'efecte del tipus de canvi, perquè els costos i els ingressos són en dòlars. Avui dia, els EUA suposen una mica més del 30% del que factura el grup, que són 107 milions d'euros el 2014, però encara la meitat de tot el que compra aquest país s'ha de portar de Catalunya. “La depreciació ens afavoreix però no de manera excepcional”, reconeix Salvador Solà, director d'estratègia i exportació de Giró. Solà explica que amb la implantació han aconseguit una certa estabilitat en aquest terreny perquè en treballar amb les dues monedes es neutralitzen parcialment els efectes de la volatilitat.

Però l'impacte de la depreciació va molt més enllà de les relacions comercials amb els EUA. Els seus efectes favorables també es deixen sentir quan el tracte és amb països de monedes vinculades amb la divisa americana, com ara alguns països de Sud-amèrica o l'Àsia, o amb el Regne Unit, on la lliura esterlina també s'ha apreciat respecte a l'euro.

Pernil.

Enrique Tomás va escollir la capital britànica per emprendre la seva aventura internacional. Després de l'èxit de les seves botigues de pernil -un negoci que representa la meitat dels 50 milions que factura a l'any- el setembre passat va obrir un local al popular barri del Soho. La feblesa de l'euro té efectes de signe contrari per a la marca catalana. D'una banda, les vendes els estan deixant més marge, segons explica Lorenzo Morales, responsable d'administració i finances: “Vam desembarcar qual la lliura estava a 1,24 euros i ara està a 1,35”, recorda. En canvi, el fet que aquesta volatilitat s'hagi produït en el moment de la implantació els pot penalitzar: “Tenim previst obrir tres o quatre locals més a Londres i la inversió pressupostada ara s'ha disparat”, reconeix Morales, que sospesa si buscar finançament al Regne Unit. A l'Àsia (Filipines i Hong Kong), Enrique Tomás també està obrint establiments amb un soci local i el nou canvi monetari els és favorable.

Coure.

Però què passa quan el principal mercat són els països amb els quals Catalunya comparteix moneda? Malgrat el que podria semblar, aquests exportadors també estan contents per una raó o altra. Concretament, Oriol Guixà, conseller delegat del grup La Farga, es declara “encantat” amb la pèrdua de valor de l'euro. Aquest holding familiar factura més de mil milions d'euros produint i comercialitzant semielaborats de coure i els seus aliatges per al mercat elèctric, ferroviari, automobilístic, etcètera. Guixà explica que el principal motor de les seves vendes és la inversió en grans obres i el creixement econòmic en el seu conjunt, “per això quan a mitjans del 2014 vam començar a notar que la locomotora alemanya i Europa en el seu conjunt s'aturaven ens vam preocupar”. Des d'aquesta perspectiva, per al conseller delegat de La Farga la caiguda de l'euro és sinònim d'estímul econòmic: “La societat està equivocada si pensa que una moneda forta ens fa més rics, és al contrari, la riquesa es genera quan les empreses podem exportar, créixer i generar llocs de treball”, afirma. Però Guixà també reconeix que en mercats com l'europeu o al Magrib, els seus productes són ara més atractius, perquè el dels seus competidors, sovint de països de l'òrbita dòlar, s'han encarit.

És per aquesta raó que Joan Tristany, director general d'Amec, l'associació de les empreses industrials internacionalitzades, afirma que els beneficis de la caiguda de l'euro no el determina tant “en quins mercats estàs com qui és el teu competidor”. Sense anar més lluny, vendre a Espanya, per exemple, i beneficiar-se de tenir un euro feble és possible, si competeixes amb empreses asiàtiques o sud-americanes, les monedes de les quals solen seguir l'estela del dòlar.

Aquest és el cas de Jovi, que ha vist com les seves plastilines són avui més atractives a l'Estat espanyol pel fet que les altres firmes compren made in China i el preu dels articles ha pujat.

Fonts d'aigua.

Aquest doble efecte està afectant Canaletas, l'empresa de fonts d'aigua del Prat de Llobregat. Factura 2,5 milions d'euros i exporta als cinc continents. En alguns mercats com ara Llatinoamèrica o Orient Mitjà, les seves fonts s'han fet més atractives perquè les de la competència procedeixen de zones de l'òrbita dòlar i s'han encarit. El problema és que no poden aprofitar plenament aquest guany de competitivitat perquè compren alguns components a Taiwan i Corea, i aquestes peces també són avui més cares que fa sis mesos. Per aquest motiu, estan estudiant substituir els proveïdors per altres de locals, segons que diu Paz Ausín, directora d'exportació de Canaletas. Aquesta substitució és una altra de les conseqüències de la depreciació de l'euro.

La recuperació dels marges, aquest és segons Tristany el primer guany de la depreciació. “Que els exportadors industrials recuperin els marges perduts durant anys és bo per a la inversió i l'estabilitat de l'empresa”, diu.