Estalvis en temps deflacionistes
“Si has dedicat tretze minuts a fer pronòstics econòmics i de mercats, n'has desaprofitat deu.” Aquesta és una de les frases recordades del considerat un dels grans gestors de carteres de la història, Peter Lynch, que en l' etapa a càrrec del Fidelity Magellan (1977-1990) va obtenir una rendibilitat anual de mitjana de prop d'un 30%, més del doble que la del seu mercat de referència.
Lynch també deia, i les dades del seu fons ho confirmaven, que malgrat l'extraordinari rendiment de la seva gestió, més de la meitat dels seus inversors havien perdut diners, i això, per entrar i sortir exactament quan no convenia, subscrivint participacions en les alces, i venent en les baixes. Conclusió: cal menys fum en anàlisi i previsions (finalment el llarg termini és positiu i el curt termini, imprevisible) i més estabilitat en les inversions. Això, malauradament, és fàcil de recomanar però és més complicat de seguir; almenys, si observem el comportament de tants i tants estalviadors.
En aquests inicis del 2015 les coses no són diferents: els estalviadors es mouen, usualment, mal aconsellats i sense ser plenament conscients del risc i de l'horitzó temporal amb què han d'invertir. Normalment, fugen de caigudes temporals dels rendiments, o per la “por de perdre-hi”, tan usual en els diners, o bé senzillament atrets per ofertes bancàries que solen quedar-se en el no-res. En tot cas, molt probablement dirigint-se a una altra equivocació, com ho ha estat tantes vegades.
No n'estic fent un gra massa. Analitzem el conjunt dels fons d'inversió espanyols. Prenguem un període concret: els últims 20 anys, en què encara trobem uns rendiments acceptables, concretament el 3,05%, en rendibilitat mitjana anual (els últims 15 seria l'1,54%!). Per tant, 1.000 euros invertits al començament del 1995 s'han convertit en 1.823 a inicis d'aquest any 2015, en termes nominals. Sembla un bon rendiment. Però evidentment, hi hagut inflació i desvaloració dels diners, concretament una inflació acumulada en el període del 61,1% que, en termes reals, han deixat els nostres 1.000 euros en 1.132, en vint anys! Un rendiment anualitzat real només del 0,62%! I això, encara, gràcies a la màgia de l'interès compost i a la disciplina de no treure ni un euro en tot el període.
Risc de desastre.
Insuficiència.
L'única solució és estalviar un percentatge més alt de les nostres rendes, siguin quines siguin; i, per suposat, si en tenim alguna. I sobretot, amb més criteri. Els temps han estat sempre durs per als petits estalviadors però sembla que ara poden ser pitjors. Busquin consell.