La corrupció s'ha convertit en una xacra mundial molt difícil de combatre malgrat l'esforç que es fa arreu del món per intentar que les decisions econòmiques i socials es prenguin d'una manera més transparent deixant menys marge a les pràctiques corruptes que arriben a distorsionar el normal funcionament de l'economia mundial i fins i tot de la societat en el seu conjunt.

Les grans comissions que grans empreses d'obres públiques poden arribar a pagar per tal que se'ls adjudiqui alguna licitació d'importància encareix el cost que els contribuents han de pagar per una obra pública i actuen per això com a mecanismes de redistribució de càrregues fiscals, fet que va contra la idea de justícia.

No cal recordar, per sabut, que a Espanya s'han registrat molts escàndols de corrupció associats a la bombolla immobiliària en un temps en què la requalificació de terrenys feia guanyar o perdre fortunes als propietaris del sòl, i no cal recordar, tampoc, que són moltes les persones que estan a les presons acusades de pràctiques corruptes i de falta de transparència en la gestió de la cosa pública. Pel fet d'aquesta realitat mundial que és la corrupció, un antic vicepresident del Banc Mundial, Peter Eigen, juntament amb un conjunt de col·laboradors i amics, va llançar, l'any 1993, el projecte de crear Transparència Internacional.

Aquella creació responia a la necessitat sentida per tots els donants d'ajuda al desenvolupament que els recursos transferits des dels contribuents dels països donants als països beneficiaris no acabessin en comptes opacs a Suïssa o a qualsevol dels paradisos fiscals existents. La Comissió Europea es va apuntar de seguida a la iniciativa d'Eigen a través de Dieter Frisch com a conseqüència de les denúncies d'irregularitats en la utilització dels fons que es rebien d'Europa. Aquella idea inicialment pensada per combatre la corrupció en països ajudats, es va veure que no podia quedar allà perquè a la majoria dels països desenvolupats també es produeixen fenòmens de corrupció i de falta de transparència, conceptes, tots dos, que acostumen a anar associats.

A poc a poc Transparència Internacional es va anar implantant a més països, i ara són presents en 170 dels 193 països que formen part de les Nacions Unides.

Però Transparència Internacional no es limita a vigilar la corrupció en l'àmbit dels governs, sinó que ha anat entrant en casos de falta de transparència en altres entitats subestatals i en empreses. El capítol espanyol avalua, per exemple, les mancances de transparència que es produeixen a les comunitats autònomes i als ajuntaments, i fins i tot en els partits polítics.

Transparència Internacional es refereix a aquesta qüestió dient: “La transparència és la qualitat d'un govern, d'una empresa, d'una organització o d'una persona d'estar oberta a la divulgació de la informació, normes, plans, processos i accions. Com a regla general els funcionaris públics, empleats públics, gerents i directors d'empreses i organitzacions i les juntes directives tenen l'obligació d'actuar de manera visible, previsible i comprensible en la promoció de la participació i la rendició de comptes.”

Al mateix temps ha de quedar clar que els ciutadans i els usuaris tenen dret a rebre les informacions de la manera més clara i transparent i que aquest dret no pot quedar limitat als comptes públics sinó a tots els aspectes que configuren els processos de presa decisions: normes jurídiques, pràctiques administratives, usos i costums, etc.

Com que la corrupció és un delicte, les pràctiques corruptes no són fàcils de seguir perquè els interessats intenten evitar els càstigs o les penes establertes després que les denúncies, les investigacions obertes o les enquestes –comparant preus– donin resultats.

Per si això no fos prou, el fet que estiguem en un món globalitzat fa encara més difícil lluitar contra la corrupció perquè els corruptes a vegades poden evitar caure en mans de la justícia operant en negre amb altres països i, sobretot, en paradisos fiscals, per la qual cosa el G-20 i l'OCDE, formats pels països més rellevants del món, miren d'evitar que al món hi hagi forats negres poc transparents que puguin encobrir la corrupció.

La consciència social sobre la corrupció i la transparència depèn de coses tan dispars com les lleis penals i administratives en vigor i fins i tot la consciència social i, ja se sap, hi ha països nòrdics on la corrupció és gairebé inexistent i la transparència és màxima, mentre que la corrupció acostuma a ser màxima en països poc democràtics.

A l'Estat espanyol els nivells detectats de corrupció i la lluita a favor de la transparència van començar ja fa anys i d'aquí poc entrarà en vigor la nova llei de transparència, però els resultats encara són molt minsos si pensem en els casos de corrupció que cada dia es detecten i els pocs portals de transparència que han creat les institucions.

Per això és positiu que la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres d'Espanya (Racef) –l'única de caràcter estatal amb seu a Barcelona– hagi rebut com a nou membre el president del capítol espanyol de Transparència Internacional, el catedràtic Jesús Lizcano, ajudant, d'aquesta manera, a la batalla que totes les institucions han de lliurar perquè l'Estat espanyol no perdi posicions –i desgraciadament les perd pels últims escàndols que tots coneixem– en el rànquing mundial de transparència.

La corrupció derivada de la falta de transparència desconcerta els inversors potencials i això no és bo per fer avançar l'economia i la societat de cap país d'una manera equitativa.