“Les rendes altes han crescut a costa de les de la classe treballadora”

Les polítiques que s'han seguit els últims anys han gene­rat una dis­mi­nució de les ren­des del tre­ball, cosa que ha creat un pro­blema de falta de demanda. Les reta­lla­des de des­pesa pública han con­tribuït encara més al des­cens de la demanda. Aquesta ha estat una de les cau­ses més impor­tants de la gran recessió a Cata­lu­nya i a Espa­nya. Per altra banda, la dis­mi­nució de les ren­des del tre­ball ha creat un gran pro­blema d'endeu­ta­ment. Les famílies han hagut de dema­nar diners pres­tats per man­te­nir el seu nivell de vida, cosa que ha gene­rat un enorme pro­blema d'endeu­ta­ment. Això explica el gran crei­xe­ment del sec­tor finan­cer, que a Cata­lu­nya i a Espa­nya està hiper­tro­fiat. Pro­por­ci­o­nal­ment, és tres vega­des més gran que el que hi ha als Estats Units. I com que l'eco­no­mia pro­duc­tiva té poca ren­di­bi­li­tat degut a la manca de demanda, les inver­si­ons finan­ce­res són pre­do­mi­nant­ment de caràcter espe­cu­la­tiu, cre­ant les bom­bo­lles, l'última de les quals va ser la immo­biliària. La dis­mi­nució de les ren­des del tre­ball i l'aug­ment de les ren­des del capi­tal, sobre­tot finan­cer, explica el gran crei­xe­ment de les desi­gual­tats.

Són pre­do­mi­nant­ment polítiques. Les polítiques que s'han estat seguint aquests anys, tant en el mer­cat de tre­ball com en la política fis­cal, han afe­blit el món del tre­ball i afa­vo­rit les ren­des del capi­tal. Les refor­mes labo­rals han tin­gut com a objec­tiu la bai­xada de sala­ris, i les refor­mes fis­cals han aug­men­tat la regres­si­vi­tat i han incre­men­tat les desi­gual­tats.

Els dos han tin­gut pes, perquè el crei­xe­ment de les ren­des ele­va­des s'ha fet a costa de la bai­xada de les ren­des de la majo­ria de la població, i molt en par­ti­cu­lar de les ren­des de la classe tre­ba­lla­dora. La con­cen­tració de la riquesa i de les ren­des a Cata­lu­nya i a Espa­nya és molt ele­vada, una de les més grans a la Unió Euro­pea. El poder polític i mediàtic de les ren­des supe­ri­ors al nos­tre país és enorme.

Una de les cau­ses de la crisi actual, que es carac­te­ritza pel crei­xe­ment econòmic tan baix, es deu pre­ci­sa­ment a falta d'acti­vi­tat pro­duc­tiva resul­tat de la bai­xada de les ren­des del tre­ball i de la demanda, i, per tant, del crei­xe­ment de les desi­gual­tats. L'evidència científica que avala aquesta tesi és acla­pa­ra­dora.

Una de les pit­jors con­seqüències del crei­xe­ment de les desi­gual­tats ha estat el dete­ri­o­ra­ment de la qua­li­tat democràtica de les ins­ti­tu­ci­ons repre­sen­ta­ti­ves. A més con­cen­tració de la riquesa i de la renda, menys democràcia, degut a l'exces­siva influència dels grans grups econòmics i finan­cers sobre la vida política. El cas català i espa­nyol és para­digmàtic.

La solució científica és molt fàcil de veure: rever­tir les polítiques que s'han estat seguint aquests anys. S'han de seguir polítiques expan­si­ves basa­des en l'aug­ment de la des­pesa pública i en l'aug­ment dels sala­ris, desen­vo­lu­pant polítiques fis­cals autènti­ca­ment redis­tri­bu­ti­ves, aug­men­tant a més a més els ingres­sos a l'Estat, tant cen­tral com la Gene­ra­li­tat, que tenen uns ingres­sos molt per sota del que hau­rien de tenir. Encara que les solu­ci­ons siguin fàcils de veure, que s'imple­men­tin o no depèn de qui con­troli l'Estat, tant el cen­tral com la Gene­ra­li­tat. És molt poc pro­ba­ble que això es faci dins de les coor­de­na­des de poder que hi ha avui al nos­tre país. Cons­tant­ment se'ns diu que no hi ha polítiques alter­na­ti­ves a les reta­lla­des, quan l'evidència que no és cert és clara. L'ante­rior pre­si­dent del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, va con­ge­lar les pen­si­ons per acon­se­guir 1.200 mili­ons d'euros, quan n'hau­ria pogut acon­se­guir molts més, és a dir, 2.100 mili­ons, si hagués rever­tit la bai­xada de l'impost de patri­moni, o una quan­ti­tat sem­blant si hagués rever­tit la bai­xada de l'impost de suc­ces­si­ons. I l'actual pre­si­dent, Mari­ano Rajoy, ha reta­llat 6.000 mili­ons d'euros a la sani­tat pública, quan hau­ria pogut acon­se­guir la mateixa quan­ti­tat de diners rever­tint la bai­xada d'impos­tos de les empre­ses que fac­tu­ren més de 150 mili­ons d'euros a l'any, les quals repre­sen­ten només el 0,10% de totes les empre­ses que hi ha a Espa­nya i a Cata­lu­nya. No és cert que no hi hagi alter­na­ti­ves. Que se n'imple­men­tin unes i no se'n con­si­de­rin d'altres es deu única­ment i exclu­si­va­ment a qui té més poder sobre l'Estat, ja sigui el cen­tral o la Gene­ra­li­tat. Així de clar.

No es tracta de copiar el que fan altres països. Ara bé, el que han fet els països escan­di­naus, on la soci­al­de­mocràcia ha gover­nat durant molts anys, és un punt de referència. A Cata­lu­nya i a Espa­nya és fàcil de veure què és el que s'hau­ria de fer. El que passa és que les ins­ti­tu­ci­ons democràtiques són molt limi­ta­des, i el poder dels interes­sos fàctics és enorme. La tran­sició de la dic­ta­dura a la democràcia, feta sota el domini de les for­ces con­ser­va­do­res, va crear una democràcia molt limi­tada amb un benes­tar molt insu­fi­ci­ent. Una con­seqüència és que les desi­gual­tats de renda i riquesa a Cata­lu­nya i a Espa­nya sem­pre han estat molt ele­va­des.