Opinió

Els graus de 3 anys

El pla per reduir de qua­tre a tres anys els graus uni­ver­si­ta­ris està aixe­cant molta pol­se­guera. És una mesura que vol equi­pa­rar els graus al sis­tema pre­do­mi­nant a Europa.

A Europa, 29 estats van sig­nar l'any 1999 el que es coneix com la Decla­ració de Bolo­nya, que va sig­ni­fi­car l'inici d'un procés de con­vergència cap a l'Espai Euro­peu d'Edu­cació Supe­rior (EEES), que té dos grans objec­tius. El pri­mer és adap­tar els estu­dis a les deman­des de la soci­e­tat i el segon és faci­li­tar l'inter­canvi d'uni­ver­si­ta­ris for­mats en els dife­rents països.

A Europa, els ense­nya­ments uni­ver­si­ta­ris es divi­dei­xen en tres cicles: grau, màster i doc­to­rat. Bolo­nya deixa lli­ber­tat perquè els països dis­se­nyin els graus de manera que siguin de 3 o 4 anys, i els màsters, d'1 o 2. Per tant, hi ha l'opció del 4+1 o del 3+2. Espa­nya va triar el 4+1, que sig­ni­fica que, nor­mal­ment, els graus són de 3 anys, i els màsters, de 2. Hi ha excep­ci­ons, com ara els graus d'arqui­tec­tura, farmàcia, odon­to­lo­gia i vete­rinària, que són de 5 anys, i el grau de medi­cina, que és de 6 anys.

El pro­blema és que a la majo­ria de països del nos­tre entorn els graus o bac­he­lors són de 3 anys. És el cas de França, el Regne Unit, Ale­ma­nya, Itàlia i Por­tu­gal, per exem­ple. Són pocs els països on pre­do­mi­nen els graus de 4 anys. És el cas de Grècia, Rússia i Tur­quia.

La prin­ci­pal con­seqüència nega­tiva del grau de 4 anys és que els nos­tres gra­du­ats quan van a altres països euro­peus a fer un màster es tro­ben nor­mal­ment que tenen una durada de 2 anys i sovint repe­tei­xen molts conei­xe­ments que ja han estu­diat. Per tant els 5 anys neces­sa­ris per fer un grau més un màster s'aca­ben con­ver­tint en 4+2.

Però pas­sar de 4 a 3 anys té aspec­tes nega­tius. És un nou canvi que es fa quan la majo­ria d'uni­ver­si­tats encara no han implan­tat total­ment els graus de 4 anys. De fet, ara mol­tes uni­ver­si­tats tenen en marxa els nous graus de 4 anys con­vi­vint amb els antics de 5 que encara no han fina­lit­zat. Un altre pro­blema és que l'oferta de màsters a preus públics és encara molt reduïda, i això pot difi­cul­tar la con­tinuïtat en els estu­dis als alum­nes més des­a­fa­vo­rits. I també hi
ha el pro­blema que la tra­dició d'estu­diar un màster encara no està gaire estesa.

Per això, si els graus pas­sen a 3 anys, es fa impres­cin­di­ble que millori l'oferta de graus a preus públics, i també el sis­tema de beques.

En resum, els graus de 3 anys ens homo­lo­ga­ran amb el que pre­do­mina a Europa, però caldrà millo­rar l'oferta amb bons màsters a preus que no mar­gi­nin una part impor­tant dels estu­di­ants. En cas con­trari, per a molts el 3+2 es con­ver­tirà en un 3+0, o sigui 3. I escurçant els estu­dis ens pot pas­sar com a Woody Allen quan diu: «Després de fer un curs de lec­tura ràpida vaig poder lle­gir Guerra i pau en vint minuts, crec que anava sobre Rússia.»



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.