Sense sorpreses i sense cap sortida de guió. El Parlament aprovava aquesta setmana -amb els vots de CiU i ERC i els de la CUP pel que fa a la llei d'acompanyament- els pressupostos per 2015. Els comptes han arribat tard i modificats en les seves referències a la construcció d'estructures d'estat pel dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sol·licitat pel PP, i ha passat el tràmit de la votació amb aquell regust de transició i provisionalitat que ho impregna tot.

Els comptes aprovats contemplen un dèficit de 2.500 milions d'euros (resultat d'uns ingressos previstos de 19.981 milions d'euros i unes despeses de 22.481 milions d'euros) que el govern confia a cobrir de la negociació amb Madrid.

De fet el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que no es va molestar a defensar els comptes al debat parlamentari per a la seva votació, sí ha volgut donar detalls aquests dies de com es preveu dividir aquesta partida que es reclama al govern de l'Estat.

Així, dels 2.500 milions d'euros de dèficit el govern reclamarà 900 milions d'euros a Madrid en base a l'augment de recaptació impositiva de 2014 gràcies a la millora de l'activitat econòmica. Uns altres 500 milions d'euros queden ja coberts per la baixada dels interessos que ha de pagar pel Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), i els altres 1.100 milions d'euros haurien de quedar coberts, explica Mas-Colell, de la modificació en la distribució dels objectius de dèficit imposats per a les diferents administracions.

Això, però, encara està per veure. El que sí han deixat tancat els pressupostos de 2015 és el retorn de la paga extra per als funcionaris així com la jornada íntegra per al personal interí de l'administració. L'altre element destacat és el camí que dibuixen en la construcció de les futures estructures d'estat. El text final -amb permís del dictamen del CGE- preveu avançar en la creació de l'administració tributària i l'agència catalana de protecció social.

I mentre l'atur segueix donant ànims. Al febrer el nombre d'inscrits a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya es va situar en les 581.124 persones, és a dir, 1.645 menys que el mes anterior, amb una variació interanual del 0,28%. Per sectors, va ser el de la construcció el qui més va aportar a aquesta caiguda.

I perquè els ànims es mantinguin alts -que vénen eleccions!- el ministre d'Economia, Luís de Guindos, assegurava aquesta setmana que l'economia espanyola enceta una etapa de “cinc anys bons”, amb un creixement del PIB anual del 3% de mitjana. També les previsions macroeconòmiques de Foment del Treball aposten per aquest 3% de creixement per a aquest any, sobretot a Catalunya, on la patronal detecta més signes de fortalesa que al conjunt de l'economia de l'Estat. I en aquest escenari, la CEOE busca un acord salarial amb els sindicats que situï la pujada màxima en el 0,9% per a aquest 2015 i de l'1,3% per a 2016. L'acord “està aprop”, destacava el president de la CEOE, el català Joan Rosell.

També està molt a prop la data d'activació del pla de compra de deute públic del BCE. Serà aquest pròxim dilluns 9 quan la institució que presideix Mario Draghi iniciï la compra de paper amb una inversió total prevista de 60.000 milions d'euros fins al setembre de l'any que ve.

Més enllà del plànol macroeconòmic la setmana ha donat força de si en actualitat empresarial. En el cas d'Abertis, la notícia ha estat doble, ja que per una banda l'Audiència Nacional ha forçat Competència a rebaixar la sanció de 13,7 milions d'euros per abús de posició de domini, i alhora la companyia ha anunciat, juntament amb Ferrovial, una oferta per adquirir la concessió d'una autopista a Indiana (EUA).

En el capítol de resultats empresarials, Cuatrecasas, que va facturar el 2014 255 milions d'euros, un 3% més. Per la seva banda Uriach preveu que la meitat de la seva facturació vingui del negoci exterior el 2017. Pitjor és l'escenari a l'antiga Indox de Tàrrega (ara Incryen) del grup Ros Roca. Els seus treballadors han anunciat mobilitzacions per reclamar que l'empresa no tanqui. I finalment destaquem també que Coca-cola ha anunciat una nova campanya mundial que renovarà i unificarà el disseny de les seves llaunes.