Emprenedoria collida a l'hort de casa

Quan van fina­lit­zar les obres de l'Eix Trans­ver­sal, el dar­rer pro­jecte en què va tre­ba­llar com a engi­nyer d'obres públi­ques, Gui­llem Espi­nach va tenir clar que el seu futur labo­ral pas­sava per emi­grar o per rede­fi­nir-se com­ple­ta­ment.

Fer les male­tes i tras­lla­dar-se a mer­cats com Qatar o Colòmbia, on estan ater­rant la majo­ria dels seus com­panys de car­rera que es que­den sense feina aquí, no entrava en els seus plans, “no volia sepa­rar-me de la família”, diu, així que l'opció de rein­ven­tar-se es va impo­sar.

Pas­sar de tenir una nòmina fixa tre­ba­llant per a un ter­cer a mun­tar el propi negoci no és una tasca fàcil i per això en Gui­llem i la seva dona, Espe­rança For­ca­dell, van deci­dir que el més lògic era començar per alguna cosa que conei­xien molt bé els dos i des de ben petits. “Per això vam pen­sar en mun­tar una botiga en línia per ven­dre la fruita collida als horts fami­li­ars de l'Hort de Vallero, al Baix Ebre.

En aquest camí també ha estat cru­cial el pas del Gui­llem per l'ISDI, l'Ins­ti­tut Supe­rior de Desen­vo­lu­pa­ment d'Inter­net, “que em va per­me­tre tenir accés als conei­xe­ments neces­sa­ris d'aquest entorn així com de tots els aspec­tes rela­ci­o­nats amb el màrque­ting i la part més de gestió”.

El por­tal, Taron­ges Nos­tres, està actiu des del pas­sat mes de novem­bre, i en aquest poc temps ha venut prop de 6 tones de fruita, bàsica­ment taron­ges, man­da­ri­nes i lli­mo­nes, a uns 150 cli­ents, bàsica­ment de Cata­lu­nya. “Hem ser­vit coman­des a Madrid o el País Basc, però el nos­tre focus està cen­trat al mer­cat català perquè la nos­tra aposta és pre­ci­sa­ment la del pro­ducte de pro­xi­mi­tat”, explica Espi­nach.

I és que cada vegada més gent està dis­po­sada a pagar una mica més per tenir fruita i ver­dura de tem­po­rada, cul­ti­vada a l'entorn, i sobre­tot, diu l'empre­ne­dor, “aca­bada de collir”. Res a veure amb la fruita que habi­tu­al­ment es pot tro­bar a la gran dis­tri­bució, “que segur que fa una set­mana que és collida i de vega­des, si hi ha un excés d'oferta i els preus bai­xen, pot estar en espera fins a dues set­ma­nes”.

I és clar, el gust d'aquesta fruita aca­bada de collir, diu Espi­nach, “no té res a veure amb l'altra, nosal­tres ser­vim una fruita que recu­pera els sabors ori­gi­nals”.

De fet l'empre­ne­dor ja tenia més o menys clar que el con­su­mi­dor valo­ra­ria el seu pro­ducte perquè “des de fa temps, quan bai­xava el cap de set­mana al poble i por­tava fruita per als amics i els com­panys de feina, tot­hom em deia que era boníssima”.

L'experiència paga la pena i així ho demos­tren les pri­me­res estadísti­ques que ha fet l'empresa entre els seus cli­ents. “El 62% dels cli­ents han repe­tit almenys un cop i el 40% han com­prat tres o més vega­des”, diu Espi­nach. Una fide­lit­zació que es tre­ba­lla cada dia, “sem­pre després de la pri­mera comanda tru­quem al cli­ent per saber què li ha sem­blat l'experiència”, i que ha de ser clau per al crei­xe­ment.

També per això la botiga acaba d'ampliar la seva car­tera de pro­duc­tes amb l'orta­ni­que, una bar­reja entre man­da­rina i taronja ori­ginària del Carib, i con­cre­ta­ment de l'illa de Jamaica, que es cul­tiva a Cata­lu­nya des dels anys setanta però que fins ara ha que­dat fora de l'abast del con­su­mi­dor local perquè, com explica Espi­nach, “pràcti­ca­ment tota la pro­ducció marxa cap a l'expor­tació, sobre­tot a mer­cats com el Regne Unit i el Canadà, on valo­ren molt el seu suc i on es con­si­dera una exqui­si­desa”.

A més fins a Set­mana Santa el por­tal comer­ci­a­litza també calçots d'una finca veïna. “Ho hem pen­sat més com una manera d'ofe­rir un pro­ducte de tem­po­rada als nos­tres cli­ents, com una cosa pun­tual”, explica l'empre­ne­dor.

De moment Espi­nach pre­fe­reix no fer gai­res pre­vi­si­ons de ven­des per a aquest 2015, si bé les pers­pec­ti­ves són bones perquè un mes tra­di­ci­o­nal­ment fluix per a la venda de fruita, el gener, “ha por­tat un volum de ven­des molt més alt del que esperàvem”.

I és que a banda de la major cons­ci­en­ci­ació sobre el con­sum de pro­ducte de tem­po­rada i de pro­xi­mi­tat, el con­text de crisi, opina Espi­nach, “també ha por­tat que la gent es gasti diners en aquests petits pla­ers perquè ja no pot fer altres grans des­pe­ses”.