Un segon tret carac­terístic del cine pri­mi­tiu català és el seu interès per mol­tes de les cares de l'eco­no­mia cata­lana. Si el pri­mer film, del pio­ner Fructuós Gela­bert, pre­sen­tava la sor­tida dels tre­ba­lla­dors de la fàbrica La España Indus­trial de Sants (1897), alguns dels que segui­ren tenien també com a objecte cen­tral la pre­sen­tació d'acti­vi­tats econòmiques.

Vegem-ho. El mateix Gela­bert és autor d'una pel·lícula titu­lada inequívoca­ment: Indústria del suro com­pri­mit (1909), i d'una altra amb el títol de La pun­taire (1920). Segundo Cho­mon va intro­duir l'elec­tri­ci­tat al món de les fon­des, a L'hotel elèctric (1905).

El prolífic Ramon de Baños, direc­tor de la monu­men­tal copro­ducció dedi­cada a Cristòfol Colom (1916), va dedi­car talent i diners a con­fe­gir films sobre el port de Bar­ce­lona (1907), la tra­ves­sia de Bar­ce­lona en tram­via (1908), una pel·lícula titu­lada Manu­fac­tura de cor­di­llería y aspi­lle­ras (1912), el canal d'Urgell (1926), Cata­lana de Gas (1929), la Caixa de Pen­si­ons per a la Vellesa i d'Estal­vis (1929). Als anys de la guerra d'Espa­nya: Acer lli­ber­tari (1937).

El cine­asta man­resà Bal­ta­sar Aba­dal, autor d'un dels pri­mers films en català: En Nandu va a Bar­ce­lona (1930), va rodar (pre­su­mi­ble­ment, per encàrrec), una pel·lícula en apa­rença ben poc cine­ma­togràfica: Explo­tació de ciments San­son (1921).

For­mat a París, Josep Gas­par i Serra, un altre cine­asta man­resà, rea­litzà una sèrie docu­men­tal titu­lada Gent i pai­satge de Cata­lu­nya i, el 1919, diver­sos curts docu­men­tals sobre indústries locals cata­la­nes exhi­bits a Nova York.

Albert Marro debutà amb docu­men­tals turístics: Visita a Mont­ser­rat (1904), La masia cata­lana (1905), Gira al Parc Güell (1905), El Tibi­dabo (1905), La Costa Brava (1906), Empúries (1906), Mallorca (1906), Menorca (1906), Eivissa (1906), Roma (1907), París, la ciu­tat de la llum (1907), Oporto (1907), Car­na­val de Niça (1907), Lleida (1907), Els parcs de Bar­ce­lona (1907), Car­na­val de Reus (1908).

El bar­ce­loní ins­tal·lat a València Joan Andreu Mora­gas fou el direc­tor d'un film titu­lat: Fabri­cació de maiòlica a Mani­ses (1923), i d'un reclam per a la nai­xent indústria turística: Belle­ses de Mallorca (1924). Uns anys abans, el bla­nenc esde­vin­gut reu­senc Josep Pons Gir­bau havia rodat: La Costa Brava (1915). I, un xic més tard, el mateix Pons sig­nava: Pro­ducció i expor­tació d'oli (1920).

En aquest con­junt no hi podia fal­tar un pri­mer film sobre l'arque­tip del petit comer­ci­ant urbà català: L'Auca del senyor Esteve (1929) de Lucas Argilés, que sem­bla que va agra­dar molt a San­ti­ago Rusiñol, l'autor del lli­bre (i de l'obra de tea­tre).

Ficció a banda, a més dels films sobre algu­nes indústries, al cinema pri­mi­tiu català hi ha exem­ples del que se n'ha dit cinema mèdic, pre­ce­dent de les sèries sobre hos­pi­tals de més tard. Ramon de Baños dedicà una part dels seus esforços a con­fe­gir pel·lícules sobre algu­nes de les grans figu­res de la medi­cina cata­lana. El títol genèric era: Ope­ra­ci­ons de... I les estre­lles eren les mans dels doc­tors Fer­ran, Corac­han, Costa, Bar­ra­quer, Car­de­nal (1916-18).

Una altra prova de l'interès dels cine­as­tes cata­lans per la indústria i dels empre­sa­ris cata­lans pel cine fou la con­fecció -i publi­cació- d'un excel·lent lli­bre: Com es fa un film (1934), de Josep Car­ner-Ribalta, on des­taca la ves­sant econòmica de la pro­ducció cine­ma­togràfica.