Eines

Innovem per als nostres fills?

Seguim avaluant a través d'exàmens teòrics i basats en la memorització, seguim omplint els alumnes de continguts però no de saviesa emocional i vital, seguim posant el professor com a gran protagonista de les classes, seguim sense personalitzar l'educació a l'especificitat de cada individu, seguim amb les mateixes aules de sempre... L'escola ha evolucionat molt poc en les darreres dècades

En altres oca­si­ons he par­lar d'inno­vació a l'escola. He pro­po­sat algu­nes idees, he sug­ge­rit alguns camins. Però avui vull par­lar de rea­li­tats, de coses que s'estan fent i que, sem­bla, estan fun­ci­o­nant.

En els dar­rers temps mol­tes veus auto­rit­za­des han posat el crit al cel en relació a l'escàs nivell inno­va­dor del nos­tre sis­tema edu­ca­tiu. I amb raó. Els famo­sos infor­mes Pisa par­len per si sols. L'escola, una de les ins­ti­tu­ci­ons més impor­tants de la nos­tra soci­e­tat, no ha sabut, en gene­ral, posar-se al dia. Per què?

Perquè seguim ava­lu­ant a través d'exàmens teòrics i basats en la memo­rit­zació, seguim omplint els alum­nes de con­tin­guts però no de savi­esa emo­ci­o­nal i vital, seguim posant el pro­fes­sor com a gran pro­ta­go­nista de les clas­ses, seguim sense per­so­na­lit­zar l'edu­cació a l'espe­ci­fi­ci­tat de cada indi­vidu, seguim amb les matei­xes aules de sem­pre... L'escola ha evo­lu­ci­o­nat molt poc en els dar­re­res dècades. Pen­sa­dors com Ken Robin­son han arri­bat a dir que el sis­tema edu­ca­tiu mata la cre­a­ti­vi­tat dels nens, en comp­tes de poten­ciar-la. Com pot ser?

Dar­re­ra­ment, però, he tin­gut el pri­vi­legi de poder veure els pro­gres­sos que Jesuïtes Edu­cació està imple­men­tant en les seves esco­les. Amb d'altres com­panys, vaig tenir la sort d'entrar en un aula en ple fun­ci­o­na­ment, i vaig veure inno­va­ci­ons a dojo, molt interes­sants: els alum­nes esta­ven tre­ba­llant en equip, com­pli­men­tant fit­xes pedagògiques amb l'ajut dels pro­fes­sors (que actu­a­ven més com a con­sul­tors que no com a mes­tres clàssics). La dis­po­sició de l'aula era con­seqüent amb aquesta forma de tre­ba­llar: no més seients en ren­gle­res sinó en grups de cinc o sis alum­nes. Aquest nou sis­tema fa des­a­parèixer les assig­na­tu­res clàssi­ques i anima a tre­ba­llar per pro­jec­tes. Les ava­lu­a­ci­ons també s'adeqüen a aquest nou estil.

Però el que em va cri­dar més l'atenció va ser la forma de començar i aca­bar el dia: l'ano­me­nada acti­vi­tat d'inici que podia ser un exer­cici de rela­xació i medi­tació, el comen­tari d'una cançó o d'una notícia del dia... Vaig pre­gun­tar als alum­nes, nenes i nens de nou o deu anys, si els agra­da­ven els can­vis i van con­tes­tar-me, amb abso­luta con­vicció, que ara apre­nien molt més i es diver­tien alhora. Eureka, vaig pen­sar. Ho hem acon­se­guit. Es pot apren­dre i diver­tir-se alhora? No és que es pugui, és que és l'únic camí!

Vaig pen­sar també que si jo hagués estat en aque­lla aula amb nou o deu anys m'hau­ria agra­dat molt. Pot­ser s'hau­rien esvaït les pors que el sis­tema edu­ca­tiu religiós que em va tocar aguan­tar de petit em va infon­dre. No s'educa amb la por, ni amb l'amenaça, ni amb el càstig. S'educa amb amor, amb cre­a­ti­vi­tat, amb intel·ligència, amb tolerància i amb una miqueta de dis­ci­plina.

És fona­men­tal que con­ti­nuem inno­vant en l'àmbit edu­ca­tiu. Segur que hi ha encara mol­tes coses a fer. Però convé dei­xar de quei­xar-nos i de par­lar per par­lar i posar-se de debò a fer can­vis. El futur dels nos­tres fills és massa impor­tant per dei­xar-nos empor­tar per la frus­tració i la man­dra. Neces­si­tem una nova escola que edu­qui els ciu­ta­dans en la lli­ber­tat i les ganes de viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.