Focus

El vi català trepitja la competència

La unió que formen els vins de les 11 denominacions del país desbanca per primer cop els Rioja. A falta de cares campanyes de promoció, el sector es basa en la qualitat per créixer

L'observatori espanyol veu erroni considerar
el mercat local
com el més ideal
La qualitat, la proximitat i el “català emprenyat” decanten la balança a favor del vi del país

Aquesta set­mana s'ha clau­su­rat a Düssel­dorf la Prowein, la fira més impor­tant del sec­tor del vi a Europa. “Això de les fires és un mètode que ha que­dat anti­quat. Quan la gent es posa a tas­tar vint vins al dia, no hi ha manera que apreciï res. Amb els diners que costa anar a una fira, mol­tes vega­des amb la mei­tat fas més feina si aga­fes la maleta i te'n vas a visi­tar per­so­nal­ment els cli­ents.” És la reflexió que deixa el res­pon­sa­ble d'un dels cellers cata­lans que ha tin­gut aquests dies un expo­si­tor a la ciu­tat ale­ma­nya. El des­encís no és comú o, si ho és, no reper­cu­teix en una dis­mi­nució de l'afluència a Prowein, perquè, dels 600 cellers que segons l'Ins­ti­tut Català del Vi (Incavi) hi ha a Cata­lu­nya, una vui­tan­tena han estat a Düssel­dorf.

Sigui en fires, sigui amb la maleta sota l'aixe­lla, el vi català no es queda tan­cat a casa tapant-se els peus amb una manta, sinó que es rei­vin­dica com un enèrgic can­di­dat en una trama on les glòries enve­llei­xen i hi ha cops de colze per aga­far el paper pro­ta­go­nista. La publi­cació fa unes set­ma­nes d'un estudi de la con­sul­tora Niel­sen revela que, per pri­mera vegada, els vins cata­lans són pro­fe­tes a casa i lide­ren el mer­cat amb una quota del 33,7%, dada que repre­senta un incre­ment de 3,8 punts per­cen­tu­als en un any.

Líder der­ro­tat.

L'indi­ca­dor mos­tra que, després d'anys de veure's der­ro­tats en ter­reny propi pels vins Rioja, s'ha tren­cat una de les dinàmiques que més feien enver­me­llir les gal­tes dels pro­duc­tors de vins a Cata­lu­nya. La fins ara líder històrica en els índexs de con­sum de vi a Cata­lu­nya es queda amb un 29,6% de presència i és des­plaçada del cap­da­munt de la taula.

Els Rioja han per­dut 3,8 punts de quota de mer­cat en tres anys i els vins cata­lans n'han gua­nyat 4,4 (5,9 si es miren els últims cinc anys).

És la victòria d'una bata­lla, però encara queda molta guerra pen­dent perquè per des­ban­car els Rioja ha cal­gut sumar el vi de les 11 deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen del país (Penedès, Cata­lu­nya, Cos­ters del Segre, Empordà, Terra Alta, Pri­o­rat, Mont­sant, Conca de Bar­berà, Tar­ra­gona, Pla de Bages i Ale­lla). “És una gran notícia, però si ens ho mirem fre­da­ment no hau­ria de ser notícia perquè a Cata­lu­nya som un país pro­duc­tor i el més lògic seria que els que més con­sumíssim fos­sin els nos­tres vins. El que és estrany és que fins ara no hagués pas­sat”, ana­litza Jordi Bort, direc­tor gene­ral de l'Incavi i con­se­ller dele­gat exe­cu­tiu de Pro­deca.

Salt de qua­li­tat.

El salt del vi català es dóna en un con­text en què, d'ençà del 2012, el vi amb deno­mi­nació d'ori­gen s'ha fet un forat en el mer­cat a còpia de des­plaçar els vins de per­fil més baix. El vi amb DO ha cres­cut un 7,9% en volum de litres comer­ci­a­lit­zats i fins a un 10,9% en valor de ven­des (repre­sen­tant l'any pas­sat un negoci per damunt dels 211,5 mili­ons d'euros). També en el mer­cat espa­nyol (on els vins cata­lans amb DO repre­sen­ten un 6,7% sobre el total de ven­des) el con­sum de vi amb DO s'imposa perquè en volum de litres mos­tren un crei­xe­ment del 4,9% i el valor de les ven­des, que ja estan per sobre dels 1.500 mili­ons d'euros anu­als, ha repun­tat un 6,1%.

Aquest interès per la qua­li­tat pot estar al dar­rere de la cres­cuda que ha impul­sat els vins cata­lans? Quins motius han pro­pi­ciat l'assalt al lide­ratge?

El direc­tor de l'Incavi comenta: “Jo no tinc la bola de vidre per veure què ha pas­sat exac­ta­ment. Però hi ha una cosa que és evi­dent: quan pro­du­ei­xes qua­li­tat, a curt i a mitjà ter­mini, tens retorn del con­su­mi­dor.”

El con­se­ller d'Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Medi Natu­ral, Josep Maria Pelegrí, s'ha mani­fes­tat en ter­mes simi­lars apun­tant que “les dades con­fir­men que la presència dels vins produïts per les 11 DO de Cata­lu­nya mani­fes­ten una tendència de crei­xe­ment i con­so­li­dació i que pro­gres­si­va­ment van asso­lint les quo­tes de mer­cat que els cor­res­pon per tra­dició i qua­li­tat”.

La valo­ració de madrid.

L'Obser­va­to­rio Español del Mer­cado del Vino (Oemv) és una fun­dació espa­nyola de caràcter pri­vat però “amb una part impor­tant de finançament públic”, segons consta en el seu text de pre­sen­tació, i va ser cre­ada per ana­lit­zar i inves­ti­gar dades del sec­tor del vi. A la seu de l'Oemv a Pozu­elo de Alarcón asse­gu­ren que “les cam­pa­nyes que s'han anat fent des de fa molt de temps bus­cant la pro­moció del con­sum de vins locals” són la causa prin­ci­pal del crei­xe­ment del con­sum de vins cata­lans a Cata­lu­nya.

L'Oemv indica: “No és un cas específic de Cata­lu­nya, sinó que a les Canàries i a València es donen debats simi­lars. Fins i tot en regi­ons viti­vinícoles molt pode­ro­ses com és el cas de França hi ha una pre­o­cu­pació perquè els vins espa­nyols i ita­li­ans es men­gen mer­cat i s'intenta rei­vin­di­car el con­sum de pro­ducte autòcton.” “No hi ha res que fona­menti ni doni soli­desa a la teo­ria que el millor mer­cat hagi de ser el mer­cat més pro­per. Al revés, la tendència en el sec­tor del vi és una tendència a la inter­na­ci­o­na­lit­zació. Si ofe­rei­xes un vi d'una deter­mi­nada qua­li­tat és pos­si­ble que tin­guis més oca­si­ons de ven­dre'l en un super­mer­cat de Lon­dres o Hong Kong que no pas al super­mer­cat del cos­tat del celler.”

La DO Penedès és la zona pro­duc­tora que més pes específic té en el con­junt de les DO del país i la que més volum de litres aporta (13,5%) en la suma del total de les pro­duc­ci­ons cata­la­nes. Josep Maria Albet i Noya és el pre­si­dent del con­sell regu­la­dor i mani­festa que, a l'hora d'ana­lit­zar l'assalt al lide­ratge fet pels vins cata­lans, “seria molt fàcil atri­buir-ho al cata­la­nisme”: “Pot ser que la cons­ci­en­ci­ació crei­xent de Cata­lu­nya com a país ens faci ser més con­su­mi­dors de pro­duc­tes cata­lans, però indub­ta­ble­ment no és això sol.” I rei­vin­dica: “Els cellers estem ela­bo­rant uns vins de nivell molt alt i al mer­cat arri­ben con­su­mi­dors intel·ligents i que valo­ren els can­vis qua­li­ta­tius. Es pot afir­mar que Rioja no té la qua­li­tat dels vins cata­lans. Rioja té l'avan­tatge que és una marca, i això, com passa amb les fàbri­ques de jer­seis que són mar­ques, per­met fabri­car amb menys qua­li­tat que la que s'exi­geix a una marca des­co­ne­guda.”

Joan Àngel Lli­be­ria, del celler Edetària de la Terra Alta, no posa en dubte els atri­buts ni el poten­cial dels vins cata­lans per crus­pir-se mer­cat, però intro­du­eix nous ele­ments per ana­lit­zar la revin­guda. “El canvi de xip ve pro­pi­ciat pel feno­men del català empre­nyat. El con­su­mi­dor que està fart d'anar al res­tau­rant i de no tro­bar vins cata­lans a la carta i el que s'ha can­sat d'anar a men­jar menús i que li ser­vei­xin vins barats de l'Aragó. És aquest con­su­mi­dor qui acaba recla­mant vins cata­lans i qui dina­mitza el mer­cat.” Més enllà del feno­men patriòtic, indica que “hi ha el gust pel pro­ducte de pro­xi­mi­tat”.

Feina per fer.

El por­ta­veu de la DO Penedès alerta que “cal seguir tre­ba­llant amb prudència perquè és cert que és la pri­mera vegada que superem Rioja però també és cert que cal la suma de totes les DO jun­tes per superar-la”. Albet valora que “no podem aspi­rar que tots els vins que es beuen a Cata­lu­nya siguin cata­lans, ni tan sols produïm prou per donar l'abast, però sí que ens podem mar­car l'objec­tiu d'arri­bar al 50% de la quota”.

En el sec­tor també hi ha opti­misme per fer, a curt ter­mini, un salt de presència en el seg­ment d'hos­ta­le­ria i res­tau­ració. El lide­ratge dels vins cata­lans s'ha basat en el canal d'ali­men­tació (la venda en botiga i cadena comer­cial) i és clau perquè és en aquest ter­reny on se s'acu­mula el major per­cen­tatge de negoci (el 75% del total d'ampo­lles venu­des i el 60% del valor de les ven­des). Però en l'àmbit de la res­tau­ració Rioja segueix 3,5 punts al davant.

Josep Maria Albet pro­nos­tica que, “veient les cor­bes de tendència, en un o dos anys se'ls des­ban­carà”, i Jordi Bort adver­teix que “en ali­men­tació els can­vis van sem­pre més ràpids i també hem de tenir en compte que els vins que han ocu­pat les posi­ci­ons de lide­ratge fan el pos­si­ble per defen­sar-se”.

Inversió o caprici?

En temes de vi, en un tres i no res, les converses citen centenes i milers. Quan l'estiu passat el cantant Joan Manuel Serrat es va vendre Mas Perinet, el celler que tenia al Montsant, va transcendir que l'operació s'havia tancat amb 50 milions d'euros. Es va parlar menys, però, del fet que feia anys que el celler estava en venda. “S'equivocarà qui es fiqui en el món del vi per especular pensant fer-se milionari”, confessa un professional dedicat a la intermediació. Explica que, per exemple, fa uns mesos un ciutadà francès va aterrar amb el seu avió privat a Reus perquè volia una propietat al Priorat. Es va saber que l'home adquireix cellers a les principals zones productores de vi del món perquè pretén deixar un llegat a la filla. “Hi va haver qui va inflar preus i, tot i que ell hi estava interessat, no va acabar comprant.” El boom, si ha existit mai, ja és història.

Treballar més per acabar-hi perdent

Catalunya creix un 4,7% en exportacions de vi, però, tot i l'increment de volum, es deixen pel camí 47 milions d'euros en valor de vendes
M. Rovira

El 2014 va ser un exercici marcat per un creixement destacable de les exportacions de vi. Tant a Catalunya com a l'Estat espanyol les vendes al mercat exterior van anar clarament a l'alça i, segons dades de l'Observatori Espanyol del Mercat del Vi (Oemv), en clau catalana es va registrar una puja del 4,7% i en el global de l'Estat l'augment va ser del 25,5%. Ara bé, vendre més no sempre suposa fer més caixa.

A Catalunya, l'increment de litres enviats cap als mercats forans no s'ha acabat traduint en un augment proporcional del valor de la producció, al contrari, perquè la facturació derivada de les exportacions ha caigut un 7,2%. En el context espanyol, la crescuda tampoc no ha tingut un impacte econòmic positiu perquè el valor total de les vendes denota una caiguda del 3,2% de la facturació.

L'Oemv revela que l'explicació està en la inundació viscuda en el mercat del vi. La collita del 2013 va ser extraordinàriament profitosa i això va fer que el 2014 el mercat quedés sobresaturat d'oferta. Els 53,6 milions d'hectolitres produïts a l'Estat espanyol són un rècord històric i, filant prim, s'atribueix a les regions de Castella-la Manxa i Extremadura la desviació del mercat (per si soles ja van tenir un 42,2% i un 48% més de vi exportat).

Abaixar preus.

La riuada vinícola no és tan desmesurada a Catalunya, però els 3,74 milions d'hectolitres (374 milions de litres) tenen només el precedent dels quatre milions de litres de l'any 2004. Molt de vi produït equival a molt de vi per vendre i, a més, amb el factor temps en contra perquè impera la necessitat de despatxar-lo ràpid abans que no arribi la collita següent.

Les presses i els bons negocis no solen fer una bona combinació i la solució a l'equació és abaixar preus. Si bé l'Oemv posa de manifest que el mercat intern registra més estabilitat fins i tot en casos de sobreabundància de producte, en el mercat internacional, on impera una forta competència amb altres països productors com ara França o Itàlia, els preus són més volàtils i acaben precipitant-se. Diu l'Oemv que el fenomen no afecta tant les regions on s'ha apostat per vins de més valor afegit i on hi ha una cultura de vins de criança i reserva (el vi es deixa reposar un temps als cellers), però sí que és un handicap per tenir sota control el mercat dels vins a doll.

Carles Pastrana impulsor del vi priorat i productor de clos de l'obac

“Fer al Priorat el que hem aconseguit era una bogeria”

Marc Rovira
Si Clos de l'Obac s'ha consolidat ha estat perquè hem apostat per no enganyar
Em vaig trobar amb gent
que em va
fer fora de la botiga

Fa trenta anys que Carles Pastrana va aterrar al Priorat, un territori que insinuava un potencial vinícola enorme però que, per a una mirada profana, no era més que un garbuix de terrenys pissarrosos fortament desnivellats. Pastrana és un dels responsables que aquella comarca remota i feréstega hagi esdevingut un dels principals punts d'interès mundial de la indústria del vi.

De tots els llocs que hi ha al món per fer vi, per què va triar el Priorat?
El vi del Priorat no l'hem pas descobert nosaltres. En aquestes terres el vi és història. El repte que ens impulsava era fer que un vi molt potent i rústic com el que s'elaborava aquí de tota la vida pogués ser un vi igual de potent però més fi. Pretendre fer al Priorat el que hem aconseguit era una bogeria. I encara era més bogeria posar-nos al mercat amb una ampolla que l'any 1991 tenia un preu de venda al públic de 4.500 pessetes.
Agosarats?
Hem acabat fent un dels millors vins del món, però érem uns absoluts desconeguts. El Vega Sicilia Único valia 7.500 pessetes, però un Vega Sicilia té com a mínim quinze anys de vell i nosaltres anàvem amb un vi que quasi era calent. Anava a fer de comercial i em vaig trobar amb gent que em va fer fora de la botiga.
Quina conjunció d'elements s'han donat perquè, anys després d'allò, la zona i el producte s'hagin consolidat?
Hi ha un tipus de consolidació que s'ha donat per màrqueting. Nosaltres en aquest terreny no hi hem entrat i si Clos de l'Obac s'ha consolidat ha estat perquè hem apostat per no enganyar. No ens hem mogut mai de la línia que ens vam fixar, hem hagut de tenir molta paciència però a dia d'avui les relacions internacionals que tenim són increïbles.
No moure's mai de la línia traçada no és fàcil si no és que es té un bon roc a la faixa.
Ja he avisat que sovint hem tingut una manera de fer les coses que es pot catalogar de bogeria. Si per roc a la faixa s'entén un matalàs econòmic, d'això cap ni un. Aquest celler on som ara, quan vam venir aquí era una granja d'ovelles. El que hem fet ha estat treballar com bojos. No hem deixat mai de ser una empresa familiar i no devem res a ningú. És cert que les circumstàncies també ens van ajudar molt.
Per què?
L'any 1999 vivim un punt àlgid. El fenomen Priorat es desboca i les facturacions esdevenen bestials. Llavors és quan nosaltres, com a celler, el que decidim és apartar-nos del soroll i, com més creix la pilota Priorat, més discrets ens tornem. Entenem que és una responsabilitat cuidar el producte i el client, i això implica preservar la nostra manera de fer, la nostra manera de treballar i, si convé, signar clàusules de confidencialitat amb el client que ens compra.
Una situació d'explosió com la viscuda al Priorat és possible que es doni en una altra regió o ja no hi ha tresors per descobrir?
De coses per descobrir sempre n'hi ha. Si jo sabés quina és hi aniria. Però és important tenir en compte que en el món del vi també hi ha modes i les modes, tard o d'hora, passen.

“Ens costava prendre consciència de les riqueses que tenim a casa”

Miquel Torres analitza el creixement dels vins de les DO catalanes
m. r.c

La companyia catalana Torres ha estat escollida, per segon any consecutiu, la “marca de vins més admirada del món” pels professionals del sector, segons publica la revista britànica Drinks International. Miquel Torres, director general i cinquena generació de la família de cellerers, analitza els motius que han portat, per primer cop, els vins catalans a assaltar el lideratge del consum de vins a Catalunya.

“Hi ha una nova generació de consumidors més informada i alhora més exigent en la seva elecció. Busca qualitat, no li fa por provar coses noves i entén que hi ha denominacions d'origen a Catalunya amb capacitat per produir excel·lents vins. Penedès i Priorat són potser les DO catalanes més conegudes, però també veiem com hi ha cada cop més iniciatives en altres zones, que guanyen pes.” Torres destaca que “l'oferta és més gran” i això dóna més garanties al consumidor. Destaca, també, “accions de promoció com el Cartavi” per impulsar la penetració del vi català en la restauració.

Miquel Torres no obvia que la qualitat és un aspecte sempre determinant i valora que “s'han incrementat els cellers catalans que han rebut reconeixements, alhora que reconeguts tastadors de publicacions internacionals han donat altes puntuacions a diversos vins catalans”. Això ha repercutit en el consumidor perquè “semblava que ens costava prendre consciència de les riqueses que tenim a casa nostra”.

Des de l'experiència d'una multinacional com Torres, es fa notar que era una anormalitat el que es vivia a Catalunya perquè “el vi en països productors és una part intrínseca de la seva història i cultura, i en certa manera és lògic que els vins propis encapçalin el consum en aquests mercats, els fenòmens més visibles durant els darrers anys han estat Xina, Brasil i Mèxic, on els vins locals cada vegada tenen mes pes”. Per explicar per què s'havia donat aquest domini forà, Torres no desmereix “l'excel·lent tasca de promoció que des de fa dècades han fet regions vitivinícoles, cal respectar aquest fet ja que van contribuir a formar molts consumidors a apreciar i respectar el vi”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.