Penso que la situ­ació a Grècia i amb Grècia està arri­bant al final: en aquest punt, con­ti­nuo pen­sant que hi ha escas­ses alter­na­ti­ves, com les següents:

1 – L'Euro­grup, la troica, els MiB o com es vul­gui deno­mi­nar el poder que fis­ca­litza Grècia no mou gens ni mica la seva posició i Grècia es doblega al que li diuen que faci i ho fa.

2 – Aquest poder fis­ca­lit­za­dor avança cap a una situ­ació tal que per­met a Grècia con­ver­gir de manera que es com­pro­meti a una sèrie de refor­mes dila­ta­des en el temps.

3 – L'Euro­grup i altres fis­cals no varien la seva posició i Grècia tira pel camí del mig.

La pos­si­bi­li­tat 1 aboca Grècia a una misèria afri­cana. L'eco­no­mia grega, que roman­dria en l'euro, dei­xa­ria d'exis­tir com a tal i pas­sa­ria a ser tele­di­ri­gida des de Frank­furt, o des de qual­se­vol plaça finan­cera mun­dial. Qual­se­vol ingrés que el país rea­litzés ja esta­ria assig­nat al paga­ment dels interes­sos d'un deute impa­ga­ble però que roman­dria aquí gene­rant rèdits en el paga­ment dels quals la ciu­ta­da­nia grega des­ti­na­ria el seu futur i el seu pre­sent. En un esce­nari com aquest seria ine­vi­ta­ble un èxode bíblic de joves i gent de mit­jana edat a fi de tro­bar una sor­tida al seu futur i un alleu­ja­ment als seus fami­li­ars que roman­guin al país. L'exa­ge­radíssima des­pesa mili­tar actual seria revi­sada. L'opció 2 suposa l'assumpció per part d'Europa –fona­men­tal­ment– que la mise­rit­zació de Grècia suposa un focus de tensió en una zona històrica­ment con­flic­tiva, per la qual cosa són abor­da­des qui­ta­ci­ons en el deute grec, allar­ga­ments en els ter­mi­nis, fixa­des unes quan­ti­tats màximes per al paga­ment d'interes­sos en funció del crei­xe­ment del país, i ate­ses les urgències soci­als. Grècia roman en l'euro i comença a per­se­guir les acti­vi­tats sub­mer­gi­des i el frau fis­cal, la qual cosa redunda en una major recap­tació però també en un estan­ca­ment de la seva eco­no­mia.

L'esce­nari 3 és el de rup­tura. El poder econòmic no modi­fica la seva posició i exi­geix a Grècia, a canvi de roman­dre en l'euro, una sèrie de can­vis en la seva eco­no­mia que el país no accepta després de la rea­lit­zació d'un referèndum. Grècia és mar­gi­nada i el govern grec res­pon amb la sus­pensió de paga­ments per impos­si­bi­li­tat de pagar. Les enti­tats finan­ce­res euro­pees i nord-ame­ri­ca­nes inter­rom­pen el finançament de Grècia, i el país engega una cam­pa­nya inter­na­ci­o­nal per recla­mar a Ale­ma­nya 170.000 mili­ons d'euros per les des­tros­ses que la invasió nazi va dur a terme a Grècia durant la II Guerra Mun­dial, cam­pa­nya que seria acom­pa­nyada amb abun­dants detalls de matan­ces i atro­ci­tats come­ses per l'inva­sor, la qual cosa pro­vo­ca­ria un sen­ti­ment gene­ra­lit­zat de rebot a Europa cap a Ale­ma­nya. Pri­vada de finançament i retor­nada a la dracma, Grècia hau­ria d'apro­xi­mar-se cap a altres pos­si­bles ali­ats, sent la Xina el més fac­ti­ble i, en menor mesura, Rússia.

Vostès, per quin apos­ten?