EDITORIAL
L'exemple del Pla Barcelona
Què cal fer amb les obres que s'eternitzen? Tenim l'exemple recent dels accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona. Finalment la qüestió sembla encarrilada, però ha costat anys i panys que es desencallés. Interpel·lat pels periodistes sobre l'últim episodi (fins ara) del serial dels accessos, el president de l'APB, Sixte Cambra, va haver d'entrar en complicats detalls sobre les titularitats de terrenys entre administracions; tot un galimaties difícil d'explicar i més difícil d'entendre. Al final, l'únic que va quedar clar és que són temes de voluntat política.
Davant del repte que suposa per a la competitivitat de la nostra economia que el corredor mediterrani s'acabi fent, es fa necessari fer les coses d'una altra manera. En aquest sentit, la Generalitat, per un costat, i la Cambra de Comerç de Barcelona, per l'altre, han arribat a la mateixa conclusió: per què no recuperar l'experiència de l'ampliació del port de Barcelona? L'èxit d'aquella obra va consistir en el fet que es va muntar un equip ex professo, amb atribucions pressupostàries i operatives plenes i un encàrrec per complir en un termini determinat. Ara la intenció és que el corredor mediterrani tingui una única direcció amb recursos i mitjans perquè l'obra es faci amb el concurs de les empreses que l'acabaran fent servir: tant les logístiques com les productores. Caldrà veure si un any d'eleccions és l'adient perquè això es pugui concretar. De moment, el Ministeri de Foment no ho veu clar.
La hisenda pròpia avança amb força
Hi ha moltes veus, sobretot des de fora de Catalunya, que diuen que el suport popular al procés sobiranista s'ha desinflat. Una mica de raó tenen, ja que mantenir l'alta tensió de manera permanent és difícil d'aconseguir. A més, la visió diferent de com enfocar la postconsulta del 9-N, ben segur que ha desanimat, de moment, més d'un. Dit això, la voluntat política de CDC, ERC, la CUP, MES, etc. és evident que és treballar perquè Catalunya esdevingui un nou estat d'Europa. A més, cada dia que passa falta menys per a les eleccions, de caràcter plebiscitari, marcades pel 27-S. Aquesta setmana hem volgut analitzar la situació d'una de les estructures d'estat clau, la hisenda pròpia catalana. El director del programa per a la definició d'un nou model d'administració tributària de Catalunya, Joan Iglesias, ultima la redacció d'una desena d'informes que en breu començarà a traslladar al president de la Generalitat. Joan Iglesias es mostra convençut que Catalunya “té totes les peces” necessàries per a construir el seu propi model fiscal. “El principal, que són els contribuents, ja el tenim, i amb la creació de Tributs de Catalunya ja s'ha fet el pas més important en el procés de creació d'aquest sistema.” L'expert ens diu que un dels principals instruments que caldrà crear és el consell fiscal, que podria ser una realitat abans d'assolir la independència. Aquest organisme hauria de fer de pont entre l'administració tributària i els col·lectius professionals (assessors, economistes, advocats, auditors, etc.). L'important d'aquest consell seria esvair problemes d'interpretació, com ara els que ara hi ha amb la normativa tributària espanyola. L'important és que, si en les pròximes eleccions catalanes guanyen els partidaris del sí, la hisenda pròpia estigui ben delimitada.