A l'article anterior explicàvem com Barcelona serà la part del país que obtindrà més profit dels beneficis generals que comportarà la independència per al conjunt de Catalunya. Ara analitzarem els avantatges específics que obtindrà la ciutat en tant que capital de la nova república i també apuntarem alguns riscos que caldrà evitar per minimitzar els costos que comporta consolidar-se com a capital d'estat.

La capitalitat d'estat comportarà per a Barcelona un augment del rang que ocupa en la lliga mundial de ciutats i àrees metropolitanes. Això vol dir més activitat i, sobretot, de més valor afegit. Començant per seus d'empreses que voldran ser a prop del govern que regula i que inverteix, seguint per serveis diplomàtics amb categoria d'ambaixada –dels 90 consolats actuals, fàcilment 50 o 60 podrien esdevenir ambaixades tout court-, organismes internacionals que considerin que cal tenir una presència directa a Barcelona i, en general, totes les empreses que presten serveis a aquestes activitats. A més, l'administració catalana, a més d'absorbir els treballadors de l'administració espanyola a Catalunya, hauria de crear nous llocs de treball per cobrir aquells serveis que fins ara prestava l'estat des de fora de Catalunya: tributs, seguretat social, recerca, seguretat, empreses públiques, regulació, justícia, diplomàcia... Unes activitats que segons estimacions del CAREC generen un moviment econòmic anual de vora 40.000 milions d'euros.

En una estimació probablement conservadora, Modest Guinjoan ha estimat que serien entre 40 i 50.000 nous llocs de treball directes, la gran majoria d'elevada qualificació, els que derivarien d'aquestes noves activitats. A Berlín s'han quantificat en 53.000 els llocs de treball derivats de la capitalitat, en un país fortament descentralitzat i on nombroses institucions públiques estan escampades arreu del territori. Evidentment no tots els llocs de treball es cobririen per residents a Barcelona i probablement vindria gent de fora, però per tenir un ordre de magnitud, recordem que l'atur registrat a la ciutat és de 90.000 persones. A més, aquests llocs de treball directes en generarien d'altres d'indirectes per prestar tota mena de serveis quotidians –comerç, restauració, transport, oci...

Totes aquestes activitats requeriran nou sostre d'oficines. El Centre Català de Negocis, amb unes estimacions més aviat de màxims, calcula que només en termes de noves representacions diplomàtiques la demanda de sostre podria arribar als 400.000 m² en cinc anys i més de 2.500 € de venda o 450 € en cinc anys. Encara que les xifres finals fossin més moderades, cal tenir present que l'any 2014, un any de recuperació del sector, la inversió immobiliària total en oficines a Barcelona s'estima en 777 milions d'euros.

La capitalitat tindria molts altres efectes beneficiosos per a Barcelona. No és menor el fet que entre Colom i el Pla del Palau, quatre grans edificis històrics que pertanyen a l'Estat espanyol quedarien a la nostra disposició i podrien dedicar-se a serveis per a la col·lectivitat. Per no parlar de les repetidament reclamades i denegades casernes del Bruc, al capdamunt de la Diagonal.

Anomenats els principals avantatges i oportunitats que la capitalitat de la nova república ofereix a Barcelona, difícilment podem imaginar per al nou estat una capitalitat que no sigui moderna i respectuosa amb l'equilibri territorial, el multicentrisme metropolità i el sistema de ciutats català. És evident que no podem reproduir ni el model d'Estat ineficient i burocràtic d'Espanya ni la centralització desmesurada de les activitats d'estat a Madrid. Amb l'avantatge que Catalunya és un territori molt més petit, caldrà dotar-nos, d'una banda, d'una administració lleugera i eficient que pugui distribuir per l'àrea metropolitana i per les principals ciutats catalanes activitats centrals del nou estat català que no requereixin una contigüitat física per ser eficients.

Cal minimitzar les servituds que han de suportar moltes capitals d'estat com ara la segregació espacial de les funcions centrals, les obres faraòniques, els col·lapses periòdics en esdeveniments puntuals o la substitució de l'esperit emprenedor i d'iniciativa de la societat civil que sempre ha caracteritzat Barcelona. I cal evitar l'augment de l'esperit burocràtic en la dinàmica de la ciutat i fiar-ho tot a l'acció de l'estat -ara que per fi en tindrem un de propi- en detriment del compromís col·lectiu. Les oportunitats són immenses i el repte d'aprofitar-les al màxim és el més important i decisiu per a la Barcelona del segle XXI.