Inversió sense cap Castor
Brussel·les assegura que només entraran al pla Juncker projectes viables però l'operativa encara s'ha de concretar
La Comissió promet publicar tots els projectes que entrin
a avaluació
És molt important que la distribució de riscos estigui equilibrada entre les parts
El Fons no tindrà capacitat per avaluar de manera independent
La gran part dels diners que preveu mobilitzar el pla Juncker es destinaran a finançar inversions a llarg termini, que el pla defineix com a inversions estratègiques. La Comissió Europea s'ha afanyat a precisar que no s'està parlant, si més no en exclusiva, d'infraestructures públiques, “de fet es pensa sobretot en projectes privats, es vol evitar que hi entrin per aquesta via projectes que normalment es finançarien amb fons estructurals”, apunten des de la Comissió.
El problema és que a hores d'ara no està gens clar quin serà el criteri de selecció dels projectes, ni què es prioritzarà per sobre de què. I no ajuda, tampoc, la manca de transparència que està marcant per ara l'elaboració de la llista d'actuacions que sortiran de l'Estat espanyol.
El govern estatal va presentar a Brussel·les una petició per valor de 53.000 milions d'euros però sense detallar-ne els projectes a on anirien destinats aquests diners, com sí van fer la majoria dels estats membres de la UE. Tampoc el govern català ha volgut fer pública la llista de 185 projectes que va enviar al govern espanyol el novembre passat, quatre dies després que Madrid enviés la sol·licitud a les diferents comunitats autònomes perquè fessin la carta als Reis.
Així les coses el moment actual dóna per fer moltes especulacions. L'única pista que ha donat fins ara el govern espanyol ha estat la de donar prioritat a les actuacions en matèria energètica, potser només perquè el mateix Juncker hi ha posat algun cop l'èmfasi. “I precisament en el cas de l'Estat espanyol, si hi ha un àmbit on hem viscut una situació de sobreinversió, és aquest”, destaca el professor de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate. Sobreinvertits o no, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja avançava el desembre passat que la meitat dels fons que ha demanat a Brussel·les es destinaran a aquest àmbit.
En tot cas, no hi ha res garantit perquè si hi ha una cosa que ha volgut deixar clara el president de la Comissió és que no hi haurà quotes per països. Això ho haurà de garantir en bona part el comitè tècnic que es crearà conjuntament amb la constitució del nou Fons per a Inversions Estratègiques, i que haurà de ser l'encarregat d'avaluar, projecte a projecte, la seva viabilitat econòmica i el seu retorn futur.
Una tasca ingent, si es té en compte que en poc temps haurà d'estudiar milers de projectes, “i per això el més lògic és pensar que aquest comitè no tindrà temps ni capacitat per fer una avaluació realment independent de la que presentin els mateixos estats”, destaca el professor de la UB.
Transparència.
Missatges per tranquil·litzar i donar una imatge totalment allunyada de la sensació que hi haurà barra lliure per satisfer les peticions d'infraestructures. I sobretot, que el joc d'atreure capital privat a canvi d'assumir riscos amb el capital públic no obri la porta a repetir experiències fallides com el magatzem de gas submarí situat davant la costa de Castelló i que ha suposat l'aprovació exprés d'una indemnització milionària de 1.350 milions d'euros a compte d'un contracte on els riscos corrien només a compte de la part pública.
Per al director d'estudis de Foment del Treball, Salvador Guillermo, aquest cas ha posat en evidència que “resulta molt important que la distribució de riscos estigui equilibrada entre les parts, cadascú haurà de prendre els riscos que li són inherents”. No pot ser, afegeix Albalate, una garantia total. “A Espanya estem acostumats a veure que es garanteix tot excepte el capital que hi posen els socis i això no ha de ser així.”
A més Albalate destaca que “sempre que es planteja una privatització es fa perquè es pensa que es guanyarà eficiència, però això només passa si aquesta part privada té els incentius correctes, aquells que pot controlar”.
Però el professor de la UB encara hi veu una altra qüestió a tenir en compte a l'hora de portar a la pràctica el pla Juncker, i és que també haurà de quedar molt clara quina és la legislació que s'aplicarà per regir aquests acords de col·laboració público-privada. “En casos com Castor, les radials de Madrid o el túnel del Pertús l'administració té la responsabilitat última quan els concessionaris fan fallida; com s'assumirà aquest risc en els projectes que entrin a finançar-se amb aquest nou fons?”, es pregunta Albalate.
La concreció de tots aquests aspectes centrarà en bona part el debat que encara té pendent el pla al Parlament Europeu.
Catalunya capta 870 milions d'euros del Feder
Catalunya rebrà un total de 868,4 milions d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) durant els propers set anys. La xifra representa un 68,1% més que els recursos rebuts en l'anterior període del programa (2007-2013).
La majoria d'aquests fons, 808 milions d'euros, formen part del programa operatiu i, per tant, estan orientats a la inversió en creixement i ocupació que gestionaran tant la Generalitat com els ens locals, i que representaran una inversió global de 1.616,9 milions d'euros comptant les aportacions de capital privat.
La resta, 60 milions d'euros, corresponen a la participació de Catalunya en el programa Iniciativa Pime per al foment de la competitivitat de les pimes i que gestiona el Banc Europeu d'Inversions.
L'increment de la partida es basa sobretot en el fet que en aquesta nova edició o període els fons Feder potencien precisament les regions desenvolupades i tractores, amb l'objectiu, explica Brussel·les, de donar una empenta a la recuperació de l'activitat econòmica.
Els grans eixos que marcaran la inversió a Catalunya són la recerca i la innovació, la millora de les tecnologies de la informació, el foment de la competitivitat de les pimes i les actuacions per a la protecció del medi ambient.
