“No diré que a Llet Nos­tra ens tro­bem còmodes amb la nova situ­ació, perquè la libe­ra­lit­zació obre un esce­nari des­co­ne­gut, però sí que estem menys incòmodes que altres, perquè el nos­tre cli­ent no com­pra per preu sinó perquè ha entès el nos­tre pro­jecte de ven­dre direc­ta­ment un bon pro­ducte inte­grat en el ter­ri­tori”, explica Jordi Riem­bau, rama­der de Palau-sator que pre­si­deix la coo­pe­ra­tiva de segon grau Lle­ters de Cata­lu­nya, Llet Nos­tra.

“El 2002 hi havia molta crisi, la indústria tras­pas­sava al rama­der les bai­xa­des de preus que li impo­sa­ven les grans superfícies i vam deci­dir ven­dre nosal­tres matei­xos la nos­tra llet, seguint l'exem­ple de Kaiku.” Aquest grup basc té el 44,5% de Llet Nos­tra, i la resta de les acci­ons per­ta­nyen a sis coo­pe­ra­ti­ves, que aglu­ti­nen 215 gran­ges, que repre­sen­ten el 30% del sec­tor rama­der català: Lle­tera de Camp­llong (Gironès), Grup Lle­ter de Banyo­les (Pla de l'Estany), Rama­ders del Baix Empordà, Cadí (Alt Urgell), Lle­tera de Molle­russa i Comarca (Pla d'Urgell) i Agro­pecuària de Vall­fo­gona del Ripollès. L'objec­tiu de Llet Nos­tra és ofe­rir al con­su­mi­dor llet de qua­li­tat man­te­nint preus dig­nes per als rama­ders: el preu de venda al con­su­mi­dor del seu bric es mou entre els 86 i 96 cèntims, i paga un preu mitjà als rama­ders de 33,5 cèntims, per sobre del mer­cat.

Llet Nos­tra va tan­car el 2014 amb un incre­ment de la fac­tu­ració del 4,84%, fins a arri­bar a un volum de negoci de 24 mili­ons d'euros, de manera que es con­so­lida com a marca líder en bric a Cata­lu­nya, amb una quota de l'11,8%. Això, en un con­text de ven­des a la baixa, ja que, segons dades de Niel­sen, el con­sum de llet bàsica ha retro­ce­dit un 4,17% en volum pels efec­tes per­sis­tents de la crisi. Del total de la fac­tu­ració, que inclou tant les ven­des de llet, que tenen un pes del 95%, com els pro­duc­tes en fred -iogurts i postres-, que repre­sen­ten un 5%, el 10% de cor­res­pon a l'hos­ta­le­ria i el 90%, a esta­bli­ments d'ali­men­tació.

Riem­bau rela­ci­ona l'incre­ment del volum de negoci amb un con­su­mi­dor més sen­si­ble a la qua­li­tat i als pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat, i des­taca que la gamma de postres de la marca, com­post per crema cata­lana i dife­rents vari­e­tats de flams, va créixer un 17% l'any pas­sat. Llet Nos­tra està impli­cada en pro­jec­tes d'inno­vació rama­dera, com ara la nova granja model de la finca Camps i Armet, a Monells (Girona), una ini­ci­a­tiva de la Dipu­tació de Girona i de l'Ins­ti­tut d'Inves­ti­gació i Tec­no­lo­gia Agro­a­li­mentàries (Irta). Explota un cen­tre d'enva­sat a Vic, amb una pro­ducció de 70 mili­ons de litres de llet, dels quals 32 són de Llet Nos­tra.

Aquesta coo­pe­ra­tiva cons­tata que les mar­ques blan­ques s'estan estan­cant i que s'està recu­pe­rant el con­sum de les mar­ques de fabri­cant, si bé hi con­ti­nua havent un greuge en mer­cats exte­ri­ors: la marca blanca a França supera els 80 cèntims, men­tre que a Espa­nya es tro­ben mar­ques de fabri­cant per 90 cèntims i les de la dis­tri­bució es venen a 60. El que cade­nes de super­mer­cats fran­ce­ses ven­guin molt més barat a l'Estat espa­nyol que a França és, segons el coor­di­na­dor naci­o­nal d'Unió de Page­sos, Joan Caball, con­seqüència de la política d'uti­lit­zar la llet com a reclam per cap­tar con­su­mi­dors venent a pèrdua. Segons ell, el bric de llet no es pot pagar per sota d'un euro si es sumen els cos­tos de pro­ducció i dis­tri­bució als 0,32 cèntims del preu de cost de pro­ducció d'un litre.

La pressió amb preus bai­xos de les grans superfícies a les indústries és tras­lla­dada per aques­tes als pro­duc­tors, amb mètodes a vega­des il·legals, com es cons­tata amb la sanció de 88,2 mili­ons d'euros que la Comisión Naci­o­nal de los Mer­ca­dos y la Com­pe­ten­cia (CNMC) ha impo­sat a nou empre­ses trans­for­ma­do­res i dues asso­ci­a­ci­ons lle­te­res, una de les quals, cata­lana (el Gremi d'Indústries Làcties de Cata­lu­nya), per haver pac­tat preus i voler con­tro­lar el mer­cat d'apro­vi­si­o­na­ment de llet crua. Les mul­tes més ele­va­des cor­res­po­nen a Danone (23,2 mili­ons), Cor­po­ración Ali­men­ta­ria Peñasanta (Capsa) (21,8), Grupo Lac­ta­lis Ibe­ria (11,6), Nestlé España (10,6), Puleva Food (10,2) i Cali­dad Pas­cual (8,5). Segons la CNMC, totes aques­tes empre­ses hau­rien inter­can­viat infor­mació sobre preus de com­pra de llet de vaca crua, volums de com­pra de rama­ders i exce­dents de llet, tot ple­gat amb l'objec­tiu de con­sen­suar una estratègia per con­tro­lar el mer­cat d'apro­vi­si­o­na­ment de llet crua de vaca. L'ens regu­la­dor afe­geix que hi ha hagut acords con­crets per coor­di­nar els preus de com­pra i per a la cessió de rama­ders entre indus­tri­als. La infor­mació per­me­tia a les empre­ses “ajus­tar el seu com­por­ta­ment i evi­tar ofe­rir millors preus i con­di­ci­ons comer­ci­als” als rama­ders.