Eines

Pedalar per arribar a la feina i rendir més

El projecte Bicifeina que impulsa el Bacc pretén incrementar els baixos percentatges, entre el 2% i el 5%, de treballadors que usen la bicicleta per anar a treballar

Només el temps i els diners decantaran la balança a favor de la bici com a mitjà vàlid

“El vi i el ciclisme tenen en comú que, tre­ba­llant cada dia i posant-hi molta constància i esforç, es millora amb el pas del temps.” La frase la va dir Miguel Indu­rain, un home a qui no se li conei­xen pro­e­ses amb el vi però sí molts èxits damunt d'una bici­cleta. Segu­ra­ment no està a l'abast de tot­hom gua­nyar cinc Tours de França, però tenir prou constància per aga­far la bici més sovint sí que és un objec­tiu asse­qui­ble. El Bacc (Bici­cleta Club de Cata­lu­nya) té en marxa el pro­jecte Bici­feina, una ini­ci­a­tiva que porta a terme de manera con­junta amb el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat de la Gene­ra­li­tat i que pretén incre­men­tar el per­cen­tatge d'usu­a­ris que es des­pla­cen en bici­cleta per anar a tre­ba­llar.

De fet, l'ús de la bici com a mitjà de trans­port fora de les esto­nes d'oci és la gran assig­na­tura pen­dent, perquè es cal­cula que només el 9% dels des­plaçaments urbans que es fan en bici­cleta són per anar, o tor­nar, de la feina. Les dues rodes són, doncs, una eina molt popu­lar per al lleure i l'esport però no tant quan es tracta de posar-les en relació amb la rutina labo­ral.

Joan Valls, mem­bre dels ser­veis tècnics del Bacc, des­taca que hi ha “molta vari­a­bi­li­tat en funció de les zones” però con­creta que “entre el 2% i el 5% dels tre­ba­lla­dors cata­lans van en bici a tre­ba­llar”.

Pedala i cobra.

A França, on el sec­tor de la bici genera anu­al­ment un impacte de 4.500 mili­ons d'euros i 35.000 llocs de tre­ball, s'ha posat en marxa un pla per mul­ti­pli­car el nom­bre d'usu­a­ris de la bici­cleta en els des­plaçaments per motius de feina. El nom­bre de ciu­ta­dans que peda­len s'ha dupli­cat en només mig any gràcies a la ini­ci­a­tiva del govern per incen­ti­var amb 0,25 euros per quilòmetre els emple­ats que aga­fin la bici per anar a tre­ba­llar.

Con­sul­tat sobre si seria apli­ca­ble una mesura simi­lar aquí, Joan Valls raona que “si Cata­lu­nya fos un estat inde­pen­dent no hi hau­ria cap pro­blema, perquè tin­dria Hisenda pròpia per recap­tar taxes i per deci­dir quin tipus de boni­fi­ca­ci­ons aplica. Però avui les com­petències les té Madrid i Madrid està a anys llum de tenir la cul­tura de mobi­li­tat que hi ha a Cata­lu­nya. Només hem de pen­sar en els diners que s'han llençat per fer arri­bar l'AVE a pobles per­duts”. Valls insis­teix que “hi ha molt poc impost muni­ci­pal i autonòmic i les mesu­res d'incen­tiu econòmic que es poden apli­car que­den limi­ta­des”.

Amb inde­pendència de si s'apli­quen o no boni­fi­ca­ci­ons econòmiques, el Bacc no obvia que les moti­va­ci­ons per aga­far la bici­cleta en els tra­jec­tes de feina es regei­xen per la mateixa lògica que afecta els altres mit­jans de trans­port. “Els motius per pre­fe­rir la bici han d'aca­bar sent els matei­xos que fan que un agafi la moto o el metro en lloc del cotxe, és a dir, el temps i els diners.” En aquest sen­tit s'apunta que el des­ple­ga­ment de la bici depèn del fet que hi hagi una res­tricció al vehi­cle pri­vat. “És clar que hi ha llocs on es fa com­pli­cat, empre­ses que tenen la seu a tocar de l'auto­pista, per exem­ple, però és que tam­poc no és l'objec­tiu que tot­hom vagi en bici a tre­ba­llar.” Pel Bacc, un objec­tiu real seria que pedalés “el 10% de la plan­ti­lla d'una empresa o d'una admi­nis­tració pública”.

El pro­jecte Bici­feina presta ser­veis per incen­ti­var-ne l'ús en l'entorn labo­ral i, per exem­ple, ofe­reix una flota de bici­cle­tes que poden ser usa­des en préstec. També s'encar­rega del man­te­ni­ment i de la for­mació necessària perquè el ciclista sàpiga tro­bar la ruta més òptima i apren­gui a des­plaçar-se de manera segura.

Convèncer l'empresa dels bene­fi­cis que té que una part de la plan­ti­lla arribi a tre­ba­llar en bici­cleta és una tasca cons­tant. “Mol­tes vega­des no es tenen en compte els cos­tos indi­rec­tes que li costa a una empresa que el tre­ba­lla­dor vin­gui amb cotxe. La con­gestió que es pro­du­eix en les hores d'entrada o de sor­tida, els retards del per­so­nal o el risc d'acci­dents a la car­re­tera” són alguns dels motius que s'apun­ten jun­ta­ment amb el bene­fici que suposa tenir una plan­ti­lla més sana. També es parla d'una “qüestió d'imatge” i de la pos­si­bi­li­tat “d'alli­be­rar espai a l'apar­ca­ment perquè l'usin cli­ents o comer­ci­als que vénen de visita”.

Impacte sobre rodes

L'empresa Grass Roots va presentar fa uns mesos al Ministeri d'Hisenda un manifest a favor de l'ús de la bicicleta com a retribució flexible per afavorir l'ús de les dues rodes de pedals per anar a treballar. En aquesta iniciativa se sol·licita un canvi en el marc legal perquè “la fiscalitat de la compra d'aquests vehicles sostenibles pugui incloure's com a beneficis de retribució flexible per als treballadors de les empreses”. S'al·lega que aquest canvi portaria diversos avantatges: fomentar la bicicleta perquè la usi el 20% de la població suposaria una injecció econòmica de 500 milions d'euros per a l'Estat espanyol.

A dia d'avui es calcula que el sector de la bicicleta genera, en el global de l'Estat, 400 milions d'euros anuals i una ocupació de 15.000 persones. A Catalunya, on un 7,3% de la població pedala diàriament, es venen el 20% de totes les bicicletes de l'Estat (més que en cap altra regió). Barcelona té, juntament amb Vitòria i Sevilla, el sistema de bicicleta pública més desenvolupat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.