El model Barcelona, és a dir, la capacitat de la ciutat de reformular amb els anys el seu perfil urbanístic i la seva estratègia per esdevenir una ciutat sostenible i intel·ligent, és una referència ineludible per als gestors d'Amèrica Llatina i és lògic que Mcrit, firma de desenvolupament de sistemes per prendre decisions en planificació urbana, transport i medi ambient, l'estigui exportant a aquella àrea geogràfica.

El programa per al desenvolupament regional en l'àrea d'influència del ferrocarril nord-sud a l'estat de Tocantins, al Brasil, o els sistemes de monitorització per a la ciutat colonial de Santo Domingo (República Dominicana) són dos dels cinc projectes que l'empresa barcelonina desenvolupa en aquesta zona. En aquests projectes té com a socis les firmes Iber-Geo, BBG i Concremat, amb el suport d'ACC10.

Com diu el director de Mcrit, Andreu Ulied, “si hi ha una cosa que pot exportar Barcelona és la transformació urbana, que ha estat impressionant a Barcelona en els últims trenta anys. A Llatinoamèrica perceben una ciutat potent, que té la capacitat de reinventar-se contínuament”. Afegeix que “hi ha un clar atractiu per com ha organitzat l'espai públic i la seva mobilitat Barcelona”. Els planificadors llatinoamericans observen Barcelona perquè el creixement de les seves urbs és de clara inspiració nord-americana, i per això l'estructura de l'Eixample barceloní de Cerdà és una referència vigent.

Tot i que la petja de Mcrit encara és sòlida al mercat local, amb encàrrecs d'Abertis, Adif o Port de Barcelona i la participació en projectes com l'Eurovinyeta a Catalunya, el projecte CLYMA de gestió del corredor Mediterrani, el pla de carreteres locals de Tarragona, pla de mobilitat urbana de Terrassa o el pla de mobilitat de la Regió Metropolitana entre altres, durant la crisi, Mcrit s'ha abocat al mercat global. “Actualment, el 50% del nostre negoci, uns 1,3 milions d'euros, ja es realitza a fora. De fet, si hem mantingut el volum de facturació és gràcies al mercat global, que ens ha permès recuperar el que perdíem a l'interior.”

A Mcrit, una firma que participa activament en el Programa Marc de Recerca de la UE, li agrada presentar-se com una empresa “que és a mig camí de l'enginyeria i l'economia, que fa estudis de planificació d'equipaments i urbanisme perquè les inversions públiques estiguin sotmeses a una avaluació prèvia prou acurada, cosa que a Catalunya i Espanya no es fa prou, com sí que es fa a Alemanya, Holanda o els estats escandinaus”. En aquest sentit, en referència a la tan criticada política d'infraestructures que s'ha desenvolupat en els darrers anys, Ulied exposa que “moltes inversions públiques s'han fet durant els anys passats per la transferència de fons de la UE, amb un fort efecte multiplicador que anava molt bé a les finances públiques, però es va oblidar que la racionalitat havia de ser fer créixer la productivitat del país”. Creu que “la situació ideal hauria estat, més que gastar molt de cop, fer-ho de forma més dilatada en el temps, i així ara encara hi hauria inversions. Un exemple en aquest sentit l'ha donat Polònia”. Assenyala que “hauria estat millor que s'haguessin destinat més diners a millorar polígons o els accessos a l'aeroport que no abocar-se tant a fer línies de TAV o construir nous aeroports”. Justament, per contribuir a un millor treball amb la informació, Mcrit ha potenciat la creació de programari, de sistemes avançats d'informació, que dissenya conjuntament amb la firma Geovincles. Un dels exemples més cridaners és un sistema d'informació per fer previsions de futur sobre polítiques territorials a la UE, que es podrà fer servir des de qualsevol dispositiu mòbil. La seva dedicació als sistemes avançats de previsió i avaluació té una derivada social: ha creat una fundació, Ersília, en què el coneixement de Mcrit s'ha convertit en eines pedagògiques de simulació i continguts multimèdia per a internet que poden fer servir els escolars de primària i secundària.