El debat sobre el TTIP i els acords de lliure comerç
Mai una negociació d'un acord de lliure comerç entre nacions havia estat sotmès a un debat com el que s'està produint en relació amb l'Acord d'Associació Transatlàntica de Comerç i Inversions entre la UE i els Estats Units, més conegut per les seves sigles en anglès TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) que s'ha plasmat en una jornada mundial de protesta (18 d'abril) que s'ha seguit en 500 ciutats de tot el món.
El TTIP és el gran tema de discussió, però, aprofitant aquest debat, algunes ONG i partits d'esquerres han començat a posar en judici que el lliure comerç sigui millor que el proteccionisme pels efectes socials que suposadament produeix en obrir el mercat nacional a les importacions.
El debat lliurecanvi-protecció és molt antic en la història del pensament econòmic, però el que ara succeeix és que les xarxes socials s'han implicat com mai en el debat, centrant la critica no només en l'eliminació d'aranzels duaners que comportaria l'esmentat TTIP, sinó també en altres aspectes del TTIP referits a barreres no aranzelàries i a serveis o a l'arbitratge en les disputes entre empreses i estats (ISDS) i al que suposarien altres acords similars com es el cas del CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreement) entre la UE i Canadà o l'Acord d'Associació Transpacífic entre Estats Units i 11 països de la riba del Pacífic (Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam).
Del 20 al 24 d'abril ha tingut lloc a Nova York la novena ronda de negociacions entre els EUA i la UE de la sèrie que va començar el juny del 2013, la qual cosa podria considerar-se normal pels estàndards que caracteritzen l'avançament de les negociacions comercials internacionals, però el que no és tan normal és que els que s'oposen a l'avançament de les negociacions per les zones de lliure comerç aconseguissin muntar a través de les xarxes socials , el 18 d'abril, una segona jornada mundial contra els tractats de lliure comerç” que va donar lloc a manifestacions i accions de protesta a 500 ciutats de tot el món repartides entre 25 països.
Després del primer dia d'acció contra el TTIP d'octubre del 2014 i de la recollida de signatures per aturar les negociacions, que va tenir un milió i mig d'adherits, aquesta segona jornada mundial impulsada per indignats, grups antisistema, ONG i alguns partits d'esquerra, ha tingut molta repercussió mediàtica a tot el món i ha mostrat la divisió que hi ha avui dia respecte a la bondat del lliure comerç tal com demostra el fet que a l'enquesta de l'Eurobaròmetre de la Comissió Europea de febrer de 2015 un 41% dels enquestats es van mostrar contraris al TTIP i només el 39% a favor, amb el 20% sense opinió.
Pes determinant.
Malgrat la mala premsa que el TTIP té entre els que diuen que només tindria efectes positius per a les grans multinacionals, desmantellaria el poder dels estats i impulsaria una privatització despietada de serveis públics o la reducció dels estàndards europeus, la Comissió Europea ha demostrat recentment que eliminar les traves extra-aranzelàries que limiten les exportacions als EUA (diferències reguladores respecte a estàndards, regles d'origen, procediments duaners, certificats d'inspecció duanera, falta de protecció de les indicacions geogràfiques, etc.) tindria efectes més protectors sobre les pimes europees que les que tindria per a les grans multinacionals que tenen poder per solucionar aquestes barreres per elles mateixes.
Els que s'oposen que les negociacions del TTIP avancin obliden que els negociadors de la UE són conscients que s'han de preservar els valors i els estàndards europeus i s'ha de continuar lluitant com es fa ara –el cas de l'acció contra l'abús de posició dominant de Google ho demostra– per tal de que les relacions transatlàntiques es facin sense limitar les qüestions que per a Europa resulten sagrades.
