El febrer del 2015, segons decla­ra­ci­ons dels edi­tors a l'OJD, els deu dia­ris edi­tats a Cata­lu­nya van ven­dre a quiosc 114.332 exem­plars al dia, un 10,6% menys que un any abans, un 14% menys que el 2010 i un 56% menys que el 2005. La cai­guda és molt menor en les subs­crip­ci­ons, ja que les 97.858 decla­ra­des en l'acu­mu­lat de gener-febrer del 2015 repre­sen­ten un des­cens intera­nual del 0,4% i del 16% entre el 2005 i el 2015. Sumant els dos canals de venda, s'ha pas­sat dels 377.561 exem­plars de 2005 als 212.190 actu­als, un 43% menys.

Es pot pen­sar que aquest des­cens del con­sum de premsa escrita és con­seqüència de la crisi econòmica i que el procés es rever­tirà quan hi hagi bonança, però això en tot cas s'ha d'apli­car a l'altra gran font d'ingres­sos, la publi­ci­tat, que va començar a caure l'any 2008. Pel que fa a les com­pres d'exem­plars als quios­cos, havien començat a bai­xar abans: el 2005 es venien al quiosc 260.674 exem­plars, un 19% menys que cinc anys abans i un 36% menys que el 1995.​En subs­crip­ci­ons, en canvi, no hi ha pèrdua de ven­des abans del 2005, ja que aquest any hi havia un 7% més de subs­crip­tors que el 2000 i un 13% més que el 2015. Això denota que hi ha un canvi de cos­tums dels lec­tors, que va més enllà de la seva capa­ci­tat de com­pra, entre els quals hi ha la irrupció d'inter­net, que per­met tro­bar al moment i de franc infor­mació que el diari dóna l'endemà i pagant, que s'afe­geix a la com­petència en imme­di­a­tesa que ja feien les ràdios i les tele­vi­si­ons.

Amb aquest pano­rama, té futur el negoci periodístic en paper? Pedro J. Ramírez, fun­da­dor i exdi­rec­tor d'El Mundo, té clar que no. “En 10 anys no s'impri­mirà a Espa­nya cap diari en paper”, va dir a l'assem­blea de la Fede­ració d'Asso­ci­a­ci­ons de Peri­o­dis­tes d'Espa­nya, on va pre­sen­tar el nou pro­jecte de diari només digi­tal El Español, que edi­tarà una soci­e­tat el nom de la qual ho diu tot: Noha­ce­fal­ta­pa­pel SA. No és tan radi­cal Joan Vall Clara, con­se­ller dele­gat d'Her­mes Comu­ni­ca­ci­ons, edi­tora d'El Punt Avui, segons el qual cau­ran molts mit­jans i al final a Cata­lu­nya pot­ser només que­da­ran dos grans ope­ra­dors que durant molt temps tin­dran el paper com a prin­ci­pal font d'ingres­sos. Apunta que amb les noves tec­no­lo­gies, tot­hom pot ser recep­tor i emis­sor, i“si tot­hom emet, ningú escolta, i en aquest con­text el peri­o­disme, que sig­ni­fica selecció, con­trast i reflexió, con­ti­nuarà sent neces­sari”.

El peri­o­disme con­ti­nuarà per altres canals, però les empre­ses tenen el pro­blema que men­tre que el model de negoci basat en el paper té data de cadu­ci­tat encara no s'ha tro­bat el model que aporti ingres­sos sufi­ci­ents pel canal digi­tal. Aquest per­met reduir els cos­tos entre un 50% i 90% perquè no es neces­sita paper i dis­tri­bució, però tot i així no serà via­ble si no genera diners per pagar el per­so­nal i les inver­si­ons.

Tot­hom troba nor­mal que al quiosc li cobrin el diari, i es resis­teix a pagar per lle­gir un diari digi­tal. Vall Clara atri­bu­eix part de res­pon­sa­bi­li­tat a les edi­to­res, que “es van equi­vo­car abo­cant el pro­ducte a inter­net de franc”. Lluís Foix, pri­mer direc­tor de La Van­guar­dia Digi­tal, també apunta la difi­cul­tat que hi ha per cobrar al lec­tor digi­tal -“quan La Van­guar­dia ho va fer, les visi­tes van bai­xar a un nivell ridícul”-, i diu que el pro­blema va més enllà de si les empre­ses es van equi­vo­car o no rega­lant infor­mació. “Tot és a la xarxa, i si no es troba d'una manera es troba d'una altra. El món d'inter­net ha gua­nyat la bata­lla al paper, però aquest té futur si es redi­men­si­ona amb redac­ci­ons més peti­tes, men­tre que les empre­ses han de tro­bar com fer peri­o­disme a la xarxa i que sigui ren­di­ble”, comenta Foix. En aquest sen­tit, explica que cal adap­tar-se als nous con­su­mi­dors, i no creu gaire a fer pagar per un diari sen­cer. Troba més via­ble cobrar per notícia. Molts inter­nau­tes no tenen per cos­tum entrar a un diari digi­tal a veure què diu sinó que hi van quan els arriba l'avís que hi ha una notícia con­creta: Dos de cada tres usu­a­ris de Face­book i un de cada dos usu­a­ris de Twit­ter fan ser­vir aques­tes xar­xes per infor­mar-se i un de cada qua­tre segui­dors d'aques­tes dues xar­xes acce­dei­xen als dia­ris a través dels enllaços rebuts dels mit­jans, peri­o­dis­tes i con­tac­tes que seguei­xen, segons l'estudi Radi­o­gra­fia dels mit­jans d'actu­a­li­tat ela­bo­rat per Carat Dentsu Aegis Networ.

Fer ren­di­ble els dia­ris digi­tals amb publi­ci­tat tam­poc és ara per ara una alter­na­tiva. Els usu­a­ris són molt reti­cents a accep­tar anun­cis intru­sius i menys en el mòbil, l'eina que més està crei­xent en l'accés a inter­net i que, a més, els joves ni es plan­te­gen uti­lit­zar per lle­gir dia­ris. Per això, José Ángel Alba­cens, pre­si­dent de l'Asso­ci­ació Empre­sa­rial Cata­lana de Publi­ci­tat, asse­gura que la premsa de paper encara té futur, ja que els anun­ci­ants la con­ti­nu­a­ran neces­si­tant. “La publi­ci­tat ha cai­gut perquè amb la crisi s'inver­teix en els mit­jans només el just, però quan la situ­ació canviï tor­narà als dia­ris de paper, que sub­sis­ti­ran com ho va fer la ràdio quan es deia que la tele­visió la mata­ria. El pastís serà més petit, però n'hi haurà per a tots els que ho facin bé”, asse­gura. Ton del Pozo, degà del Col·legi de Publi­ci­ta­ris de Cata­lu­nya, també opina que quan passi la crisi tor­narà la inversió publi­citària a la premsa escrita, to i que no tor­narà al nivell de 2007, però que a la llarga la publi­ci­tat es des­plaçarà cap a la premsa digi­tal, “un model de negoci que es basarà en la publi­ci­tat perquè la gent té clar que a la xarxa la infor­mació ha de ser gratuïta”,

A Espa­nya, el des­cens de la inversió publi­citària en premsa va començar l'any 2008, quan va caure més d'un 20%, fins a 1.575 mili­ons d'euros segons l'informe i2p Arce Media, o 1.507,9 mili­ons segons Info­a­dex. El 2014, la inversió es va situar en 614 mili­ons o 656 mili­ons, segons els matei­xos infor­mes, amb un des­cens acu­mu­lat del 61% o el 56%). L'any pas­sat, però, el des­cens només va ser de l'1,10%.

Les dades de l'Asso­ci­ació d'Edi­tors de Dia­ris Espa­nyols (AEDE) asse­nya­len que l'any pas­sat els ingres­sos publi­ci­ta­ris van créixer el 2014 després de set anys con­se­cu­tius de des­cen­sos. Un crei­xe­ment de l'1%, fins a 610,7 mili­ons d'euros que con­trasta, amb el des­cens del 8% en les ven­des d'exem­plars, que van sumar 762 mili­ons.

Reta­lla­des. Els dia­ris man­te­nen en con­junt la con­tracció dels ingres­sos d'explo­tació, que el 2014 van vore­jar els 1.500 mili­ons d'euros, amb un des­cens del 5% res­pecte a l'any ante­rior. Així i tot, els ingres­sos publi­ci­ta­ris van créixer un 1% el 2014, fins a uns 610.740.000 d'euros, després de set anys con­se­cu­tius de des­cen­sos. Els dia­ris van tan­car 2013 amb 23.040.000 d'euros de pèrdues després d'impos­tos, segons dades ofi­ci­als ja audi­tats, davant unes pèrdues netes de 123.380.000 d'euros l'any ante­rior.

Els experts de Deloitte cre­uen que el sec­tor ha entrat en situ­ació d'equi­li­bri, gràcies a la reta­llada de des­pe­ses, ja que l'any pas­sat es va acon­se­guir tan­car amb 14,41 mili­ons d'euros de resul­tat ope­ra­tiu posi­tiu.