L'any 1995, quan a la majo­ria de la gent inter­net els sonava a xinès, Vicent Par­tal i Assumpció Maresma van crear VilaWeb, el pri­mer diari electrònic dels Països Cata­lans, del qual con­ti­nuen sent direc­tor i edi­tora, res­pec­ti­va­ment. Al cap de vint anys, té 1.800.000 usu­a­ris únics al mes.

Com és que fa vint anys ja tenien tan clar que la premsa digi­tal era el futur?

Sabíem que inter­net era una gran opor­tu­ni­tat, però al prin­cipi no sabíem cap on anàvem. Volíem fer alguna cosa perquè la indústria del peri­o­disme de qua­li­tat es va obli­dar de la població en els anys vui­tanta i noranta, i també hauríem sor­tit en paper si haguéssim pogut, però era clara la crisi estruc­tu­ral del paper, que tenia uns cos­tos que por­ta­ven el sec­tor a ser invi­a­ble. En això que arriba inter­net, una gran alter­na­tiva, i les noves tec­no­lo­gies fan que el negoci tra­di­ci­o­nal quedi obso­let.

Com es finança Wilaweb?

Amb publi­ci­tat pri­vada i també subs­crip­tors. Les sub­ven­ci­ons repre­sen­ten el 6% del pres­su­post.

Es va tri­gar molt fins que el negoci va ser ren­di­ble?

Moltíssim, ja que al prin­cipi no hi havia mer­cat, no exis­tien les sub­ven­ci­ons i havíem de fer de tot per tenir ingres­sos, com ara fabri­car webs per a les empre­ses.

Amb quanta gent feu Vilaweb?

Som 18 per­so­nes. Oscil·lem entre 15 i 20. Aquesta és la mida òptima perquè una empresa de peri­o­disme digi­tal tin­gui una estruc­tura fle­xi­ble per fer peri­o­disme de qua­li­tat.

S'aca­barà la premsa de paper?

L'impor­tant és el model de peri­o­disme. No hi ha peri­o­disme digi­tal o peri­o­disme de paper: hi ha peri­o­disme bo i peri­o­disme dolent. Ara és la millor època de la història per al peri­o­disme, però la pit­jor per als mit­jans. El dimarts no es veu un diari si no és a la barra d'un bar i no hi ha cap gran diari que es pugui aguan­tar sense sub­ven­ci­ons, perquè encara se'n ven­drien menys si el preu reflectís els cos­tos. El paper serà secun­dari, molts grups des­a­pa­rei­xe­ran i els que es que­din es fusi­o­na­ran, però el relleu està asse­gu­rat de sobres.

Quan acabi la crisi tor­narà la publi­ci­tat?

El pro­blema que tenim amb la publi­ci­tat no és si va al paper o al digi­tal. El pro­blema és que tota la publi­ci­tat, fins i tot la més local, passa per Amèrica, Goo­gle té un poder bru­tal: si vols ven­dre deu rellot­ges a Girona en dues hores pots fer-ho. És més fàcil posar un anunci d'una per­ru­que­ria de poble a Face­book que al diari.