A les portes d'una nova reforma laboral?
El que sembla clar és que, fins i tot en els moments de més creixement econòmic, la nostra economia ha tingut nivells d'atur massa elevats i que el problema s'accentua quan en lloc
de fixar-nos en la taxa d'atur global analitzem
la situació d'altres col·lectius específics,
com ara els joves i els treballadors més grans
Tot i que els principals indicadors macroeconòmics indiquen que l'economia espanyola i la catalana mostren signes clars de recuperació, la publicació de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre de l'any fa només unes setmanes va provocar un cert desconcert tant entre els analistes com entre els dirigents polítics.
Malgrat que la comparació amb el mateix trimestre del 2014 és clarament positiva, l'evolució intertrimestral no ho és tant i ha augmentat les incerteses que ja existien sobre com la recuperació s'està traslladant al nostre mercat de treball. A banda de l'increment de la taxa de temporalitat i parcialitat que s'està observant durant els darrers trimestres, el primer trimestre del 2015 la taxa d'atur va tornar a créixer, fins i tot en un moment en què la població activa continua reduint-se. Si bé és cert que l'estacionalitat (bàsicament el fet que la Setmana Santa hagi caigut en el mes d'abril en lloc del mes de març) explica part d'aquests resultats, els dubtes sobre el funcionament del mercat de treball han tornat a ressorgir.
De fet, tot just l'endemà de publicar-se aquestes dades, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, va insistir que, tot i que l'economia espanyola mostra clars signes de recuperació, encara hi ha assignatures pendents que haurien de portar el govern a fer noves reformes estructurals, i entre aquestes algunes de centrades al mercat laboral. Davant aquestes declaracions, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va descartar-ho tot i destacant que el ritme de creació d'ocupació s'ha accelerat durant l'últim any i que els llocs de treballs creats superen el mig milió de persones, una xifra similar a la dels millors anys de l'època de bonança.
Previsions positives.
Sense entrar a discutir la manera en què la Comissió Europea calcula la taxa d'atur estructural (que, per cert, ha esta força criticada recentment), el que sembla clar és que, fins i tot en els moments de més creixement econòmic, la nostra economia ha tingut nivells d'atur massa elevats i que el problema s'accentua quan en lloc de fixar-nos en la taxa d'atur global analitzem la situació d'altres col·lectius específics com ara els joves i els treballadors de més edat, entre els quals els nivells d'atur són molt superiors.
Despesa doblada.
L'efectivitat de les polítiques actives depèn dels diners invertits però també de la capacitat per aconseguir motivar i incentivar (que no pas obligar) l'aturat a buscar feina de manera constant i fent servir les estratègies adequades. Si la pròxima reforma laboral aborda la modernització necessària dels serveis d'ocupació dotant-los dels mitjans i recursos necessaris, benvinguda sigui.
Les reformes a França
Quin és l'impacte esperat de les reformes estructurals a França? L'economia francesa no està passant pels seus millors moments. Un recent informe de l'OCDE ha quantificat l'impacte de les reformes implementades i previstes pel govern francès: el PIB augmentarà 1,6 punts percentuals més durant els pròxims cinc anys.
