Telefónica revolta els precaris
Els tècnics que treballen per a la companyia mantenen la vaga indefinida
per CCOO i UGT no satisfà els sindicats minoritaris
“La corda s'ha anat tensant en els darrers anys. I ho ha fet tant que en alguns casos s'ha trencat.” Paco Selas, secretari general de la Federació Metal·lúrgica de Catalunya de la CGT, explica amb aquesta imatge com estan els ànims dels treballadors de contractes, subcontractes i autònoms que treballen com a tècnics per a Telefónica. El caldo de cultiu s'havia generat en els darrers anys, amb una degradació progressiva de les condicions de treball, segons els afectats. I el detonant que va fer prendre la guspira va ser la intenció de la companyia de telefonia de rebaixar els contractes mercantils a les empreses que treballen instal·lant les seves línies i reparant les avaries.
Causa de fons i detonant es van barrejar en un còctel que va esclatar en la convocatòria d'una vaga indefinida a principis d'abril a Madrid que, un parell de setmanes després, s'havia estès a tot l'Estat. A aquesta mobilització impulsada per tres sindicats minoritaris (Telefónica AST, co.bas i CGT), s'hi van sumar les vagues en dies puntuals convocades per CCOO i UGT.
Els vaguistes denuncien que, en els darrers anys, a mesura que Telefónica perdia treballadors propis, externalitzava serveis i el sector s'embrollava entre contractes, subcontractes i autònoms que treballen per a aquestes, i han vist com les seves condicions laborals empitjoraven progressivament. Les situacions més dures, segurament, les han viscut els autònoms, que, per jornades superiors a les deu hores diàries, han arribat a facturar poc més de 700 euros mensuals, amb els quals han de pagar les quotes, els desplaçaments i el material. Així és que els podien quedar uns 300 euros.
L'acord del desacord.
En canvi, des dels sindicats minoritaris, aquest acord es veu insuficient. “El document signat no té res a veure amb les reivindicacions de les plantilles”, assegura Selas, que considera bàsic que les condicions laborals de tots els treballadors del sector, sigui quina sigui la seva situació contractual, s'equiparin.
Precisament l'equiparació de les condicions i els salaris amb els dels treballadors de Telefónica és una de les reivindicacions dels treballadors, segons Aitzol Ruiz, membre del comitè de vaga. Ruiz també demana la incorporació dels treballadors de les subcontractes i els autònoms a les contractes principals. Això seria indispensable perquè s'aturés la vaga indefinida, tot i que l'objectiu final, diu, és la incorporació a Telefónica. A més, reclamen que la negociació no inclogui només representants dels dos sindicats majoritaris així com la redacció d'un nou conveni de les telecomunicacions -ara estan sota la protecció del del metall-.
Ruiz afirma que aquestes reivindicacions no estan recollides a l'acord signat per UGT i CCOO. Per això han decidit continuar amb la vaga indefinida. I, segons diu, ho fan “amb més força”: “Fins i tot, províncies que havien caigut, com ara Sevilla, s'han tornat a aixecar.” Selas també considera que l'acord no ha desmobilitzat els vaguistes, sinó al contrari: “La gent que confiava en aquesta negociació i ha vist que el fruit no és el que esperava, el que demanava, s'ha vist esperonada per continuar amb la vaga.”
Segons la CGT, la vaga indefinida va tenir un seguiment proper al 80% durant les primeres setmanes i els dies que s'hi afegia CCOO i UGT pujava un 10% més. Selas reconeix que ara va per províncies. A algunes, com ara Madrid, Barcelona, València i Jaén, continua a nivells alts, però a altres ha caigut lleugerament el seguiment, segons diu. Tot i això, els vaguistes i els sindicats minoritaris creuen que aquest seguiment està posant pressió sobre les empreses del sector. Segons Aitzol Ruiz, corre el rumor que aquestes es volen reunir amb el comitè de vaga. Confien que sigui així i, fins i tot, que la pressió arribi a Telefónica. De fet, segons aquest treballador en vaga, malgrat que no hi ha una xifra oficial, cada cop més usuaris tenen pendent la instal·lació de la seva línia i les avaries van creixent i, amb aquestes, el nombre d'empreses que han presentat demandes per
danys i prejudicis.