El dia 27 d'abril va tenir lloc el lliu­ra­ment dels Pre­mis Naci­o­nals de Recerca 2014. El pre­si­dent Artur Mas va pre­si­dir l'acte. En el seu dis­curs va lloar la recerca que es fa a Cata­lu­nya. Va des­ta­car el bon paper de les uni­ver­si­tats i els cen­tres de recerca en els rànquings més pres­ti­gi­o­sos del món.

En el seu par­la­ment va citar, per exem­ple, el fet que hi hagi tres uni­ver­si­tats cata­la­nes entre les millors del món de
menys de 50 anys, o que la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona es trobi en el lloc 60 quant a pro­duc­ti­vi­tat científica a escala mun­dial. També va subrat­llar que en una gene­ració hem fet el que altres països han fet en més temps. Que podem aspi­rar a tot.

Sense cap cofo­isme podem afir­mar que la posició de la recerca que es fa a Cata­lu­nya és sor­pre­nent­ment bona si es té en compte el finançament que rebem els cen­tres i les uni­ver­si­tats. En aquest con­text ens podem pre­gun­tar què és el que no fem bé que fa que la ciència no es con­ver­teixi en valor. Per què no tenim una inno­vació de qua­li­tat paral·lela a la recerca? Per què el conei­xe­ment que gene­rem no rever­teix en el benes­tar i l'eco­no­mia?

Fa uns mesos, el 4 de juliol, el pre­si­dent Mas va pre­sen­tar a Bar­ce­lona l'estratègia indus­trial de Cata­lu­nya. El títol de la jor­nada va ser: La Cata­lu­nya indus­trial: un objec­tiu com­par­tit. El pro­grama s'emmarca en l'estratègia Europa 2020 de la Unió Euro­pea. Em va ale­grar lle­gir que s'havien iden­ti­fi­cat set sec­tors pri­o­ri­ta­ris que es pretén que esde­vin­guin font d'inno­vació, expor­tació i cre­ació de llocs de tre­ball. Aquests sec­tors eren els que s'havien de con­si­de­rar pri­o­ri­ta­ris en l'estratègia RIS3 (estratègies de recerca i inno­vació per a una espe­ci­a­lit­zació intel·ligent). Havien de ser­vir per crear les Comu­ni­tats RIS3­CAT.

Sem­blava que s'obria una porta a la inno­vació necessària per fer de Cata­lu­nya un país com­pe­ti­tiu. Un país inse­rit en l'eco­no­mia del conei­xe­ment exi­geix una indústria forta que inte­gri la recerca i la inno­vació.

Fa pocs dies, el 29 d'abril, el con­se­ller d'Empresa i Ocu­pació va pre­sen­tar Estratègia indus­trial de Cata­lu­nya: pro­gra­mes d'impuls dels set àmbits indus­tri­als estratègics. La pro­posta de desen­vo­lu­pa­ment teòric del pro­grama La Cata­lu­nya indus­trial: un objec­tiu com­par­tit.

Deia que l'objec­tiu és acon­se­guir que l'any 2020 el pes dels sec­tors indus­tri­als en el PIB català arribi al 25%. La decla­ració ofi­cial és que el govern aposta per una indústria més inten­siva en inno­vació, en talent i inse­rida en l'eco­no­mia glo­bal. Segons el govern es passa d'una decla­ració d'inten­ci­ons a acci­ons con­cre­tes d'apli­cació imme­di­ata.

Dic decla­ració ofi­cial perquè, vist el con­junt, sóc escèptic. Quan he lle­git el docu­ment m'he que­dat petri­fi­cat i he arri­bat al con­ven­ci­ment que pro­ba­ble­ment serà un altre d'aquests docu­ments que que­da­ran en un pres­tatge o en el núvol d'inter­net. Com va pas­sar amb el Pacte Naci­o­nal per a la Recerca i la Inno­vació (PNRI). Deia el govern del 2008 que el PNRI era el full de ruta del país per aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat de Cata­lu­nya. Què en queda? De tant en tant es fan reu­ni­ons sobre aquest pla, reu­ni­ons ama­bles de molta gent que no ser­vei­xen per a res, tret de salu­dar amics i cone­guts.