Capital de l'empresa a canvi de reduir deute
El Projecte Fènix, de refinançar empreses endeutades però viables, serà molt més restrictiu per part dels bancs i la capitalització de crèdit serà l'últim recurs
La unió dels bancs serveix per defensar-se dels ‘fons voltor'
Després de dos anys de divagacions, indecisions i no tota la voluntat que s'escauria, el Projecte Fènix, en què els bancs capitalitzaran crèdit d'empreses endeutades però viables, comença a caminar, tot i que amb moltes prevencions.
Finalment, en aquest projecte d'auxili de companyies hiperendeutades, els grans bancs -Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Banc Sabadell i Popular- han desestimat el model inicial proposat pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, de banc dolent en què un fons acumularia deute transformat en capital de totes les empreses que passarien a estar sota el control dels bancs, cosa que comportava que les pèrdues eventuals fossin mutualitzades per tots. Ara, per recapitalitzar empreses en dificultats, mitjançant quitaments de part del deute o transformant l'altra part en capital, s'analitzarà cas per cas.
Com diu Pere Boada, director de Riscos i Actius de Banc Sabadell, “la nova fórmula ha estat motivada en bona mesura pel Reial Decret 4/2014 de refinançaments, pel qual si un banc capitalitza deute per salvar una empresa, no està subordinat a altres creditors”. Això, com diu, “feia innecessari crear una societat en què, a banda de suposar costos importants, tots els bancs participaven de totes les companyies, beneficis o pèrdues, fins i tot sense tenir-hi accions.”
Abans de veure, en els pròxims mesos, què pot donar de si aquesta iniciativa de refinançament amb què de Guindos pretén preservar la competitivitat de les empreses, Boada vol remarcar que “els bancs no estan motivats a quedar-se com a socis a les empreses, s'hi entra per salvar el deute sostenible i recuperar el deute no sostenible, convertit en capital, en el futur, en el cas que es vagi a concurs.” Amb nous plans de negocis que recuperin fluxos de caixa, els bancs esperen que en terminis raonables, a tot estirar de cinc anys, puguin recuperar el que han aportat. Amb tot, abans d'esdevenir accionistes, s'aplicaran tots els remeis previs, segons diu Boada, com ara rebaixar els tipus del deute, allargar els terminis de pagament, cercar socis. “L'última opció és esdevenir soci capitalista, fóra un accident.” Prova que no hi ha gaire entusiasme és que dels casos estudiats fins ara, només han tirat endavant els de les empreses GAM i Bodegas Chivite, mentre que s'han descartat Ros Casares, Válvulas Arco o l'acerera catalana Irestal. S'ha de dir que amb aquesta iniciativa, els bancs, com reconeix Boada, en tant que creditors d'empreses massa endeutades, es defensen de l'agressiva ofensiva dels fons voltor que acudien a comprar deute de les companyies amb descomptes molt grans.
Per al professor de Finances d'EADA, Rafael Sambola, “el Projecte Fènix podia haver estat interessant, però s'ha desvirtuat per les objeccions de bancs com el BBVA a mutualitzar possibles pèrdues”. Sambola detecta que “als bancs els fa cosa entrar a les empreses com a accionista, la sensació és que han estat forçats per De Guindos”. Al seu parer, perquè un projecte d'aquest caire tingués més substància hauria d'haver assajat la col·laboració publico-privada, i molt abans: “hauria d'haver començat a funcionar fa dos anys, quan era més urgent, i en un model en què l'Estat hagués acompanyat la banca, amb, per exemple, reduccions a la quota de la Seguretat Social de les empreses afectades o subvencions”.
Avança també que “ben segur cercaran solucions com la venda de companyies a societats de capital risc, com ja ha passat, i indubtablement, s'estimaran més reestructuracions del deute abans que capitalitzar-lo, perquè llavors tindrien actius que consumeixen capital al balanç”. Sambola proposa que es facin quitaments del deute a llarg termini, tot i que reconeix que això als bancs sempre els costa. Com afegeix, “el veritable problema per al banc és la sortida del capital quan l'empresa ja ha demostrat la seva viabilitat, la venda, ja que recórrer al Mercat Alternatiu Borsari (MAB) no és fàcil.”
Aquella malaguanyada banca industrial
Els bancs no es cansen d'afirmar que no cauran en la temptació de desplegar un negoci industrial amb el projecte Fènix. L'expert en finances Eliseu Santandreu recorda com als anys seixanta i setanta van proliferar com bolets entitats “constituïdes per al foment empresarial, com el Banc Industrial de Bilbao, el Banc Industrial de Catalunya o el Banc Industrial del Mediterrani, que tots van fracassar”. Santandreu el preocupa que en algun moment, en aquestes accions de refinançament puguin pesar més els amiguismes, i creu que es fa difícil d'entendre que, comptat i debatut, el projecte el controlin les consultores N+1 i McKinsey, les que detecten les empreses a canvi d'una generosa remuneració: “Són firmes que vetllen pels seus interessos, que tenen els seus clients.” Tampoc no és clar que, “si els bancs tenen un departament de risc rigorós, per què han exclòs les pimes?” Segons han expressat els mateixos bancs, amb les pimes s'optarà perquè les entitats bancàries es comprometin en la seva globalitat a uns compromisos d'espera, a establir uns terminis llargs de finançament.