La majo­ria d'índexs bor­sa­ris, tant d'una com d'altra banda de l'Atlàntic, es mouen en nivells molt ele­vats que l'esce­nari econòmic actual no jus­ti­fica al cent per cent. Fins ara, els inver­sors han con­fiat en el posi­tiu com­por­ta­ment de les bor­ses en el pre­sent exer­cici per dife­rents fac­tors entre els que des­ta­quen el recol­za­ment dels bancs cen­trals, la depre­ci­ació de l'euro, l'aba­ra­ti­ment del preu del petroli, una recu­pe­ració econòmica sos­tin­guda i un acord defi­ni­tiu a Grècia. Però ara per ara, la major part d'aquests ítems -que havien fet créixer la con­fiança en les bor­ses- tron­to­lla i els inver­sors no des­car­ten que els par­quets no hagin tocat sos­tre ja. És per això que, tot i que aquesta set­mana s'han dei­xat enrere els des­cen­sos, els dub­tes sobre la marxa a curt ter­mini de les bor­ses pre­o­cupa els inver­sors i això es tra­du­eix en una reducció de la nego­ci­ació borsària i en un com­por­ta­ment erràtic dels índexs bor­sa­ris.

Les dar­re­res dades econòmiques cone­gu­des a la zona euro evi­den­cien una feblesa de l'eco­no­mia que ha sob­tat els mer­cats. A més a més, la fallida de Grècia plana pels par­quets men­tre l'acord amb els socis euro­peus s'ajorna una set­mana i una altra, mal­grat les pro­me­ses dels diri­gents grecs. I l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana, que sem­blava que cami­nava pel camí de la expansió, ara dóna senyals d'esgo­ta­ment que han obli­gat a la Reserva Fede­ral (FED) a ajor­nar l'alça dels tipus pre­vista per al juny. I aquest canvi de plans s'ha reflec­tit en les divi­ses, amb l'euro aban­do­nant la tendència bai­xista que tan bé anava amb els plans dels inver­sors euro­peus, ja que abo­nava una tem­po­rada de millors bene­fi­cis empre­sa­ri­als de la mà de més ven­des per l'efecte d'una divisa barata.