Junts al mateix vaixell
A principis de maig es va publicar a París el darrer informe de l'OCDE sobre desigualtat social: In it Together: Why Less Inequality Benefits All. Cal recordar que l'OCDE no és una ONG sinó una organització formada per més de 30 estats amb l'objectiu de contribuir a l'expansió dels països membres. Aquest informe és el tercer des de fa 8 anys que posa l'accent en la creixent desigualtat, i a més alerta que aquest fet serà un obstacle per a la recuperació econòmica. Concretament l'informe argumenta que les desigualtats socials poden haver costat als països una reducció del creixement econòmic d'una mitjana de 4,7 punts percentuals entre els anys 90 i el 2010. Les desigualtats ja creixien en molts països durant les èpoques de creixement econòmic, però les diferències encara s'han accentuat més durant els anys de la crisi, amb la reducció de programes socials i la pèrdua de mesures de redistribució. En aquest context hem de llegir els actuals resultats electorals. Espanya és el quart país d'Europa en desigualtats, només per darrere de la Gran Bretanya, Grècia i Portugal. Probablement en aquest context, i a la llum dels darrers escàndols de corrupció, hem de llegir les votacions de diumenge passat. Els ciutadans hem interpretat que calia un canvi i globalment hem votat opcions noves que, si no representen experiència de govern, almenys no tenen escàndols en el seu historial. Un cop decidit el canvi, en els pròxims mesos veurem quines son les estratègies dels nous partits per evitar que aquestes desigualtats continuïn creixent. La primera i la més òbvia serà intentar allà on puguin millorar la redistribució de la riquesa, incrementant en la mesura del possible la pressió impositiva i restaurant serveis socials. Però això sol no és eficaç si no es prenen algunes mesures més. En concret, l'informe de l'OCDE recomana altres mesures addicionals: incrementar la participació de les dones en la vida econòmica, treballar per millorar l'ensenyament i les capacitats de la població i promocionar la creació de llocs de treball de qualitat (estables i ben remunerats). Sense aquestes altres mesures, limitar-nos a la redistribució probablement no resolgui el problema.