Focus

La inversió industrial prem l'accelerador

El govern preveu una alça del 6% aquest 2015

Segons la Cambra el 66% de les indústries pensen
a invertir

Han estat titu­lars pràcti­ca­ment absents durant els anys de crisi però en els dar­rers mesos s'han acce­le­rat els anun­cis d'inversió de les indústries ins­tal·lades a Cata­lu­nya. La llista és llarga i vari­ada i va des de la injecció mul­ti­mi­lionària anun­ci­ada pel grup Volkswa­gen a Mar­to­rell amb altres actu­a­ci­ons més dis­cre­tes però igual­ment impor­tants com els 102 mili­ons de Nestlé a la seva planta de cafè a Girona, els 10 mili­ons de Bell­solà per a un magat­zem robo­tit­zat a Aigua­viva o els 17 mili­ons de la far­macèutica Reig Jofré que ani­ran en part a ampliar la seva capa­ci­tat pro­duc­tiva a Sant Joan Despí.

La Gene­ra­li­tat pre­veu per al con­junt d'aquest 2015 un aug­ment de la inversió indus­trial del 6%, “un crei­xe­ment impor­tant a pesar de venir de nivells bai­xos i que sobre­tot denota que les empre­ses tenen con­fiança en l'evo­lució del sec­tor, del mer­cat i del seu negoci”, des­taca el direc­tor gene­ral d'Indústria de la Gene­ra­li­tat, Antoni Maria Grau.

Fac­tors d'entorn com la cai­guda del preu del cru o la pari­tat euro-dòlar aju­den a impul­sar encara més les ven­des a l'exte­rior de la indústria cata­lana. Unes expor­ta­ci­ons que han estat l'aposta deci­dida per a unes empre­ses que pot­ser abans de la crisi ja eren ren­di­bles venent només al mer­cat local. “Després de gai­rebé vuit anys de crisi severa, les empre­ses i els tre­ba­lla­dors han fet els seus deu­res i en molts casos avui tenim empre­ses molt més com­pe­ti­ti­ves i ori­en­ta­des als mer­cats exte­ri­ors”, des­taca el pre­si­dent de la Cecot Rubí, Jordi Parera. I així, afe­geix, en alguns casos aquesta acti­vi­tat expor­ta­dora “està por­tant cer­tes línies de pro­ducció a la satu­ració”.

plan­tes al límit.

Segons dades de la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona en les indústries de més de 50 tre­ba­lla­dors la uti­lit­zació de la capa­ci­tat pro­duc­tiva a les seves plan­tes ja es de gai­rebé el 80%, un per­cen­tatge que demana inver­si­ons si es vol créixer. També, segons una enquesta que aquesta ins­ti­tució està aca­bant de tan­car, la indústria és el sec­tor amb més intenció inver­sora.

Així, el 66% de les empre­ses indus­tri­als con­sul­ta­des afir­men tenir la intenció de fer inver­si­ons, “i el 54% tenen intenció de fer-ho en les seves plan­tes a Cata­lu­nya, bàsica­ment per ampliar la capa­ci­tat pro­duc­tiva”, des­taca la direc­tora d'anàlisi econòmica del gabi­net d'estu­dis econòmics de la Cam­bra, Carme Poveda.

La indústria pesa al vol­tant del 20% en el con­junt del PIB català, un per­cen­tatge sen­si­ble­ment supe­rior a la mit­jana de l'Estat, que segons Euros­tat esta­ria en el 16%. Pre­ci­sa­ment Brus­sel·les s'ha mar­cat com a objec­tiu arri­bar a una mit­jana del 20% el 2020 (ara està al vol­tant del 17%), però en països com Ale­ma­nya aquest pes supera el 23%.

De fet, a la Cata­lu­nya de prin­ci­pis de segle, abans de la crisi i abans dels pro­ces­sos de des­lo­ca­lit­zació la indústria pesava més d'un 25% en el PIB. Amb tot, Grau evita fer una anàlisi pes­si­mista. “És cert que ha per­dut pes rela­tiu perquè durant els anys del boom altres sec­tors van créixer molt més, però en ter­mes abso­luts la cai­guda no ha estat tal”, afirma. De fet l'any 2000 el VAB (valor afe­git brut) de la indústria era de 31.000 mili­ons d'euros, i a pesar d'haver patit durant els anys de crisi actu­al­ment aquest VAB és de gai­rebé 40.000 mili­ons d'euros.

L'objec­tiu del govern català, explica Grau, és recu­pe­rar amb vista al 2020 un pes de la indústria sobre el total del PIB del 25%. L'objec­tiu sem­bla ara com ara asso­li­ble, sobre­tot si es té en compte que la pre­visió que fa la Cam­bra és que la indústria creixi enguany un 3%, per sobre de qual­se­vol altra acti­vi­tat, “i el pronòstic per al 2016 encara és millor, amb un crei­xe­ment del 3,2%”, apunta Poveda. A més, la pro­duc­ti­vi­tat en el sec­tor també creix per sobre de la mit­jana, un 3,6% enfront del 2,4% del pas­sat exer­cici.

El 2014 el sec­tor va ser gene­ra­dor net d'ocu­pació -segons dades de l'EPA a Cata­lu­nya va créixer un 2%, el doble que la mit­jana de l'Estat-, després d'haver-se eli­mi­nat un 30% dels llocs de tre­ball entre el 2007 i el 2013. I evi­dent­ment una de les incògni­tes que es plan­te­gen ara és fins a quin punt la recu­pe­ració de les inver­si­ons serà motor en la gene­ració de nova ocu­pació.

Aquí l'opti­misme és mode­rat perquè com des­taca el mem­bre de la junta de govern del Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, Modest Guin­joan, “si hem de des­can­sar en una indústria que tin­gui com a fac­tor clau la tec­no­lo­gia no crearà llocs de tre­ball en massa, si més no direc­ta­ment”. Però el que sí que té la indústria, explica el pre­si­dent de la Fun­dació per a la Indústria, Josep Bom­bardó, “és que a diferència d'altres sec­tors, genera llocs de tre­ball més esta­bles i de més qua­li­fi­cació”.

Per això també les empre­ses indus­tri­als espe­ren amb ganes l'apro­vació de la nova llei cata­lana de for­mació pro­fes­si­o­nal, que aposta per un model dual, amb pràcti­ques i con­tacte amb la rea­li­tat empre­sa­rial des del pri­mer moment.

Però a més si bé de manera directa la indústria pot­ser no pot gene­rar ocu­pació al mateix ritme que l'hos­ta­le­ria i el turisme, per exem­ple, “sí que té un impacte mul­ti­pli­ca­dor impor­tantíssim i per tant a l'ocu­pació directa hi hem de sumar també la indi­recta que genera a sec­tors com la logística o l'engi­nye­ria de pro­ces­sos i en defi­ni­tiva a tots els ser­veis asso­ci­ats a la indústria”, des­taca Grau.

Ara bé, a pesar d'aquests bons indi­ca­dors sobre inversió i ocu­pació i les bones pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment del PIB indus­trial -ani­mat espe­ci­al­ment per la bona marxa de les expor­ta­ci­ons amb la pari­tat euro-dòlar-, cal plan­te­jar-se si tot ple­gat ens està apun­tant que la indústria ha dit adéu defi­ni­ti­va­ment a la crisi i si està cri­dada a jugar de nou, i de manera incon­tes­ta­ble, el rol de motor econòmic a Cata­lu­nya. I aquí les res­posta té bas­tants més mati­sos. “La recu­pe­ració va per bar­ris, algu­nes empre­ses encara no aca­ben de notar-ho”, apunta el pre­si­dent de la Cecot Rubí. Evi­dent­ment com més inter­na­ci­o­na­lit­zada i més inno­va­dora és una indústria més capa­ci­tat té per superar la crisi. També la seva salut finan­cera –bàsica­ment tenir un nivell d'endeu­ta­ment baix– i la seva capa­ci­tat d'acce­dir a finançament extern poden con­di­ci­o­nar la velo­ci­tat d'aquesta recu­pe­ració. Aquí els indi­ca­dors de la Cam­bra, explica Poveda, estan mos­trant una millora gene­ral en aquesta relació entre indústria i sis­tema finan­cer però la lec­tura can­via també en funció de les dimen­si­ons de les empre­ses i a Cata­lu­nya hi ha un pes segu­ra­ment exces­siu de les micro­pi­mes.

La indústria ha acon­se­guit recu­pe­rar un atrac­tiu que sobre­tot durant els anys de bonança econòmica va per­dre, perquè els seus mar­ges de crei­xe­ment eren exces­si­va­ment modes­tos com­pa­rats amb altres sec­tors com el de la cons­trucció o els ser­veis, en què les ren­di­bi­li­tats eren molt més altes. Per això molts grups indus­tri­als van pro­ta­go­nit­zar durant els pri­mers anys de la pas­sada dècada un procés de diver­si­fi­cació cap a altres sec­tors més ale­gres i més ben vis­tos per unes admi­nis­tra­ci­ons que en bona mesura gira­ven l'esquena a l'acti­vi­tat manu­fac­tu­rera. “Avui aquests grups estan tor­nant a con­cen­trar-se en l'acti­vi­tat indus­trial perquè veuen que, tot i ofe­rir un crei­xe­ment lent, és més segur”, diu Poveda.

política indus­trial.

A més, la indústria ha tor­nat a ser una pri­o­ri­tat en el dis­curs polític i men­tre Europa parla del camí a la rein­dus­tri­a­lit­zació com a sor­tida de la crisi, el govern català ha fet la seva pròpia aposta amb la pre­sen­tació de set plans d'estratègia indus­trial per tal d'asso­lir aquest 25% de pes en el PIB en cinc anys. “El pro­blema –indica Guin­joan– és que més enllà que el govern es cre­gui aquest dis­curs no té prou finançament per donar suport a la indústria.” En tot cas, el que sí que resulta evi­dent, des­taca Parera, “és que aquesta crisi ha posat en evidència
la importància de tenir un tei­xit indus­trial potent perquè són els països amb una indústria forta, com Ale­ma­nya, els que han pas­sat millor la crisi”.

De deslocalitzar a relocalitzar

És un fenomen difícil de quantificar, però els que estan en contacte amb el sector saben bé que els darrers mesos s'han fet habituals les empreses que recuperen producció abans deslocalitzada o que, si més no, es plantegen fer-ho. La crisi ha rebaixat els costos laborals i de nou la paritat de l'euro i el dòlar abonen la competitivitat de la indústria local. “El cost unitari de produir aquí ha baixat considerablement, la posició de l'euro ens beneficia, però és que a més aquí tenim una tradició i una vocació industrials i una potent xarxa de petites indústries proveïdores”, destaca el professor d'Esade Ignacio Mur. Sectors com la injecció de plàstic o la confecció tornen a ser atractius i, de fet, segons Mur aquest fenomen de relocalització “podria ser molt més elevat si no fos perquè en algunes activitats com la tèxtil s'ha perdut bona part d'aquella base industrial, de petits tallers, necessaris per a la indústria més gran”. S'han perdut fins i tot, afegeix Mur, “alguns oficis que ara cal rescatar per atreure més producció”. A més, el president de la Cecot Rubí afirma que “la flexibilitat de tenir fàbriques a Europa dóna grans avantatges als distribuïdors locals, que poden reduir estocs”. No perdre marge pels costos logístics és un altre avantatge evident.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.