No. La pobresa no s'eli­mina amb la renda bàsica. De fet, supo­sa­ria un gran obs­ta­cle a la pobresa per dos motius. Pri­mer, perquè la renda bàsica con­so­lida una massa de pobres que són man­tin­guts pels que seguei­xen gene­rant riquesa, i que al seu torn es veuen empo­brits.I no estic par­lant de grans for­tu­nes sinó de clas­ses mit­ja­nes que inten­ten pros­pe­rar mínima­ment. Però la pobresa amb majúscu­les és als països del Ter­cer Món, i en aquest cas la renda bàsica és un obs­ta­cle insal­va­ble que supo­sa­ria el cade­nat defi­ni­tiu a qual­se­vol pos­si­bi­li­tat que hi hagi lli­ber­tat migratòria al nos­tre país. La renda bàsica no per­met la lli­ber­tat migratòria, perquè si s'implantés tindríem una immi­gració mas­siva amb l'objec­tiu de per­ce­bre una renda que no podria ser finançada per la resta de ciu­ta­dans.

Tots els cor­rents que han exis­tit han defen­sat en algun moment la renda bàsica. Fins i tot el libe­ra­lisme en té, de defen­sors, com ara Mil­ton Fri­ed­man. Però el que jo dic és que o bé entren en con­tra­dicció amb els plan­te­ja­ments del propi pen­sa­ment, o bé els motius que fan cohe­rent el paga­ment de la renda bàsica obren la porta, per exac­ta­ment les matei­xes raons, a res­tric­ci­ons molt i molt impor­tants de les lli­ber­tats de les per­so­nes.

Són injus­tes perquè impli­quen coacció mal­grat que l'objec­tiu sigui llo­a­ble.

El pro­blema d'aquesta crisi no és tant la desi­gual­tat, que no és un incon­ve­ni­ent en si mateix, sinó que molta gent s'ha empo­brit. Pot sem­blar que l'estat del benes­tar és una alter­na­tiva, perquè ofe­reix una xarxa de segu­re­tat, però al meu enten­dre el que ha posat en relleu aquesta crisi és que l'estat del benes­tar quan més falta fa, és quan menys se'l veu. Perquè les finan­ces de l'estat del benes­tar s'han tor­nat tan insos­te­ni­bles que han dei­xat pen­jada molta gent.

Hem de recla­mar una soci­e­tat del benes­tar més des­cen­tra­lit­zada, la res­pon­sa­bi­li­tat de la qual recai­gui sobre l'indi­vidu o indi­vi­dus. I això passa per aban­do­nar un estat del benes­tar que a més a més és una maquinària tre­men­da­ment ine­fi­ci­ent en la redis­tri­bució de la renda.

A mesura que aug­menti la riquesa de les soci­e­tats hi haurà deman­des crei­xents per apli­car una renda bàsica pel fals con­ven­ci­ment que si la redis­tribuïm podrem acon­se­guir que tot­hom, fins i tot sense tre­ba­llar quan n'hi ha la pos­si­bi­li­tat, vis­qui d'una manera decent, ja que la temp­tació d'arra­bas­sar la riquesa que han gene­rat per donar-la a un altre és molt alta.