Eines

Juan Ramón Rollo

Economista i autor del llibre 'Contra la renta básica'

“La renda bàsica és un gran obstacle en la lluita contra la pobresa”

El que ha palesat aquesta crisi és que l'estat del benestar, quan més falta fa, menys se'l veu

La renda bàsica pot aju­dar a eli­mi­nar la pobresa?

No. La pobresa no s'eli­mina amb la renda bàsica. De fet, supo­sa­ria un gran obs­ta­cle a la pobresa per dos motius. Pri­mer, perquè la renda bàsica con­so­lida una massa de pobres que són man­tin­guts pels que seguei­xen gene­rant riquesa, i que al seu torn es veuen empo­brits.I no estic par­lant de grans for­tu­nes sinó de clas­ses mit­ja­nes que inten­ten pros­pe­rar mínima­ment. Però la pobresa amb majúscu­les és als països del Ter­cer Món, i en aquest cas la renda bàsica és un obs­ta­cle insal­va­ble que supo­sa­ria el cade­nat defi­ni­tiu a qual­se­vol pos­si­bi­li­tat que hi hagi lli­ber­tat migratòria al nos­tre país. La renda bàsica no per­met la lli­ber­tat migratòria, perquè si s'implantés tindríem una immi­gració mas­siva amb l'objec­tiu de per­ce­bre una renda que no podria ser finançada per la resta de ciu­ta­dans.
Vostè ha estu­diat què pen­sen els dife­rents cor­rents de pen­sa­ment res­pecte de la renda bàsica, què ha des­co­bert?

Tots els cor­rents que han exis­tit han defen­sat en algun moment la renda bàsica. Fins i tot el libe­ra­lisme en té, de defen­sors, com ara Mil­ton Fri­ed­man. Però el que jo dic és que o bé entren en con­tra­dicció amb els plan­te­ja­ments del propi pen­sa­ment, o bé els motius que fan cohe­rent el paga­ment de la renda bàsica obren la porta, per exac­ta­ment les matei­xes raons, a res­tric­ci­ons molt i molt impor­tants de les lli­ber­tats de les per­so­nes.
Les polítiques redis­tri­bu­ti­ves que sus­ten­ten l'estat del benes­tar, són injus­tes?

Són injus­tes perquè impli­quen coacció mal­grat que l'objec­tiu sigui llo­a­ble.
Però quan l'estat del benes­tar ha recu­lat ha aug­men­tat la desi­gual­tat entre les per­so­nes, fet que alguns cri­ti­quen no ja per raons soci­als sinó també econòmiques.

El pro­blema d'aquesta crisi no és tant la desi­gual­tat, que no és un incon­ve­ni­ent en si mateix, sinó que molta gent s'ha empo­brit. Pot sem­blar que l'estat del benes­tar és una alter­na­tiva, perquè ofe­reix una xarxa de segu­re­tat, però al meu enten­dre el que ha posat en relleu aquesta crisi és que l'estat del benes­tar quan més falta fa, és quan menys se'l veu. Perquè les finan­ces de l'estat del benes­tar s'han tor­nat tan insos­te­ni­bles que han dei­xat pen­jada molta gent.
Què pro­posa?

Hem de recla­mar una soci­e­tat del benes­tar més des­cen­tra­lit­zada, la res­pon­sa­bi­li­tat de la qual recai­gui sobre l'indi­vidu o indi­vi­dus. I això passa per aban­do­nar un estat del benes­tar que a més a més és una maquinària tre­men­da­ment ine­fi­ci­ent en la redis­tri­bució de la renda.
Mal­grat això, pensa que la renda bàsica s'apli­carà?

A mesura que aug­menti la riquesa de les soci­e­tats hi haurà deman­des crei­xents per apli­car una renda bàsica pel fals con­ven­ci­ment que si la redis­tribuïm podrem acon­se­guir que tot­hom, fins i tot sense tre­ba­llar quan n'hi ha la pos­si­bi­li­tat, vis­qui d'una manera decent, ja que la temp­tació d'arra­bas­sar la riquesa que han gene­rat per donar-la a un altre és molt alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.