Contra el menjar com a reclam
El Ministeri impulsa un codi de bones pràctiques per eradicar de súpers i hípers el regal d'aliments com a esquer per vendre altres productes
a pèrdua
Agafar tres ampolles d'oli i pagar-ne només dues és una de les ofertes més habituals que podem trobar al supermercat. Són promocions ganxo que les que les cadenes de distribució fan d'esquer amb l'objectiu d'atraure el consumidor perquè ompli el carretó amb altres productes que compensen la renúncia al marge en l'oferta. Estratègies de reclam que en ocasions van més enllà del 3x2 i arriben al regal directe, com una cadena que durant uns dies regalava sis litres de llet a qui feia una compra superior a 90 euros. Són unes pràctiques que vol eradicar el Ministeri d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient, que proposa en l'esborrany del codi de bones pràctiques mercantils en la contractació alimentària que “no es realitzaran campanyes de promoció basades en el regal d'aliments bàsics”.
Les organitzacions agràries estan en contra d'aquestes promocions perquè per una banda banalitzen la percepció del consumidor vers aquests productes i pressionen a la baixa els preus que es paguen als productors. En molts casos, asseguren, les ofertes incorren en venda a pèrdua (venda al públic per un peu inferior al de factura pagada), una pràctica que la llei del comerç minorista prohibeix als distribuïdors. La Unió de Pagesos, per exemple, ha denunciat davant la Generalitat Mercadona, Carrefour i Caprabo per haver venut a l'abril i al maig conill fresc sencer a 3,99 euros/quilo, quan els preus mínims en llotja no baixaven dels 4,18 euros. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) assegurava per la seva banda el mes passat que s'estaven donant casos de venda d'oli d'oliva per sota dels preus en origen.
L'elaboració d'aquest codi, l'adhesió al qual serà voluntària per a les empreses, forma part del desenvolupament de la llei de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, en vigor des del gener de l'any passat, amb l'objectiu d'evitar pràctiques contràries a la competència derivades del gran poder de negociació enfront dels proveïdors que tenen les grans cadenes de distribució minorista. L'esborrany, que ha estat enviat a les comunitats autònomes perquè opinin, s'ha fet recollint les aportacions que durant un any i mig s'han fet als grups de treball entre Anged (hipermercats), Asedas (supermercats, Fiab (indústria alimentària), Promarca (lobby industrial de marques líders) i les organitzacions de productors Asaja, COAG, Cooperatives Agroalimentàries i UPA. No hi ha consens sobre aquest text, ja que per exemple la distribució no està d'acord amb l'apartat de les promocions. “S'hauria de respectar la llibertat d'empresa i estratègia comercial. Les promocions reporten beneficis als productors i als distribuïdors i s'han de poder continuar utilitzant”, assenyala Felipe Medina, responsable de cadena agroalimentària d'Asedas. Aquesta associació de supermercats també vigilarà abans de firmar el codi com queda l'apartat de la innovació, en què Promarca és partidària de fixar un mínim de productes “innovadors” que s'hagin de posar als lineals, entenent per innovadors els de marca fabricant en contraposició a les marques blanques dels distribuïdors.
La venda a pèrdua -la persecució de la qual és competència de les comunitats autònomes- és el motiu del 45% de les 78 denúncies que entre el gener del 2014 i l'abril del 2015 ha rebut l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA), organisme encarregat de fer complir la llei. En aquest període, l'AICA ha inspeccionat 535 empreses i ha obert 110 expedients sancionadors, el 72% dels quals a majoristes de fruites i hortalisses, el 24% a distribuïdors comercials, el 2% a indústries i el 2% a productors. L'incompliment de terminis de pagament concentra el 40% de les infraccions i el 15% són per l'absència de contractes.
La llei de la cadena alimentària obliga a formalitzar contractes per escrit quan els operadors realitzin transaccions comercials amb un valor superior a 2.500 euros i un d'ells sigui pime i l'altre no, o un és productor primari i comercialitza productes agraris peribles, o el 30% de la facturació d'un és amb l'altre. Pel que fa als pagaments, la llei de morositat diu que s'han de fer en un màxim de 30 dies en productes peribles i de 60 en transformats. Segons la Unió de Pagesos, els sectors en què hi ha més incompliment en pagaments i formalització de contractes són fruita dolça, cítrics, horta, fruita seca i raïm, així com els de primera transformació, com la llet, vi i oli d'oliva. Aquest sindicat també reclama a l'AICA i la Generalitat que investigui altres pràctiques prohibides, com el fet que empreses compradores de raïm i vi blanc descompten del preu a pagar els interessos del finançament de l'operació.
La ministra del ram, Isabel García Tejerina, assegura que el codi evitarà “pràctiques abusives amb unes mesures que seran positives per a totes les baules de la cadena”. La utilitat d'un codi de compliment voluntari és posada en qüestió per Ramon Sarroca, president de FCAC, organització que no es va adherir al codi de bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària a Catalunya que es va firmar el juliol de 2011: “Volem que sigui de compliment obligat per a les empreses, amb un règim sancionador i que prohibeixi als grans distribuïdors la venda de productes reclam.” Estan adherides al codi català 18 organitzacions, entre les quals hi ha les associacions de supermercats ACES, Asedas, Cat-Dis i Cedac, Anged, Pimec, Foro Interagroalimentario, Mercabarna, Pimec, CCC, Unió de Pagesos i JARC.