Gran angular

La tragèdia monetària grega

El tema dels pro­ble­mes de l'eco­no­mia grega no és nou. En un arti­cle que vaig publi­car en aques­tes matei­xes pàgines el setem­bre del 2011 ja ana­lit­zava els pro­ble­mes que tenia Grècia per llui­tar con­tra una crisi que en aquells moments ja sem­blava difícil de resol­dre no només per la mateixa Grècia sinó també per altres països que podien rebre el con­tagi –com així es va anar pro­duint–, cosa que ha fet tron­to­llar altres països euro­peus febles i el mateix euro, que només va poder ser sal­vat per la inter­venció del pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu, Mario Draghi.

Han pas­sat el temps i les coses, mal­grat l'assistència que Grècia ha rebut del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal, la Unió Euro­pea i el Banc Cen­tral Euro­peu, no han millo­rat gaire i Grècia con­ti­nua al caire de l'abisme. En aquest temps s'ha assis­tit a nego­ci­a­ci­ons sense fi per alleu­ge­rir la càrrega del deute en què Grècia està immersa i per acon­se­guir una certa com­prensió dels països cre­di­tors.

El fet que el Syriza de Tsi­pras guanyés les elec­ci­ons gre­gues el gener del 2015 no ha aju­dat a millo­rar les coses, perquè si el govern con­ser­va­dor de Sama­ras ja havia tin­gut pro­ble­mes per inten­tar equi­li­brar els comp­tes públics grecs, les cir­cums­tan­cies són ara més difícils perquè el govern de Tsi­pras va fer pro­me­ses elec­to­rals en el sen­tit que no accep­ta­ria impo­si­ci­ons exter­nes vin­gu­des del que lla­vors s'ano­me­nava troica per reduir el dèficit fent una reforma fis­cal i reduint les pen­si­ons i els sala­ris públics.

La crisi grega ha gene­rat una divisió entre els països euro­peus més enllà de la divisió que ja hi ha entre els 19 estats que tenen l'euro com a moneda i els que no l'hi tenen: és la divisió entre els països de la zona euro que tenen equi­li­bri pres­su­pos­tari perquè han sabut adap­tar les seves des­pe­ses a la cai­guda d'ingres­sos públics deri­vats de la crisi econòmica gene­ral i els països que tenen pro­ble­mes pres­su­pos­ta­ris.

No ha vol­gut fer refor­mes.

Els pri­mers con­si­de­ren que Grècia està mala­ment perquè no ha sabut o no ha vol­gut fer les refor­mes estruc­tu­rals que se li han dema­nat per reta­llar el dèficit públic i així fer recu­pe­rar la con­fiança dels mer­cats en l'eco­no­mia grega. Els segons s'han divi­dit al seu torn en dos grups: els que sense com­plir gaire ells matei­xos cri­ti­quen Grècia per fer feliços els ale­manys, grans par­ti­da­ris de l'equi­li­bri, i els que han acon­se­guit anar eli­mi­nant els dèficits i acu­sen direc­ta­ment Grècia de no haver fet els deu­res de reduir la des­pesa pública per reduir el dèficit pres­su­pos­tari. A la UE, que està patint la pro­mesa del pre­mier Came­ron de fer un referèndum de sor­tida de la UE si gua­nyava les elec­ci­ons i no acon­se­guia una revisió de les seves con­di­ci­ons de inte­gració a la UE (vegeu el meu arti­cle Came­ron i la pos­si­ble ‘Bre­xit', a L'Econòmic del 24 de maig del 2015) ja no li fal­tava res més que els seus països mem­bres es divi­dis­sin res­pecte a com cal trac­tar Grècia.

La bata­lla entre el govern de Tsi­pras, l'FMI i les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees ja fa molts mesos que dura i això ha fet caure les bor­ses euro­pees i l'euro res­pecte al dòlar, a la vegada que ha posat en situ­ació difícil el govern de Tsi­pras enfront dels seus elec­tors. De fet, el govern grec ja ha fet vuit reta­lla­des en el generós sis­tema de pen­si­ons que Grècia prac­ti­cava, la qual cosa ha moti­vat que 60.000 fun­ci­o­na­ris hagin dema­nat la jubi­lació anti­ci­pada pre­ve­ient que les con­di­ci­ons del res­cat grec ho faran després impos­si­ble i perquè l'FMI i la UE dema­nen que la jubi­lació es faci als 67 anys quan fins ara hi havia la pos­si­bi­li­tat de fer-ho –per a alguns afa­vo­rits- als 50 anys.

Per si això fos poc, atesa la incer­tesa, els capi­tals mar­xen i s'estima que la fugida de capi­tals ha arri­bat als 30.000 mili­ons d'euros (el 18% del PIB), la qual cosa ha fet que els bancs grecs siguin cada cop més depen­dents de la liqui­di­tat que els pro­por­ci­ona el Banc Cen­tral Euro­peu i ha fet que la gent tin­gui cada cop mes por que es pugui donar un cor­ra­lito o es pugui posar un impost espe­cial als dipòsits ban­ca­ris supe­ri­ors a 100.000 euros, com va pas­sar a Xipre.

Pagar 1.500 mili­ons.

Grècia ha de pagar abans del juliol 7.200 mili­ons d'euros a l'FMI (1.500 mili­ons) i als que van subs­criure títols grecs de ven­ci­ment al juny i de moment–i després que Grècia hagi ja uti­lit­zat el tram automàtic de la seva quota a l'FMI- les pers­pec­ti­ves d'un acord per fer pos­si­ble que Grècia pugui pagar el que se li exi­geix imme­di­a­ta­ment, no són les millors després que va fra­cas­sar la reunió de Tsi­pras amb Merkel i Hollande el 10 de juny i que l'Euro­grup no hagi tro­bat cap solució màgica per fer pos­si­ble que les deman­des gre­gues de fle­xi­bi­li­tat per evi­tar la sus­pensió de paga­ments arri­bin a port.

L'única espe­rança és que l'FMI ha mati­sat -a començament de juny- el seu dis­curs intran­si­gent sobre l'aus­te­ri­tat i els opti­mis­tes con­fien que això obri alguna porta per evi­tar la tragèdia monetària grega.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.