Entendre Grècia: un decàleg

Com hem arribat a aquesta situació i què pot passar a partir d'ara? Aquestes són les dues grans preguntes quan es debat, amb preocupació i perplexitat, sobre Grècia i les seves relacions amb el conjunt d'Europa. Les respostes a la primera pregunta ens permetran afrontar la segona. Intentem doncs ser sistemàtics per veure d'entendre com s'ha arribat a la delicada situació actual

1. És tan obvi que sovint s'oblida: el pecat original de la zona euro és haver fet una unió monetària sense avançar en la mateixa mesura en la integració política. Això és cabdal: si Arkansas tingués als Estats Units les dificultats que té Grècia dins de la UE, no seria ni remotament tan problemàtic.

2. La incorporació de Grècia a l'euro es va fer incomplint els mínims criteris, amb la satisfacció de les elits gregues i la complicitat en les manipulacions de les estadístiques de destacats lobbies financers internacionals... que ara posen el crit al cel.

3. La posada en marxa de l'euro es va fer amb importants errors, que es varen traduir a amplificar divergències en competitivitat, especialment pronunciades en el cas de Grècia (però també en altres països del sud d'Europa).

4. Les respostes inicials a aquests desequilibris o asimetries van ser massa complaents, de manera que en lloc de generar incentius per corregir, van aprofundir els desequilibris.

5. Quan esclata la crisi financera global i especialment la del deute a Europa, la resposta inicial a Grècia va ser de l'estil “més del mateix” o “qui dia passa any empeny”, sense afrontar els fons de les deficiències de competitivitat, ni modernitzar l'entramat institucional i productiu ineficient.

6. A escala del conjunt d'Europa les respostes a la crisi van ser massa rígides, menystenint les conseqüències i costos socials de l'enfocament adoptat.

7. Les ineficiències internes gregues i de les respostes europees es van veure agreujades per una distribució inequitativa del costos de la crisi, que van anar augmentant exponencialment el malestar social.

8. Els dos primers paquets de rescat de Grècia es van orientar més a salvaguardar els creditors i a tapar vergonyes que a fer els deures per reorientar i millorar el fons dels funcionament de l'economia, la societat i les institucions gregues.

9. Quan esclaten les friccions els darrers mesos passa a dominar la retòrica de contraposicions que, en lloc de donar pas a aproximacions i solucions pragmàtiques amb raonables equilibris (difícils però possibles) accentua maniqueismes i dificulta arribar a acords.

10. En resum: des de fa temps les formes de fer front als problemes de Grècia i/a Europa tenen aquests dos trets: no són realistes en el reconeixement dels problemes de fons ni són pragmàtiques en les solucions.

En conclusió, ara les opcions són: a) o trobar solucions pragmàtiques dels temes urgents (angoixes financeres) però també dels importants (eficiència i cohesió de l'economia i societat gregues) revertint empobridors maniqueismes; o b) condemnar Grècia a una inestabilitat socioeconòmica greu i afeblir, més encara, una Europa que ja ha perdut posicions -internament i globalment- amb la crisi.