Port Aventura celebra aquest any el vintè aniversari i bufa les espelmes amb unes sensacions antagòniques. D'una banda, hi ha la satisfacció d'haver-se posicionat com un dels espais de vacances més consolidats del sud d'Europa i s'entoma amb orgull el fet d'haver resistit a una maregassa que, dins del mateix sector de parcs d'oci, ha fet naufragar ambiciosos projectes com el de Terra Mítica a València o el de la Warner a Madrid (aquest últim, per atraure clients, aquests dies està oferint unes promocions desproporcionadament a la baixa de l'entrada per dos dies al parc més hotel per 39 euros tot plegat).

Per altra part, a Port Aventura també hi ha un sentiment de desconcert perquè la xifra de visitants es resisteix, des de fa temps, a creuar la barrera dels 4 milions anuals (el millor exercici va ser l'any 2007, amb 4,1 milions d'entrades venudes).

El parc vol redefinir el model de negoci per minimitzar els ensurts al compte de resultats. No és cap estratègia nova perquè el complex ja es va repensar quan La Caixa hi va entrar en joc en protagonitzar una operació de rescat que li va acabar donant el poder sobre la totalitat de l'accionariat del negoci. Investindustrial, la societat italiana controlada per la família Bonomi, i el fons de capital KKR dominen avui per avui un accionariat que ha viscut tants alts i baixos com les que proporcionen les atraccions que han fet famós el parc de la Costa Daurada.

No obstant això, el Dragon Khan, la Stampida i el Furius Baco no han resultat ser un prou bon reclam per donar solidesa al resultat d'explotació i el recinte s'ha anat diversificant per estirar el fil de negocis com el golf, les convencions i l'oferta hotelera.