0
Eines
professor del Global Innovation Management Centre d’EADA (GIMCE) - 12 juliol 2015 2.00 h

Què passaria si...?

Els neurocientífics ens han demostrat que amb la lògica no n'hi ha prou. I que si volem ser creatius i innovar hem d'anar més enllà. Hem de recuperar les nostres capacitats analògiques, visuals, sensitives, divergents...
- professor del Global Innovation Management Centre d’EADA (GIMCE)

Ens han edu­cat per pen­sar de forma seqüencial i lògica, i no tant per fer-ho de manera ima­gi­na­tiva i cre­a­tiva. Cal reconèixer-ho. I això ens crea molts pro­ble­mes quan volem fer coses fora dels esque­mes habi­tu­als. Sabem bus­car solu­ci­ons a pro­ble­mes estruc­tu­rats però no sabem ima­gi­nar com les coses podrien ser d'una altra manera quan neces­si­tem can­vis en pro­fun­di­tat. L'escorça pre­fron­tal del cer­vell guia la nos­tra acti­vi­tat cre­a­tiva, reduint-la a una sèrie d'ope­ra­ci­ons lògiques i poca cosa més. I no sabem sor­tir d'aquesta situ­ació. A les empre­ses, la majo­ria de gent fa ser­vir el seu cer­vell d'una manera deli­be­rada i mecànica: seqüenci­a­li­tat, rao­na­ment, solu­ci­ons... I és una llàstima perquè actu­ant així estem des­a­pro­fi­tant una part essen­cial del nos­tre cer­vell espon­tani (escor­ces tem­po­ral i pari­e­tal, així com el sis­tema límbic). Aquest altre cer­vell ens per­met crear imat­ges insòlites, somiar des­perts, jugar amb els con­cep­tes de forma estrambòtica, con­nec­tar coses apa­rent­ment incon­nec­ta­bles...

‘What if'.

Una de les tècni­ques més interes­sants per reforçar el nos­tre cer­vell espon­tani és jugar a “Què pas­sa­ria si...” Són les famo­ses What if ques­ti­ons. Per exem­ple, podríem pre­gun­tar-nos què pas­sa­ria si les per­so­nes, en comp­tes de cinc dits a cada mà en tinguéssim sis. Qui­nes con­seqüències tin­dria aquest fet? Els mas­sat­gis­tes serien més eficaços? Els fabri­cants de guants gua­nya­rien més diners? Podríem pujar amb més faci­li­tat per una corda?

Què pas­sa­ria si a les empre­ses no hi hagués cap tipus d'estruc­tura jeràrquica? La gent per­dria la por? Es faria el caos total? Hi hau­ria més ini­ci­a­tiva? Ens bara­llaríem més? O menys? Qui deci­di­ria les coses? Anant més al gra: com podríem cons­truir una empresa sense orga­ni­gra­mes ni caps? Seria això pos­si­ble? O, com a mínim, podríem acon­se­guir rebai­xar de forma subs­tan­cial el pes de les jerar­quies, mol­tes vega­des inne­cessàries?

Què pas­sa­ria si els dia­ris esti­gues­sin escrits per nens? Serien més jus­tos, més objec­tius? Més diver­tits? Com can­vi­a­ria un diari d'infor­mació gene­ral si el seu direc­tor fos una noieta de tretze anys? En quins sen­tits millo­ra­rien els dia­ris si imple­men­tes­sin aquest canvi radi­cal?

Pen­sar d'aquesta manera pot sem­blar infan­til o ingenu. I ho és. Però els neu­ro­ci­entífics ens han demos­trat que amb la lògica no n'hi ha prou. I que si volem ser cre­a­tius i inno­var hem d'anar més enllà. Hem de recu­pe­rar les nos­tres capa­ci­tats analògiques, visu­als, sen­si­ti­ves, diver­gents... Ja ho deia Albert Ein­stein, ho recor­deu? “La ima­gi­nació és més impor­tant que el conei­xe­ment.” Però som tan tos­suts i tan incrèduls que no ho aca­bem de veure clar.

Què pas­sa­ria si els iogurts fos­sin sòlids? I si les begu­des de cola fos­sin trans­pa­rents? Com can­vi­a­ria la nos­tra vida si cada dia meditéssim una hora? I si els ani­mals pogues­sin par­lar, què pas­sa­ria (les mos­ques també)? I si els humans poguéssim volar, però només dues hores al dia? I si poguéssim por­tar les nos­tres mas­co­tes a la feina? Hi ha empre­ses que ja ho fan, i sem­bla que és un èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Franc Ponti
Altres articles de l'autor

Publicat a