Les eleccions municipals ens han deixat nous governs formats per partits els programes electorals dels quals portaven unes propostes de transport i mobilitat que és d'esperar que siguin posades sobre la taula properament. Un dels casos sonats i polèmics serà la recuperació del projecte d'unir els dos tramvies (Trambesòs i Trambaix) per la diagonal amb l'objectiu de connectar els districtes de Les Corts i Sant Martí i travessar l'Eixample. Es reobrirà així un projecte que ja va suposar l'estocada final per a l'alcalde Hereu i que sense cap mena de dubte té potencial per fer mal a l'executiu actual. Reobrir debats no és dolent i, a més, està bé complir les promeses electorals. Ara bé, s'espera que davant d'aquesta voluntat política i en alguns casos fins i tot religiosa, s'hi aportin els estudis pertinents i les dades que permetin generar un debat obert i informat per als Barcelonins i, tenint en compte la participació necessària de la Generalitat, per als catalans. Segur que un govern que fa bandera de la transparència serà el primer d'afavorir aquest debat i permetre l'accés a les dades i a la metodologia per justificar-ne el projecte. Perquè per bé que hi hagi qui no admeti cap discussió sobre les bondats sobrenaturals del tramvia, seria una mala pràctica pròpia dels governs de partits tradicionals –als qui es vol superar en valors i formes– comprometre recursos i reformes urbanes sense una avaluació seriosa i oberta a la societat per molt convençut que se n'estigui. També caldrà que s'expliqui si, com en tants altres serveis, aquest projecte es vol dur a terme remunicipalitzant el servei o si, per contra, en aquest cas se'n justifica una excepció i s'estendre la privatització d'aquest servei públic. A més, serà difícil tenir complicitat i finançament de la Generalitat en aquest projecte. Primer, perquè tot indica que els resultats d'una avaluació econòmica rigorosa no serà gens favorable al projecte. Segon, per les relacions polítiques entre Barcelona en Comú i la Generalitat, que han fet que l'alcaldessa exigeixi el pagament del deute de la Generalitat amb l'Ajuntament. Com si la Generalitat no fes una aportació anual al transport de Barcelona – per posar-ne un exemple- molt superior a aquest deute. Que s'obri el debat, però que sigui amb les cartes sobre la taula.